Investigadors de la UB suggereixen que la capacitat humana per al llenguatge va ser fruit dʼuna evolució gradual

La fusió, una operació cognitiva clau del llenguatge

Durant dècades, acadèmics com Chomsky han proposat la idea que els humans moderns estan genèticament equipats amb el mecanisme de la fusió (merge, en anglès), una capacitat cognitiva que fonamenta la nostra habilitat per representar gramàtiques complexes dʼuna manera que només els humans sabem utilitzar, a diferència dʼaltres espècies. «Es creu que la fusió és suficient per crear una estructura gramatical. Aquest mecanisme agafa dues unitats lingüístiques (per exemple, paraules) i les combina de manera que també es podran combinar amb altres unitats lingüístiques, creant expressions. Aquestes, al seu torn, formarien la base de la nostra creativitat i flexibilitat cognitiva, diferenciant-nos dʼaltres espècies», explica Cedric Boeckx.

«La versió més dura dʼaquesta hipòtesi —continua Boeckx— suggereix que la constitució biològica de la nostra capacitat de llenguatge neix dʼuna mutació genètica, una macromutació que devia sorgir en un individu homínid, ancestre de tots els humans moderns, i que es devia estendre a tota la població».

Modelització de la hipòtesi de la mutació dʼun sol gen

El primer article amb participació dʼinvestigadors de la UB que qüestiona la teoria del gen únic sʼha publicat a la revista Scientific Reports i està signat per Cedric Boeckx, els investigadors Bart de Boer i Andrea Ravignani, de la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica), i Bill Thompson, de lʼInstitut Max Plank de Psicolingüística (Països Baixos). En el treball sʼhi estudia la hipòtesi de la macromutació modelant les dinàmiques evolutives dʼaquest escenari, tenint en compte diferents paràmetres, com per exemple quan sʼhauria produït la mutació o quina devia ser la grandària de la població en aquell període. «Hi examinem les dinàmiques dʼuna sola mutació que es va estendre ràpidament en un període de temps concret, combinant aquesta proposta teòrica amb el que sabem gràcies a la recerca científica sobre lʼevolució demogràfica i genètica», explica Cedric Boeckx.

En aquest cas, els investigadors han aplicat tècniques, que van de la biologia teòrica a com quantificar la probabilitat que una característica complexa com lʼevolució del llenguatge es desenvolupés a través dʼuna sola fase, de moltes fases, o dʼun nombre limitat de fases, dins dʼun període específic de temps i amb una grandària concreta de població.

Els experts conclouen que en comptes dʼuna sola mutació amb un gran avantatge evolutiu, és més probable que hi hagués un gran nombre de mutacions, cada una amb avantatges moderats, acumulats. «Un escenari en què les bases genètiques de les nostres habilitats lingüístiques van evolucionar gràcies a una acumulació gradual de petits canvis biològics. Aquesta situació es pot articular de diverses maneres: per exemple, la sintaxi va poder evolucionar a partir de formes fonològiques, dʼaccions manuals o dʼuna simple seqüenciació pragmàtica de paraules», diu Boeckx.

Desafiant la lògica de la hipòtesi

En un altre estudi, publicat a PLOS Biology, Cedric Boeckx i Pedro Tiago Martins, doctorand de la UB, analitzen la hipòtesi dʼuna única mutació com a origen del llenguatge humà des dʼuna altra perspectiva: revisant-ne la lògica. Els qui defensen la hipòtesi del gen únic asseguren que la fusió, com que és una operació simple, havia de ser el resultat dʼuna mutació genètica que va dotar un individu de lʼequipament biològic necessari per al llenguatge. Dʼaltra banda, les facultats cognitives del llenguatge devien sorgir de cop com a resultat dʼaquesta mutació, ja que la fusió només pot estar totalment present o absent, és a dir, no hi pot haver un nivell intermedi de fusió. Però lʼestudi de Boeckx i Martins destaca que, fins i tot si un tret com la fusió no es manifesta en diverses fases intermèdies, la seva evolució pot haver estat gradual. «A partir de les propietats formals de la fusió no és possible derivar el nombre de passos evolutius que van conduir a la seva aparició. A més, la simplicitat computacional de la fusió no està relacionada amb el fet que el seu origen biològic sigui també simple. De fet, no hi ha manera de derivar escenaris evolutius tan simplistes com els plantejats per la hipòtesi de la mutació única per a cap tret complex», explica Pedro Tiago Martins.

Els investigadors expliquen que lʼevolució del llenguatge és una qüestió tan complexa que fa falta tenir més resultats dʼestudis dʼaltres àmbits de recerca, sobretot de neurobiologia, genètica, ciència cognitiva, biologia comparada, arqueologia, psicologia i lingüística. «És difícil, perquè es necessiten nivells compatibles de granularitat entre els camps implicats, però és lʼúnica manera dʼarribar a una comprensió significativa dʼaquest fenomen», diu Pedro Tiago Martins.

Aquests estudis suggereixen que la recerca en dinàmica evolutiva no garanteix un escenari en què el llenguatge aparegués gràcies a una sola mutació, i que és més probable que la capacitat per al llenguatge sigui el resultat dʼuna evolució gradual.