Notícies
Inici  >  Notícies > Les garotes de la Mediterrània són més vulnerables del que es pensava fins...

Les garotes de la Mediterrània són més vulnerables del que es pensava fins ara

L'espècie <i>Paracentrotus lividus</i> és molt abundant al litoral català. Foto: Creu Palacín (UB-IRBio).

L'espècie Paracentrotus lividus és molt abundant al litoral català. Foto: Creu Palacín (UB-IRBio).

Els científics han analitzat prop de dos-cents cinquanta exemplars d'aquesta espècie d’onze àrees marines.

Els científics han analitzat prop de dos-cents cinquanta exemplars d'aquesta espècie d’onze àrees marines.

06/02/2020

Recerca

La garota Paracentrotus lividus, una espècie comestible de gran interès comercial i present a la Mediterrània, és més vulnerable del que s’havia pensat fins ara. Així ho revela un treball de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat de Tromsø (Noruega) sobre la distribució genètica de les poblacions d’aquesta espècie.

La recerca, publicada recentment a la revista Diversity and Distributions, ha estat liderada per Marta Pascual, professora de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i per Xavier Turon, professor d’investigació del CSIC al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

 

A partir de l’estudi genètic de les poblacions de garotes, el treball analitza l’estructura poblacional d’aquesta espècie i la seva connectivitat com a resultat de la seva capacitat de dispersió. Els científics han analitzat prop de dos-cents cinquanta exemplars de Paracentrotus lividus d’onze àrees marines, des de la costa atlàntica francesa per l’oest, fins a la Mediterrània oriental.


«Les garotes adultes amb prou feines es mouen», explica Xavier Turon (CEAB-CSIC). «És abans de la seva vida adulta, quan són larves, que neden en el plàncton i es veuen arrossegades pels corrents marins. Fins ara pensàvem que tenien una alta capacitat de dispersió, ja que tenen un temps de vida larvari relativament llarg, que es perllonga durant setmanes».


El que revela el treball és que «no hi ha tanta dispersió com suposàvem», explica Turon. Les barreres geogràfiques com l’estret de Gibraltar limiten la connectivitat de les poblacions: «L’intercanvi de larves de garotes entre diferents àrees és més limitat del que pensàvem», aclareix l’investigador.


Un altre resultat sorprenent ha estat constatar que la selecció a escala local està tenint impacte a escala genètica en les diferents poblacions de garotes. «Hem trobat al·lels diferenciats entre les poblacions», detallen els investigadors Marta Pascual i Carles Carreras (UB-IRBio). «Quan hem analitzat les seqüències genètiques en les quals es donaven aquestes diferències, hem vist que hi ha gens que codifiquen processos relacionats amb la temperatura i la salinitat». A la Mediterrània hi ha una forta pressió de selecció relacionada amb la temperatura, que pot tenir conseqüències importants enfront l’escalfament global.


L’estudi revela que hi ha una adaptació progressiva a la salinitat i a la temperatura d’oest a est, i que les diferències genètiques més grans es troben entre les poblacions de l’Atlàntic i les de la Mediterrània. Dins d’aquest últim grup, les poblacions de la Mediterrània occidental també estan diferenciades de les de la Mediterrània oriental.


Tot i ser un objectiu de la pesca, aquesta espècie és molt abundant al litoral català, ja que la pressió pesquera ha eliminat molts dels seus predadors (principalment peixos). Les garotes són herbívores i s’alimenten de les plantes submarines. Sense predadors, la seva població pot créixer desmesuradament i poden acabar amb molts dels boscos submarins.


A la Mediterrània hi ha principalment dues espècies de garotes a la zona litoral: l’espècie comestible Paracentrotus lividus i la garota negra Arbacia lixula, que no es consumeix. L’estudi publicat a Diversity and Distributions aporta noves dades que cal tenir en compte a fi de preveure possibles escenaris futurs de com respondran les poblacions de garotes comunes a les pressions antagonistes de l’eliminació de predadors i de la pesca, en un context d’escalfament progressiu.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona