ʻThe Guardianʼ destaca una recerca sobre el rejoveniment ʻin vivoʼ dels coralls entre els deu millors treballs del 2019 dedicats a les espècies en perill
En el context dʼun planeta on no abunden les bones notícies mediambientals, el diari The Guardian acaba de destacar una recerca de la UB i de lʼIRBio entre els deu treballs més rellevants del 2019 que representen un bri dʼesperança en lʼàmbit de la conservació i la protecció dʼespècies en perill.
En el context dʼun planeta on no abunden les bones notícies mediambientals, el diari The Guardian acaba de destacar una recerca de la UB i de lʼIRBio entre els deu treballs més rellevants del 2019 que representen un bri dʼesperança en lʼàmbit de la conservació i la protecció dʼespècies en perill.
Aquest estudi, publicat a la revista Science Advances, lidera el rànquing de treballs publicats per The Guardian i suposa la primera prova científica del fenomen de rejoveniment in vivo en les colònies del corall Cladocora caespitosa, a la reserva marina dels Columbrets, davant les costes de Castelló.
Aquest mecanisme de supervivència en el medi marí —fins ara només conegut en alguns coralls fossilitzats— ha estat descrit pels experts Diego Kersting i Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Des del 2002, Kersting i Linares fan un seguiment científic de 250 colònies del corall C. caespitosa a la reserva marina dels Columbrets, una zona de referència en estudis dels efectes del canvi climàtic en el medi marí. Aquest corall —lʼúnic amb capacitat per formar esculls al mar Mediterrani— està catalogat com una espècie en perill a causa, sobretot, de les mortaldats associades a lʼescalfament global.
El seguiment a llarg termini del corall als Columbrets va revelar un resultat sorprenent: algunes colònies coral·lígenes que sʼhavien donat per mortes feia anys presentaven parts vives. Segons els experts, aquest tipus de recuperació ha estat possible gràcies a un procés que sʼanomena rejoveniment. En concret, sota condicions dʼestrès —per exemple, lʼexcessiu escalfament de lʼaigua—, alguns pòlips de les colònies de corall que estan morint són capaços de fer-se petits fins al punt dʼabandonar parcialment el seu esquelet calcari.
En aquest estat reduït, aquests pòlips poden sobreviure a les condicions extremes que provoquen la mort de la resta de pòlips de la colònia. Quan les condicions milloren, els pòlips recuperen la seva mida habitual i tornen a formar un nou esquelet calcari. Posteriorment, es reprodueixen per gemmació fins que arriben a recobrir de nou la colònia morta. Aquest descobriment obre noves perspectives per a la supervivència de lʼúnic corall dʼescull de la Mediterrània, que té un creixement lent —uns 3 mm a lʼany— i una capacitat molt limitada per generar noves colònies.
Fotografies: Diego Kersting (UB-IRBio-Universitat Lliure de Berlín)