Nou projecte per evitar lʼimpacte de la flota pesquera sobre les aus marines mediterrànies i atlàntiques
Les aus marines són les més amenaçades del planeta a causa de lʼactivitat pesquera, la depredació i la pèrdua de lʼhàbitat de cria. La captura accidental dʼaus marines a causa de les arts de pesca i les piscifactories és un dels efectes més dramàtics de lʼimpacte de lʼactivitat de les pesqueries i les empreses aqüícoles. A més, aquestes captures incidentals generen també un greu impacte econòmic en detriment dʼaquests sectors empresarials.
Les aus marines són les més amenaçades del planeta a causa de lʼactivitat pesquera, la depredació i la pèrdua de lʼhàbitat de cria. La captura accidental dʼaus marines a causa de les arts de pesca i les piscifactories és un dels efectes més dramàtics de lʼimpacte de lʼactivitat de les pesqueries i les empreses aqüícoles. A més, aquestes captures incidentals generen també un greu impacte econòmic en detriment dʼaquests sectors empresarials.
Avaluar lʼeficàcia de la Xarxa dʼÀrees Marines Protegides dʼEspanya i proposar mesures per millorar la gestió pesquera i aqüícola i la conservació de les aus marines pelàgiques i costaneres de les illes Canàries i del Llevant són els objectius principals del nou projecte dirigit per Jacob González-Solís, catedràtic de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i finançat per la Fundació Biodiversitat.
També són entitats sòcies del projecte lʼAssociació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), la Societat Espanyola dʼOrnitologia (SEO/BirdLife), la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Carbopesca, el Parc Natural del Delta de lʼEbre, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, la Conselleria Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, i la Conselleria de Medi Ambient del Consell de Gran Canària.
Aus pelàgiques i costaneres amenaçades per les arts de pesca arreu del món
Arreu del món, els incidents amb els vaixells palangrers representen una de les amenaces principals per a moltes espècies dʼaus pelàgiques. A la Mediterrània, els incidents derivats de la captura accidental dʼaus afecten prop de 5.000 exemplars cada any. La baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i la gavina corsa (Larus audouinii) —que són espècies endèmiques de la Mediterrània— són les aus marines més perjudicades. Aquesta problemàtica es podria agreujar encara més amb la prohibició imposada per la Unió Europea de llençar el rebuig de la pesca al mar. En el cas de lʼoceà Atlàntic, on les captures accidentals solen ser menys freqüents, són molt pocs els estudis que analitzen de manera detallada el procés dʼinteracció entre aus marines i pesqueries.
Les espècies més costaneres, com ara el corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis), també estan afectades per la interacció amb activitats humanes en el medi marí. Els incidents més freqüents es produeixen en activitats com ara lʼaqüicultura, la pesca recreativa i la pesca amb arts menors com les nanses o els tresmalls. En aquest context, identificar quines espècies són les més afectades i analitzar com sʼoriginen aquestes captures és un primer pas per estudiar lʼimpacte dʼaquestes activitats sobre la població dʼaus costaneres.
Avui en dia, la Xarxa dʼÀrees Marines Protegides dʼEspanya inclou 39 zones dʼespecial protecció per a les aus (ZEPA) per preservar-les de lʼimpacte de les activitats humanes sobre el medi marí. Tanmateix, encara existeixen importants llacunes de coneixement que impedeixen una planificació eficaç de la seva gestió. Per això, cal millorar la informació sobre aquest tipus dʼinteraccions, divulgar la problemàtica de les captures accidentals i posar en valor la xarxa dʼespais marins protegits entre els sectors implicats per tal dʼharmonitzar les activitats econòmiques amb la conservació de la biodiversitat.
Identificar zones de coincidència entre vaixells pesquers i aus que busquen aliment
En el marc del projecte, els experts de la UB-IRBio estudiaran el patró de moviments de les aus mitjançant la col·locació de geolocalitzadors (GPS) combinats amb tecnologia mòbil. En estreta col·laboració amb lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO), també es recolliran dades del posicionament de la flota pesquera operativa a les illes Canàries i el Llevant peninsular mitjançant el sistema de seguiment VMS (vessel monitoring system) i lʼús de dispositius GPS que els pescadors que col·laborin en el projecte portin de manera voluntària.
La recerca a la Mediterrània se centrarà en les espècies del corb marí emplomallat, el gavià de potes grogues (Larus michahellis), la gavina corsa i la baldriga cendrosa. En lʼentorn de lʼarxipèlag canari, es farà un seguiment de les poblacions de la baldriga cendrosa de lʼAtlàntic i el petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii).
El Grup dʼEcologia dʼAus Marines, liderat pel catedràtic Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, en estreta col·laboració amb lʼAssociació Naturalista del Sud-est (ANSE), també estudiarà la intensitat de les interaccions i la mortalitat dʼaus marines i costaneres en piscifactories de mar obert al litoral dʼAlmeria, Múrcia i Alacant, mitjançant el cens regular dʼaus i enquestes al personal de les instal·lacions dins i fora de la xarxa dʼespais marins protegits.
En el projecte, que té el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica i Ministeri dʼAgricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient), a través del programa Pleamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), també hi participen els experts Virgínia Morera, Leia Navarro i Raül Ramos (UB-IRBio), Ángel Sallent (ANSE) i Salvador Garcia (IEO).
Fotografies: Salvador Garcia (IEO)