Notícies
Inici  >  Notícies > Una exposició explica com es va construir la façana neogòtica de la catedral...

Una exposició explica com es va construir la façana neogòtica de la catedral de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona. © Catedral de Barcelona.

Façana de la catedral de Barcelona. © Catedral de Barcelona.

Detall de la traça del mestre Carlí, del 1408. © Ramon Maroto, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Detall de la traça del mestre Carlí, del 1408. © Ramon Maroto, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Imatge de l'exposició.

Imatge de l'exposició.

13/02/2020

Cultura

La façana principal de la catedral de Barcelona es va construir al tombant dels segles XIX-XX seguint un projecte arquitectònic seleccionat després d’un concurs polèmic —en què fins i tot va participar Antoni Gaudí— i inspirant-se en un disseny, una traça, que havia deixat el mestre d’obres Charles Galters de Rouen, conegut com a mestre Carlí, el 1408, per construir l’entrada al temple. Aquests són alguns dels fets històrics que s’expliquen a «Vallmitjana i la façana de la catedral. Històries singulars al voltant de l’escultura», una exposició que s’inaugura el dimarts 18 de febrer a les 19 h i que es podrà visitar fins al 12 d’abril a la casa de la Pia Almoina. Organitzada per la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà de l’Arquebisbat, la mostra té lloc en el marc de l’Any Vallmitjana, coorganitzat per la UB i el Seminari Conciliar de Barcelona, i s’hi explica com l’escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905) va realitzar les figures de Crist i els apòstols, els elements centrals de la façana que podem veure actualment.

L’exposició il·lustra amb fotografies, documents d’època i esbossos de projectes arquitectònics com es va aixecar l’actual façana de la catedral de Barcelona. Així, s’explica que el 1882 es va convocar el concurs per a la façana i s’hi van presentar, entre d’altres, els projectes de Joan Martorell i Montells (1833-1906), que apostava per una catedral elevada amb molt d’èmfasi en els elements ornamentals, i el de Manuel Girona i Agrafel (1817-1905), més horitzontal i sobri. El projecte de Martorell, delineat per Antoni Gaudí, tenia el suport popular i de part de la premsa, però va guanyar el de Girona. Finalment, en l’execució del projecte guanyador s’hi van incorporar elements del projecte de Martorell, fet que va ser criticat perquè es va veure com una apropiació de les idees del contrincant.

En la mostra també s’explica que els dos germans Vallmitjana eren dels escultors més prolífics i reconeguts de l’època i com això va propiciar que se’ls encarregués les escultures de la façana de la catedral. A més del conjunt del Crist i dels apòstols, obra d’Agapit, la façana del temple té altres escultures religioses, com arcàngels, profetes i sants, que tenen clares vinculacions amb la ciutat de Barcelona, totes elles executades per reputats artistes de l’època. L’exposició documenta els processos de selecció dels artistes i les obres, incloent-hi algunes propostes que es van descartar.

 

Una imponent traça del 1408

Comissariada per Cristina Rodríguez Samaniego, professora d’Història de l’Art de la UB, i Natàlia Esquinas Giménez, investigadora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny (GRACMON) de la UB, la mostra també presenta una reproducció de la imponent traça del 1408, l’original de la qual, de tres metres d’alçada, està en procés de restauració. La manca de pressupost a la Barcelona de l’època medieval va impedir que es materialitzés aquell projecte del mestre Carlí. De fet, la façana va romandre molt senzilla, gairebé sense ornaments, fins als treballs de finals del segle XIX i principis del XX que s’expliquen en l’exposició i que es clouen el 1913, en el context d’una Barcelona en expansió.

També s’han organitzat un conjunt de visites guiades a càrrec de diversos experts: «Les fonts d’inspiració de la façana actual: la traça gòtica conservada a la catedral de Barcelona», per Rosa Terés, professora de la UB; «El ressò de la traça medieval en l’arquitectura del segle XIX: la construcció de la façana de la catedral de Barcelona», per Ramon Graus, professor de la UPC, i «Vallmitjana i els escultors de la façana de la catedral», per Natàlia Esquinas Giménez, comissària de l’exposició.

L’Any Vallmitjana, en què s’emmarca l’exposició, vol posar en valor l’obra de l’escultor Venanci Vallmitjana, del qual el 2019 es complia el centenari de la mort, i del seu germà Agapit, considerats els renovadors de l’escultura catalana i mestres de diverses generacions d’escultors entre el romanticisme i el modernisme. A més de les escultures de la façana de la catedral, hi ha obres dels Vallmitjana en indrets emblemàtics de Barcelona, com el parc de la Ciutadella, l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona o el Palau de Justícia, o de fora de la ciutat, com a la basílica de Montserrat.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona