El projecte europeu RES URBIS demostra la viabilitat de generar bioplàstics a partir de residus orgànics urbans
En una economia circular, la conversió de residus municipals en recursos constitueix un procediment de vital importància, sobretot tenint en compte que més del 70 % dels europeus viuen en àrees urbanes i produeixen una gran quantitat de residus orgànics i fangs procedents del tractament de les aigües residuals.
El projecte europeu RES URBIS (Resources from urban bio-waste) ha demostrat que els diferents residus orgànics que es produeixen en un medi urbà es poden tractar dins dʼuna mateixa cadena de valorització i seʼn poden obtenir productes dʼorigen biològic, com ara bioplàstics, amb un valor econòmic superior al dels clàssics compost i biogàs. En el seu desenvolupament, el projecte ha confirmat la viabilitat tècnica i econòmica dʼaquest procés.
En una economia circular, la conversió de residus municipals en recursos constitueix un procediment de vital importància, sobretot tenint en compte que més del 70 % dels europeus viuen en àrees urbanes i produeixen una gran quantitat de residus orgànics i fangs procedents del tractament de les aigües residuals.
El projecte europeu RES URBIS (Resources from urban bio-waste) ha demostrat que els diferents residus orgànics que es produeixen en un medi urbà es poden tractar dins dʼuna mateixa cadena de valorització i seʼn poden obtenir productes dʼorigen biològic, com ara bioplàstics, amb un valor econòmic superior al dels clàssics compost i biogàs. En el seu desenvolupament, el projecte ha confirmat la viabilitat tècnica i econòmica dʼaquest procés.
La part experimental del projecte sʼha dut a terme en dues plantes pilot, ubicades a Lisboa (Portugal) i a Treviso (Itàlia), i en cinc laboratoris, un dels quals a la Facultat de Química de la UB. En total, sʼhan produït prop de 30 kg de polihidroxialcanoat (PHA), el polímer bàsic per elaborar bioplàstics a partir dels àcids grassos volàtils resultants de la descomposició de residus. Aquest PHA sʼha obtingut mitjançant tres nous mètodes dʼextracció desenvolupats en el marc del projecte i, posteriorment, les entitats industrials del consorci lʼhan processat per obtenir-ne bioplàstics dʼús comercial.
«Els resultats del projecte han estat molt positius. Sʼhan obtingut mostres de pel·lícula de bioplàstic per utilitzar-les com a intercapa amb una pel·lícula adjacent adhesiva, amb gran potencial comercial. Aquests bioplàstics també es poden utilitzar com a béns durables i com a biocompòsits amb fibres produïdes a partir de restes de parcs i jardins», explica Joan Mata, catedràtic del Departament d'Enginyeria Química i Química Analítica de la UB que lidera la participació de la Universitat de Barcelona en el projecte. «A més —afegeix lʼinvestigador—, les anàlisis fetes mostren que la presència de microcontaminants orgànics i metalls pesants en aquests materials està per sota del que marca la legislació».
De cara a la comercialització dʼaquests bioplàstics, sʼha tingut en compte el marc reglamentari europeu sobre els possibles riscos per a la salut i el medi ambient dels productes químics (REACH-CLP), i tot i que encara cal avançar en la definició de la condició final del producte com a final de residu, «lʼescenari per comercialitzar el bioproducte és altament favorable», afirma Mata.
Refineries més eficients i amb menys impacte ambiental
Lʼanàlisi del cicle de vida dʼaquests bioplàstics ha mostrat que els materials i lʼenergia consumits per la producció de PHA mitjançant la biorefineria proposada en el projecte RES URBIS tenen menys impacte ambiental que el que es genera en la producció de plàstic dʼorigen fòssil.
La cadena tecnològica de RES URBIS ha millorat les plantes de digestió anaeròbica de residus orgànics. De lʼanàlisi econòmica que sʼha fet dʼaquestes millores en diferents escenaris —entre els quals, lʼÀrea Metropolitana de Barcelona— seʼn desprèn que la producció de PHA és viable a partir dʼun preu de 3 €/kg, i fins i tot un dʼinferior si es consideren les condicions més favorables del procés. Aquest preu, en comparació amb el del PHA comercialitzat actualment —que sʼobté de cultius específics de cereals amb un cost dʼentre 4 i 5 €/kg—, confirma la viabilitat econòmica del procés.
«El pas següent serà aconseguir fons a través de la UE i del sector privat per construir una planta de demostració», apunta Mata.
Sobre RES URBIS
Un consorci de vint entitats és responsable del projecte RES URBIS (Resources from urban bio-waste), finançat pel programa europeu Horitzó 2020. Dedicat a la producció de bioplàstics a partir dels residus orgànics que es generen a les nostres ciutats, el projecte ha tingut una durada de tres anys i un finançament de prop de tres milions dʼeuros. El desembre del 2019 seʼn va fer la reunió final.