Més de de 2.500 experts assisteixen a Barcelona a la primera cimera mundial sobre ciència i conservació dels mamífers marins

La Universitat de Barcelona i l’associació SUBMON organitzen la primera cimera mundial sobre la recerca, la gestió i la conservació dels mamífers marins a tot el planeta. Foto: SUBMON
La Universitat de Barcelona i l’associació SUBMON organitzen la primera cimera mundial sobre la recerca, la gestió i la conservació dels mamífers marins a tot el planeta. Foto: SUBMON
Recerca
(04/12/2019)

Més dʼun terç de les espècies de mamífers marins estan amenaçades avui en dia en ecosistemes oceànics dʼarreu del món. Les poblacions de la marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus), la marsopa sense aleta (Neophocaena phocaenoides) del riu Iang-Tsé, a la Xina, o els dofins dʼaigua dolça es troben al límit de lʼextinció. En latituds més pròximes, el vell marí de les costes mediterrànies (Monachus monachus) i la balena franca comuna (Eubalaena glacialis) figuren des del 2018 en el llistat nacional dʼespècies desaparegudes en el medi marí de tot el país.

La Universitat de Barcelona i l’associació SUBMON organitzen la primera cimera mundial sobre la recerca, la gestió i la conservació dels mamífers marins a tot el planeta. Foto: SUBMON
La Universitat de Barcelona i l’associació SUBMON organitzen la primera cimera mundial sobre la recerca, la gestió i la conservació dels mamífers marins a tot el planeta. Foto: SUBMON
Recerca
04/12/2019

Més dʼun terç de les espècies de mamífers marins estan amenaçades avui en dia en ecosistemes oceànics dʼarreu del món. Les poblacions de la marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus), la marsopa sense aleta (Neophocaena phocaenoides) del riu Iang-Tsé, a la Xina, o els dofins dʼaigua dolça es troben al límit de lʼextinció. En latituds més pròximes, el vell marí de les costes mediterrànies (Monachus monachus) i la balena franca comuna (Eubalaena glacialis) figuren des del 2018 en el llistat nacional dʼespècies desaparegudes en el medi marí de tot el país.

Crisi climàtica, contaminació marina i acústica, trànsit marí, pèrdua de lʼhàbitat natural i sobreexplotació pesquera són factors que posen en risc el futur de moltes poblacions de mamífers marins. Si no es milloren les mesures de conservació, algunes poblacions podrien arribar ben aviat a un punt de no retorn. 

El futur dels mamífers marins, a debat a Barcelona

Potenciar el diàleg i el debat científic al màxim nivell internacional sobre el present i el futur dels mamífers marins és lʼobjectiu principal del I Congrés Mundial de Mamífers Marins (World Marine Mammal Conference, WMMC 2019), que tindrà lloc del 9 al 12 de desembre a Barcelona, sota lʼorganització de la Universitat de Barcelona i de lʼassociació SUBMON.

Lʼacte de inauguració tindrà lloc el dilluns 9 de desembre, a les 8.30 hores, a lʼauditori del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), amb lʼassistència de Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Laia Bonet, tinenta dʼalcaldia dʼAgenda 2030 de lʼAjuntament de Barcelona; Àlex Aguilar, vicerector de Projecció i Internacionalització de la UB; Ann Pabst, presidenta de la Societat Internacional de Mamífers Marins (SMM); Mario Aquarone, president de la Societat Europea de Cetacis (ECS); Frances Gulland i Joan Gonzalvo, presidents del comitè científic del congrés, i els presidents del comitè organitzador, el professor Manel Gazo (Facultat de Biologia UB-IRBio) i la cetòloga Carla A. Chicote, de lʼassociació SUBMON.

Amb el lema «Junts per la ciència i la conservació», el WMMC 2019 serà una plataforma internacional per posar en comú els projectes de recerca més innovadors i per debatre les amenaces globals i els reptes per millorar la conservació dels mamífers marins.

Aquesta cimera mundial —és la primera en lʼàmbit dels mamífers marins— esdevindrà el gran referent internacional per consensuar les línies estratègiques en recerca, gestió i conservació a tot el planeta. «Avui en dia, tota la humanitat està afectant dʼalguna manera el medi natural, i en especial, el medi marí. Un dels grans desafiaments de la comunitat científica és saber com gestionar un planeta que està canviant en tots els aspectes», explica Manel Gazo, coorganitzador del congrés i membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

WMMC 2019: una mirada a la recerca amb perspectiva de gènere

El congrés aplegarà uns 2.500 participants de 95 països —investigadors, conservacionistes, estudiants, gestors i altres professionals— al voltant dʼun ampli programa que inclou 700 presentacions orals, 1.200 pòsters, i sessions plenàries sobre el canvi climàtic i els mamífers marins, la conservació dʼespècies al límit de lʼextinció i els reptes actuals i futurs en la recerca i la conservació de les poblacions. A més, del 7 al 8 de desembre també sʼhan previst 41 tallers tècnics —amb 1.500 participants— adreçats a la formació de les noves generacions dʼexperts i a la col·laboració entre sectors i agents professionals.

El WMMC 2019 serà un congrés de perfil innovador i multicultural, «amb un interès especial per donar veu al col·lectiu dʼexperts procedents de països amb més dificultats per accedir als recursos econòmics i equipaments de recerca, o per conèixer els grans desafiaments i obstacles amb què es troben les dones investigadores que fan recerca sobre mamífers marins arreu del món», detalla el coorganitzador del congrés Manel Gazo, membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins (UB-IRBio) i director de lʼassociació SUBMON.

Investigació, gestió aplicada i conscienciació social


El WMMC 2019 també vol fer arribar a la societat el missatge de consens de la comunitat científica per fer front a un futur ple de desafiaments en la protecció i conservació de les poblacions de mamífers marins. «És essencial fer una recerca de qualitat, aplicar-la a les polítiques de conservació i, sobretot, implicar tota la societat en la conservació de les espècies. Si no tenim en compte aquests tres components, serà molt difícil protegir i conservar les poblacions de mamífers marins en el futur», explica Carla A. Chicote, coorganitzadora del congrés i cap de la línia dʼinvestigació de bioacústica a SUBMON.

Un altre objectiu de la cimera és oferir als mitjans de comunicació una plataforma mediàtica «per poder enviar el seu missatge al món, en un entorn de màxima projecció científica que aplegarà experts en ciències marines dʼarreu del món i que probablement no tornarà a repetir-se en molt temps. El futur dels mamífers marins, tant en conservació com en recerca, passarà aquest desembre per la ciutat de Barcelona», apunten Manel Gazo i Carla A. Chicote.

El congrés tindrà com a seu el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), i està impulsat per la Societat de Mamífers Marins (SMM) i la Societat Europea de Cetacis (ECS), amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i lʼAjuntament de Barcelona.

SUBMON és una entitat que treballa amb l'objectiu de conservar, estudiar i divulgar el medi marí. El seu objectiu principal és conservar la biodiversitat marina per assolir un ús sostenible del medi marí, a més de promoure un canvi en la relació de la societat amb el mar a través de la transmissió del coneixement i les actuacions directes sobre el medi.

La Societat Internacional de Mamífers Marins (Society for Marine Mammalogy, SMM) té com a missió promoure el progrés  mundial de la ciència dels mamífers marins i contribuir a la seva rellevància i impacte en l'educació, la conservació i la gestió. LʼSMM celebra congressos biennals i enguany se suma a la Societat Europea de Cetacis (ECS) com a amfitrions de la Conferència Mundial de Mamífers Marins.

La Societat Europea de Cetacis (European Cetacean Society, ECS) és una institució creada el gener del 1987 que té com a objectiu promoure estudis científics i de conservació dels mamífers marins, a més de recopilar i difondre dades científiques als membres de la mateixa ECS i al públic en general. Aquesta entitat, coordinada per un consell integrat per onze membres de països diferents, organitza una conferència anual al continent europeu.