Baldriga mediterrània: un projecte global per protegir un ocell marí en perill
Si el declivi de les colònies de la baldriga mediterrània es manté al ritme actual, la població reproductora dʼaquesta au marina es podria reduir més dʼun 30 % en els propers cinquanta anys. Aquest petit ocell marí, que es distribueix sobretot per la Mediterrània oriental, està catalogat com a vulnerable a la Llista vermella dʼespècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Impulsar lʼestudi de la biologia i lʼecologia dʼaquest ocell marí per primer cop a escala global a la Mediterrània i millorar la seva conservació en el medi oceànic són els objectius principals del nou projecte que lidera lʼinvestigador Raül Ramos, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Si el declivi de les colònies de la baldriga mediterrània es manté al ritme actual, la població reproductora dʼaquesta au marina es podria reduir més dʼun 30 % en els propers cinquanta anys. Aquest petit ocell marí, que es distribueix sobretot per la Mediterrània oriental, està catalogat com a vulnerable a la Llista vermella dʼespècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Impulsar lʼestudi de la biologia i lʼecologia dʼaquest ocell marí per primer cop a escala global a la Mediterrània i millorar la seva conservació en el medi oceànic són els objectius principals del nou projecte que lidera lʼinvestigador Raül Ramos, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
En el nou projecte de conservació de la biodiversitat, finançat per la fundació suïssa MAVA, hi participen diverses institucions i entitats, entre les quals destaquen SEO/BirdLife, la Iniciativa de Recerca de la Biodiversitat de les Illes (IRBI), lʼInstitut Nacional Agronòmic de Tunísia (INAT), BirdLife Malta, la Universitat dʼOxford (Regne Unit), la Universitat de Creta i la Universitat Jònica (Grècia), i lʼInstitut Superior per a la Protecció de la Recerca Ambiental-ISPRA (Itàlia), entre altres.
Des del mar Balear fins al mar Negre
La baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) és un dels ocells marins més perjudicats per lʼimpacte de lʼactivitat pesquera, que cada any arriba a capturar de manera accidental més de 5.000 aus pelàgiques i costaneres a tota la Mediterrània. Tot i ser una espècie endèmica dʼaquest mar, aquesta au marina de lʼordre dels procel·lariformes era considerada fins fa no gaire temps la mateixa espècie que la baldriga balear (P. mauretanicus).
«Encara no hi ha un coneixement global sobre la baldriga mediterrània a lʼactualitat», detalla Raül Ramos, investigador Ramón y Cajal al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. «Avui dia, el que existeix sobretot són treballs esporàdics que avaluen alguns aspectes sobre colònies o poblacions dʼaquesta espècie, però de manera aïllada».
Abordar per primer cop lʼestudi de la baldriga mediterrània a escala metapoblacional a la Mediterrània —en concret, a les regions del mar dʼAlboran, a lʼestret de Sicília i al mar Egeu— és un dels components més innovadors del nou projecte. En el marc del treball, durant el 2020 els experts estudiaran de manera simultània lʼecologia espacial (amb GPS miniaturitzats) de cinc colònies dʼocells marins, i integraran dades dʼestudis previs per generar una avaluació global que inclogui fins a vuit poblacions diferents dʼaquesta au a la Mediterrània.
El projecte aportarà dades inèdites que ajudaran a definir les principals zones d'alimentació de la baldriga mediterrània en el medi natural, el grau de solapament entre les diferents poblacions, el patró alimentari i les àrees de coincidència entre vaixells pesquers i les aus marines. El treball també avaluarà quines són les interaccions entre pesqueries i ocells marins que es produeixen en el marc de la Xarxa dʼÀrees Marines Protegides (MPA), una figura de protecció de la biodiversitat dels ecosistemes oceànics.
De manera complementària, els experts aplicaran la tecnologia de geolocalització per conèixer els patrons de migració i les zones dʼhivernada de les aus (estimades principalment dins el mar Negre) amb lʼobjectiu de perfilar amb més precisió la distribució anual de cada població i el cicle biològic general d'aquesta espècie amenaçada.
«Amb aquesta visió global, les conclusions derivades del nou projecte aportaran dades científiques més robustes i rellevants per al coneixement i la protecció dʼaquesta espècie en perill», conclou Raül Ramos, que és membre del Grup dʼEcologia dʼAus Marines dirigit pel catedràtic Jacob González-Solís.