Branko Milanovic: «El perill és que passem de la democràcia a un sistema en què el poder polític estigui igual de concentrat que lʼeconòmic»

Un moment de la conferència de Branko Milanovic.
Un moment de la conferència de Branko Milanovic.
Institucional
(17/10/2019)

«El perill del capitalisme propi de la nostra societat és que, sense que ens nʼadonem, estiguem passant de la democràcia a un altre sistema en què, encara que hi hagi eleccions o premsa lliure, el poder polític estigui extremadament concentrat, igual de concentrat que el poder econòmic». Amb aquest advertiment va tancar lʼeconomista Branko Milanovic la seva conferència a la Facultat dʼEconomia i Empresa el 9 dʼoctubre.

Un moment de la conferència de Branko Milanovic.
Un moment de la conferència de Branko Milanovic.
Institucional
17/10/2019

«El perill del capitalisme propi de la nostra societat és que, sense que ens nʼadonem, estiguem passant de la democràcia a un altre sistema en què, encara que hi hagi eleccions o premsa lliure, el poder polític estigui extremadament concentrat, igual de concentrat que el poder econòmic». Amb aquest advertiment va tancar lʼeconomista Branko Milanovic la seva conferència a la Facultat dʼEconomia i Empresa el 9 dʼoctubre.

Milanovic va explicar alguns dels punts principals que desenvolupa en el seu darrer llibre, Capitalism, alone (Harvard University Press), una obra en què analitza el capitalisme en lʼactualitat, quan és el sistema que domina el món. El llibre descriu diferents tipus de capitalisme: el que lʼautor anomena capitalisme polític de la Xina, i el capitalisme liberal meritocràtic dels països occidentals. Durant la seva intervenció a la UB, Milanovic va analitzar algunes de les tendències en aquest darrer tipus de capitalisme que condueixen cap a una desigualtat creixent. Per fer-ho, va partir del fet que està augmentant la part que obté el capital dels ingressos nacionals, alhora que hi ha una major concentració de la propietat del capital i que les persones riques obtenen més interessos pels seus béns: «El retorn que obtinc per cada unitat dels meus béns és més gran si soc ric», va explicar Milanovic.

De tot això es desprenen, segons lʼautor, altres tendències econòmiques i socials, com ara lʼaugment de lʼhomoplútia —la coincidència dels ingressos més alts per capital i per treball en les mateixes persones— i de lʼhomogàmia —la tendència que les persones del mateix nivell dʼingressos i educació es casin entre elles. Dʼaltra banda, lʼeconomista va assenyalar que la gent rica «cada vegada és més capaç de controlar el procés polític; el cas dels Estats Unitats és dramàtic en aquest sentit». A més, aquestes persones riques poden «transferir diners i relacions als fills amb escoles molt cares», de manera que es crea una classe alta que se sosté a si mateixa. «Tot això porta a un moviment que condueix de la democràcia a la plutocràcia», va exposar Milanovic.

A lʼacte a la Facultat dʼEconomia i Empresa també hi van intervenir la directora general dʼAnàlisi Econòmica de la Generalitat, Marta Curto Grau, el catedràtic de la UB Germà Bel i lʼinvestigador de lʼInstitutions and Political Economy Research Group (IPERG) de la UB Francesc Amat. 

Branko Milanovic és acadèmic sènior al Stone Center on Socio-economic Inequality. Va obtenir el doctorat en Economia per la Universitat de Belgrad i va treballar com a economista a lʼÀrea dʼInvestigació del Banc Mundial durant quasi vint anys. Després dʼaquesta etapa, va escriure el seu llibre sobre desigualtat salarial, Worlds apart (2005). El treball The haves and the have nots (2011) va ser escollit per The Globalist com el millor llibre de lʼany 2011. Global inequality (2016) va rebre el Premi Bruno Kreisky al millor llibre sobre política de lʼany 2016 i va ser traduït a dotze llengües. Lʼoctubre del 2017, Milanovic va rebre, juntament amb Mariana Mazzucato, el Premi Leontief per lʼavanç de les fronteres del coneixement econòmic. Va ser membre associat al Carnegie Endowment for International Peace (Washington, 2003-2005), i ha exercit com a docent a la Universitat de Maryland (2007-2013) i a lʼEscola dʼEstudis Internacionals Avançats Paul H. Nitze, a la Universitat Johns Hopkins (1997-2007).