Els desafiaments davant la crisi climàtica, a la cloenda de lʼAny Margalef a la UB
«Ara la humanitat encara lʼaventura i el risc dʼanticipar el canvi climàtic i sobreviure a aquest canvi», escrivia Ramon Margalef en el seu llibre Our biosphere (1997). Aquest prestigiós ecòleg, tot un referent per a generacions de científics, va ser recordat en lʼacte de cloenda de lʼAny Margalef a la Universitat de Barcelona aquest dilluns, 9 de desembre. Amb el títol «Què fem ara davant la crisi climàtica?», lʼacte va ser presidit pel rector, Joan Elias.
«Ara la humanitat encara lʼaventura i el risc dʼanticipar el canvi climàtic i sobreviure a aquest canvi», escrivia Ramon Margalef en el seu llibre Our biosphere (1997). Aquest prestigiós ecòleg, tot un referent per a generacions de científics, va ser recordat en lʼacte de cloenda de lʼAny Margalef a la Universitat de Barcelona aquest dilluns, 9 de desembre. Amb el títol «Què fem ara davant la crisi climàtica?», lʼacte va ser presidit pel rector, Joan Elias.
En el decurs de lʼacte, el professor Jordi Bascompte, del Departament de Biologia Evolutiva i Estudis Ambientals de la Universitat de Zuric (Suïssa), va impartir la conferència «La xarxa de la vida». A continuació, la periodista Núria Ramírez, de TVE-Catalunya, va moderar una taula rodona en la qual van participar el cap de lʼOficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Salvador Samitier; el gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno; la professora Amèlia Tey, membre del Grup de Recerca en Educació Moral de la UB, i Guillem Lloberas, estudiant del grau de Ciències Ambientals de la UB i membre del col·lectiu Rebel·lió o Extinció.
En el marc de lʼAny Margalef, la UB i altres institucions han commemorat amb diversos actes el centenari del naixement de lʼeminent ecòleg, un dels científics més productius i citats en lʼàmbit de lʼecologia. Medalla dʼOr de la Generalitat de Catalunya el 2003 i primer científic reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 1997, Ramon Margalef (1919-2004) va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva.
Autor de títols de referència obligada per entendre el funcionament de la natura —com Ecología (1974) i Limnología (1983)—, Margalef va ser membre de la Secció de Ciències Biològiques de lʼIEC i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i membre corresponent de les acadèmies de Madrid, Sevilla i Galícia i de lʼAcadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. A més, va ser investit doctor honoris causa per les universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Luján (Argentina) i Alacant (Espanya).
Ramon Margalef, lʼecòleg global
Director de lʼInstitut dʼInvestigacions Pesqueres (CSIC) del 1965 al 1967, Margalef va guanyar a la UB la primera càtedra dʼEcologia a lʼEstat espanyol lʼany 1967. Va ser professor del Departament dʼEcologia de la UB del 1967 al 1986, i posteriorment va ser professor emèrit. En el decurs de la seva trajectòria científica, va crear una autèntica escola margalefiana en lʼàmbit de lʼecologia. Sota el seu mestratge sʼhan format diverses generacions dʼecòlegs a Catalunya i a tot lʼEstat, i bona part de les càtedres dʼEcologia de les universitats de tot el país les ocupen deixebles seus. Margalef és considerat lʼecòleg global, caracteritzat per una gran llibertat de pensament i una generositat tant en idees com en el temps dedicat als seus alumes, als quals sempre va esperonar a cercar «amb ulls de nen» tot allò que la natura els oferia.
Cal recordar que el Fons Ramon Margalef del CRAI i lʼEspai Margalef —una iniciativa coordinada pels catedràtics Mercè Durfort i Narcís Prat, juntament amb el CRAI Biblioteca de Biologia— també mostren de manera pública el llegat científic de lʼecòleg català. Al seu torn, també cal destacar el llibre Ramon Margalef, ecólogo de la biosfera (Edicions UB), de Narcís Prat, Joandomènec Ros i Francesc Peters, una biografia científica de l'ecòleg català publicada amb el patrocini de la Fundació Agbar en ocasió del desè aniversari de la seva mort.