Notícies
Inici  >  Notícies > Un estudi de la UB relaciona la irregularitat en els horaris dels àpats del...

Un estudi de la UB relaciona la irregularitat en els horaris dels àpats del cap de setmana amb l’obesitat

D’esquerra a dreta, Maria Izquierdo Pulido, María Fernanda Zerón Rugerio i Trinitat Cambras.

D’esquerra a dreta, Maria Izquierdo Pulido, María Fernanda Zerón Rugerio i Trinitat Cambras.

17/01/2020

Recerca

Un nou estudi de la Universitat de Barcelona conclou que la irregularitat en els horaris dels àpats durant els caps de setmana, que els autors denominen eating jet lag, podria estar relacionada amb un augment en l’índex de massa corporal (IMC), una fórmula que relaciona el pes amb l’alçada per determinar si es té un pes saludable.

Aquests resultats, publicats a la revista científica Nutrients, es van obtenir independentment de factors com la qualitat de la dieta, el nivell d’activitat física, el jet lag social (la diferència en els horaris de son durant el cap de setmana) o el cronotip (la predisposició natural a un determinat horari de son i vigília).

Segons els investigadors, es tracta del primer treball que demostra la importància de la regularitat en els horaris dels àpats —incloent-hi els caps de setmana— per controlar el pes, i podria ser un element a tenir en compte com a part de les pautes nutricionals per prevenir l’obesitat.

 

L’estudi, liderat conjuntament per Maria Izquierdo Pulido, del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la UB i de l’INSA-UB, i Trinitat Cambras, del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la UB, és part de la tesi doctoral de la investigadora María Fernanda Zerón Rugerio, primera autora de l’article. També hi han participat Álvaro Hernáez, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i Armida Patricia Porras Loaiza, de la Universitat de les Amèriques Puebla (Mèxic).

 

La importància del rellotge biològic en l’alimentació

En els últims anys s’ha demostrat que el cos assimila de manera diferent les calories en funció de l’hora del dia, de manera que, per exemple, dinar o sopar tard s’ha relacionat amb un risc més alt d’obesitat. Segons explica Maria Izquierdo Pulido, «aquesta diferència té a veure amb el nostre rellotge biològic, que organitza temporalment l’organisme per assimilar i metabolitzar les calories que consumim durant el dia». A la nit, però, «prepara el cos per al dejuni que es produeix mentre dormim».

«En conseqüència —continua la investigadora—, quan la ingesta té lloc d’una manera regular, el rellotge circadiari assegura que l’organisme posi en marxa les vies metabòliques que ajuden a assimilar els nutrients. No obstant això, quan s’ingereixen aliments en una hora inusual, els nutrients poden actuar sobre la maquinària molecular dels rellotges perifèrics (fora del cervell), alterant-ne l’horari i, per tant, modificant les funcions metabòliques de l’organisme».

En el nou estudi, realitzat en una població de 1.106 persones joves (de divuit a vint anys d’edat) a Espanya i Mèxic, els investigadors han analitzat la relació entre l’índex de massa corporal i la variabilitat en els horaris dels àpats el cap de setmana respecte a la resta de dies. Per fer-ho, els autors han utilitzat un nou marcador que engloba els canvis en els horaris dels àpats (esmorzar, dinar i sopar) durant els caps de setmana: l’eating jet lag, que s’ha proposat per primera vegada en aquest treball.

«Els nostres resultats indiquen que canviar els horaris dels tres àpats durant els caps de setmana està associat a l’obesitat. El major impacte sobre l’IMC es produiria quan tenim una diferència d’horaris de 3,5 hores o més. A partir d’aquest punt és quan el risc d’obesitat es podria veure incrementat, ja que hem observat que els individus que presentaven més de 3,5 hores d’eating jet lag incrementaven l’IMC en 1,3 kg/m2», explica María Fernanda Zerón Rugerio.

 

Falta de sincronia entre el temps de l’organisme i el social

Per explicar la relació entre l’eating jet lag i l’obesitat, els autors suggereixen que cada cap de setmana els individus se sotmeten a una lleugera cronodisrupció, és a dir, a la manca de sincronia entre el temps intern de l’organisme i el social. «El nostre rellotge biològic és com una màquina, i com a tal està preparat per desencadenar la mateixa resposta fisiològica o metabòlica a la mateixa hora del dia, cada dia de la setmana. Uns horaris definits d’alimentació i son ajuden a mantenir l’organització temporal de l’organisme i a promoure l’homeòstasi energètica. Per tant, les persones que tenen una major alteració d’horaris serien més propenses a l’excés de pes i a l’obesitat», apunta la professora Trinitat Cambras.

Caldrà fer més recerca per revelar els mecanismes fisiològics i les alteracions metabòliques que hi ha darrere de l’eating jet lag i la seva relació amb l’obesitat. No obstant això, els autors destaquen la importància de mantenir la regularitat en els horaris dels àpats i del son per preservar la salut i el benestar. «A més de la dieta i l’exercici, que són dos pilars en el tractament de l’obesitat, també s’haurien de tenir en compte factors com la regularitat en l’horari dels àpats, ja que hem comprovat que té un impacte en el nostre pes corporal», explica Izquierdo Pulido.

 

Estudiar els efectes a llarg termini de l’eating jet lag

L’estudi també assenyala la importància d’investigar la relació entre la irregularitat horària i l’evolució del pes al llarg del temps, així com fer-ho en poblacions amb diferents franges d’edat o amb característiques metabòliques i socioeconòmiques diferents. «La variabilitat en l’horari dels àpats durant els caps de setmana respecte als dies laborables es podria produir crònicament durant la vida d’un individu. Els estudis futurs haurien d’avaluar l’efecte d’aquesta variabilitat crònica, a través de l’eating jet lag, sobre l’evolució del pes», conclouen els investigadors.

 

Referència de l’article:

Zerón-Rugerio, M. F.; Hernáez, Á.; Porras-Loaiza, A. P.; Cambras, T., i Izquierdo-Pulido, M. «Eating jet lag: a marker of the variability in meal timing and its association with body mass index». Nutrients, desembre de 2019. Doi: https://doi.org/10.3390/nu11122980

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona