Lliurats els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera a la recerca i la transferència de coneixement

El rector de la UB, el president del Consell Social, Joan Corominas, i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, van lliurar els premis als guardonats dʼenguany. El Premi José Manuel Blecua, que sʼatorga al millor article publicat en una revista reconeguda en lʼàmbit de les humanitats i les ciències socials derivat dʼuna tesi doctoral, va ser per a la recerca de Maya Aghaei, en el camp de la intel·ligència artificial i, concretament, de la visió per ordinador. Aghaei ha establert els algoritmes necessaris perquè els ordinadors analitzin les imatges captades al llarg del dia per una petita càmera incorporada a un individu i seʼn puguin extreure les interaccions socials que ha tingut i de quin tipus han estat. El treball de camp dʼaquesta recerca es va fer amb nou persones que van dur a sobre una càmera portàtil durant cent dies no consecutius, de manera que per a cadascuna dʼelles es van captar 100.000 imatges en total. En la seva tesi doctoral, codirigida per Petia Ivanova Radeva, catedràtica del Departament de Matemàtiques i Informàtica i per Mariella Dimiccoli, de Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), i llegida a la UB, Maya Aghaei desenvolupa la seva recerca de manera que sigui una eina útil en lʼàmbit de la psicologia, per exemple per estudiar casos de depressió o per al tractament de persones amb deteriorament cognitiu lleu.

La recerca de Marc Schneeberger sobre processos neuronals relacionats amb lʼobesitat va ser reconeguda amb el Premi Ramon Margalef a la millor recerca publicada en una revista reconeguda en lʼàmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada dʼuna tesi doctoral. El treball de Schneeberger va donar lloc a una tesi doctoral llegida a la UB i dirigida per Marc Claret, investigador principal del Grup de Recerca Control del Metabolisme de lʼIDIBAPS, i codirigida pel catedràtic del Departament de Medicina de la UB Ramon Gomis. També va suposar la publicació en portada a Cell de lʼarticle «Mitofusin-2 in POMC neurons connects ER stress with leptin resistance». La investigació es centra en la manera com afecten les alteracions en els nivells de la proteïna mitofusina 2 en el funcionament de les neurones POMC de lʼhipotàlem, i com això acaba modificant la sensació de la gana en els individus. Posteriorment a la seva tesi doctoral, Schneeberger es va traslladar a la Universitat Rockefeller de Nova York, al laboratori del catedràtic Jeffrey M. Friedman, on treballa des del 2015 amb les poblacions neuronals encarregades de regular la ingesta dʼaliments. La seva tasca als Estats Units li ha valgut la publicació de dos articles més a Cell, el 2017 i el 2019, com a primer signant.

El Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement va ser per al programa RisCanvi, dissenyat per prevenir els delictes violents i la violència en lʼàmbit penitenciari. Es tracta dʼuna tecnologia que ha desenvolupat el Grup dʼEstudis Avançats en Violència (GEAV) de la UB, liderat pel catedràtic de Psicologia Antonio Andrés Pueyo, i que des del 2009 es fa servir amb èxit als centres penitenciaris de la Generalitat de Catalunya. El programa és el primer instrument de gestió penitenciària desenvolupat i aplicat en el camp professional a lʼEstat espanyol que té com a finalitat prevenir i gestionar el risc de comportaments violents a les presons. Des que es va implementar, a mitjan 2009, sʼhan fet més de 30.000 avaluacions i RisCanvi sʼha convertit en un dels eixos de la gestió preventiva i de rehabilitació, i de la política penitenciària de la Generalitat de Catalunya. RisCanvi permet millorar processos com la concessió de permisos o les actuacions restrictives o més rehabilitadores (llibertat condicional, etc.).

També va obtenir el Premi Antoni Caparrós la col·laboració de vint-i-cinc anys entre lʼempresa Talleres Mecánicos Comas (TMComas) i el Centre de Projecció Tèrmica (CPT) de la Universitat de Barcelona. Aquesta relació entre universitat i empresa ha permès a aquest taller del sector de la mecànica de precisió esdevenir un actor rellevant en el camp dels nous materials i de lʼenginyeria de superfícies a escala nacional, estatal i europea. La col·laboració sʼha materialitzat en més de vint projectes diferents, que han permès diversificar lʼoferta de serveis i productes de lʼempresa en el terreny de lʼenginyeria de superfícies i obrir-se a la producció de nous materials i productes.

Nostrum Biodiscovery (NBD) va guanyar el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora gràcies a la seva tecnologia dʼavantguarda per accelerar el disseny de nous fàrmacs. Es tracta dʼuna spin-off de la Universitat de Barcelona creada lʼany 2016 amb lʼobjectiu dʼajudar empreses farmacèutiques i biotecnològiques en el procés de descobriment i desenvolupament de fàrmacs i dʼenginyeria dʼenzims. Lʼavantatge competitiu de lʼempresa es basa en les tecnologies computacionals desenvolupades per Modesto Orozco, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la UB i investigador principal a lʼInstitut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), i Víctor Guallar, investigador del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), juntament amb els seus equips de lʼIRB Barcelona i el BSC, i amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i la Fundació Marcelino Botín. Els dos experts són socis fundadors de Nostrum Biodiscovery juntament amb Robert Soliva.