Notícies
Inici  >  Notícies > Una recerca analitza l’eficiència de la gestió de les autopistes

Una recerca analitza l’eficiència de la gestió de les autopistes

L'estudi ha estat publicat a la revista <i>Research in Transportation Economics</i>.

L'estudi ha estat publicat a la revista Research in Transportation Economics.

19/12/2019

Recerca

Un estudi publicat recentment a la revista Research in Transportation Economics analitza l’eficiència de les autopistes de peatge a l’Estat espanyol entre l’any 1988 i 2015. El treball ha estat elaborat pels investigadors Daniel Albalate i Jordi Rosell, membres de l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la Universitat de Barcelona.

Un dels resultats destacats és que no es troben avantatges d’una millora de l’eficiència de costos d’un gestor privat d’autopistes respecte al seu homòleg públic. Això s’analitza de dues maneres: comparant les concessionàries d’autopistes públiques i privades i analitzant els anys posteriors a processos de privatització. En el primer cas, no es troba cap diferència de millor gestió entre empreses públiques i privades al llarg del període analitzat. D’altra banda, es veu com en els anys posteriors a la privatització no hi ha una millora de l’eficiència de les autopistes. «Davant la situació actual de la fi de concessions o el rescat d’autopistes privades, no trobem proves ni a favor de la gestió pública ni de la privada», afirma Jordi Rosell, un dels autors de l’estudi. El que sí que s’ha trobat és que les concessionàries que han fet fallida presenten uns nivells d’eficiència estructural clarament molt més baixos que les que no han fet fallida. «Això posa de manifest que no és la gestió pública o privada de l’autopista el que en millora l’eficiència, sinó seleccionar i construir autopistes que tinguin nivells acceptables de demanda», remarca Jordi Rosell.

Una altra observació de l’estudi és que les autopistes promogudes per governs autonòmics i locals són més eficients que no pas les que promou el Govern central. Les autopistes impulsades per governs regionals i locals tenen entre 2 i 4 punts més d’eficiència, que en termes econòmics són desenes de milions d’euros anuals. «Això és degut al fet que els governs regionals tenen més habilitat a l’hora de seleccionar projectes viables i evitar els anomenats elefants blancs, és a dir, aquells projectes amb un valor social molt baix», afirma Daniel Albalate, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona i autor també de l’informe. Per exemple, en les autopistes promogudes per governs autonòmics i locals, la fase de construcció és molt més cara —principalment perquè són projectes que sovint han de salvar dificultats geogràfiques—, però tot i això, els ingressos futurs per quilòmetre d’autopista es doblen respecte a les autopistes promogudes per l’Estat. Segons Albalate, «s’ha de posar més atenció a l’avaluació econòmica i financera dels projectes de construcció d’autopistes que no pas a la decisió posterior de gestió pública o privada». «Ni la privatització ni la nacionalització d’autopistes no soluciona el problema de fons, que és seleccionar un bon projecte», conclou.

Altres dades obtingudes són unes disminucions dels nivells de costos al voltant del 0,4 % anual, una dada que demostra que, tot i la introducció d’innovacions tecnològiques com les cabines de pagament automàtiques, es tracta d’un sector amb uns guanys de productivitat relativament baixos. També es conclou que les economies de densitat són molt més importants que les economies d’escala: incrementar el trànsit és molt més rellevant que estendre la xarxa d’autopistes.

L’estudi inclou totes les concessionàries d’autopistes de l’Estat espanyol entre l’any 1988 (any en què es disposa de tota la informació per a cada concessionària) i l’any 2015. Tan sols se n’exclouen algunes concessionàries del País Basc durant alguns anys per manca d’informació. Als inicis es consideren entre vuit i deu concessionàries, mentre que al final del període el nombre de concessionàries augmenta fins a les trenta-una. L’estudi té en compte variables anuals per a cada concessionari com els costos totals, els laborals, els de manteniment i de capital, així com el trànsit, la llargada de la xarxa o el nombre d’accidents, entre d’altres.

El treball utilitza anàlisis de fronteres estocàstiques per estimar l’eficiència de costos, i diferencia entre dos tipus d’eficiència: l’eficiència persistent, relacionada amb la construcció de projectes i els costos enfonsats, i l’eficiència transitòria, més estretament relacionada amb l'eficiència de gestió.

 

Referència de l'article:

Daniel Albalate, Jordi Rosell. «On the efficiency of toll motorway companies in Spain», Research in Transportation Economics, setembre del 2019. Doi: https://doi.org/10.1016/j.retrec.2019.100747

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona