Notícies
Inici  >  Notícies > Analitzen la vigilància epidemiològica de la grip a Catalunya i els casos detectats...

Analitzen la vigilància epidemiològica de la grip a Catalunya i els casos detectats en la infància i l’adolescència

Grup de Recerca en Epidemiologia, Prevenció i Control de Malalties Transmissibles de la UB liderat per la catedràtica Àngela Domínguez.

Grup de Recerca en Epidemiologia, Prevenció i Control de Malalties Transmissibles de la UB liderat per la catedràtica Àngela Domínguez.

21/02/2020

Recerca

Les infeccions virals del tracte respiratori superior són una causa important de morbiditat i mortalitat a tot el món. Entre aquestes, la grip és de les malalties més rellevants: es compten de tres a cinc milions de casos greus, i de 290.000 a 650.000 morts anuals. Per aquest motiu, és crucial la vigilància adequada de la malaltia. Dos estudis liderats per la UB han analitzat diversos aspectes implicats en la detecció de la grip a Catalunya: un sobre la utilitat de la definició de la malaltia considerant les manifestacions clíniques i un altre sobre la complementarietat dels sistemes de vigilància basats en casos ambulatoris i en casos greus que requereixen hospitalització. A més, en un tercer treball també s’han estudiat les característiques dels casos detectats a Catalunya entre infants i adolescents menors de divuit anys.

Experts del Grup de Recerca en Epidemiologia, Prevenció i Control de Malalties Transmissibles de la UB, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, liderats per la catedràtica Àngela Domínguez, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP, Institut de Salut Carlos III) han participat en els tres estudis.

En el primer, publicat a la revista Viruses, els investigadors van analitzar retrospectivament la capacitat predictiva de diferents definicions de cas i de diversos símptomes de grip per identificar correctament els casos de grip confirmada per laboratori entre el 2008 i el 2018 a Catalunya. S’hi van estudiar les definicions de cas de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), així com els diferents símptomes que es poden presentar. «Les definicions clíniques de grip són importants, perquè permeten tenir un recompte més homogeni de l’impacte que ocasiona la circulació del virus de la grip en la comunitat i fer comparacions dins d’una mateixa comunitat per veure les variacions que es produeixen al llarg de les setmanes, com també entre temporades i fins i tot entre comunitats o països que utilitzin sistemes de vigilància similars», explica la catedràtica Àngela Domínguez.

Els resultats van mostrar que la definició de l’OMS, que es basa en febre i tos, era la més sensible per predir els casos realment produïts pels virus de la grip i no per altres virus respiratoris. «La definició de cas que prediu millor la grip confirmada en laboratori és la definició de síndrome gripal de l’OMS, tant si es consideren totes les setmanes de l’any com si es consideren les setmanes epidèmiques exclusivament. Els símptomes que es comporten com a predictors de grip confirmada són febre, tos, miàlgia, mal de cap, malestar general i inici sobtat de la simptomatologia. La febre és el símptoma més predictor de grip confirmada», expliquen els autors.

Totes les definicions de cas avaluades van predir millor la grip confirmada quan es tractava de pacients amb comorbiditats. A més, la capacitat dels diferents símptomes per predir grip confirmada va variar segons els grups d’edat: la febre va tenir més valor predictiu en les persones de 65 anys i més, i la tos en els infants de 5 a 14 anys. En pacients amb comorbiditats, la febre va mostrar la màxima capacitat de predir grip confirmada. Segons els autors de l’estudi, aquests resultats serveixen per confirmar que la definició de cas que s’utilitza a Catalunya per analitzar mostres clíniques de determinats pacients que poguessin estar afectats pel virus de la grip i no per uns altres és apropiada.

Sistemes complementaris de vigilància epidemiològica de la grip

El segon estudi de l’equip investigador, publicat a la revista BMC Public Health, va avaluar dos sistemes complementaris de vigilància de la grip. L’objectiu era analitzar els casos de síndrome gripal confirmats per laboratori en atenció primària i els casos de grip hospitalitzats confirmats per laboratori. L’estudi es va dur a terme durant set temporades gripals (2010-2017) a Catalunya, amb diverses sèries de dades: d’una banda, les provinents dels metges d’atenció primària que informen de les síndromes gripals ateses i dels casos de grip confirmats per laboratori, i, de l’altra, les dades recollides per dotze hospitals sobre casos greus hospitalitzats amb grip confirmada per laboratori.

Els resultats mostren que la informació procedent de metges d’atenció primària pronostica una mitjana d’1,6 setmanes abans que la resta de les fonts, però els investigadors advoquen per mantenir l’estructura de supervisió actual: «Cal continuar amb la vigilància que combina les dades provinents de l’atenció primària en persones que no requereixen hospitalització amb les dades procedents dels casos greus que requereixen hospitalització. Tal com se suggereix en l’article, és important que el sistema de vigilància de grip incorpori també dades de casos que s’hospitalitzen encara que no presentin una forma greu de grip, cosa que ja es va començar a fer en la temporada 2017-2018», expliquen.

Més risc per als infants de menys de dos anys

Els investigadors també han estudiat les característiques clíniques i epidemiològiques dels pacients de zero a disset anys hospitalitzats a Catalunya per formes greus de la grip durant el període 2010-2016. L’estudi, publicat a la revista Scientific Reports, confirma que els infants menors de dos anys són els que tenen més risc de presentar formes greus de grip i que poden arribar a ocasionar la mort.

Dels 291 casos registrats, el 79,4 % van ser causats pel virus de la grip A i el 20,6 %, pel virus de la B. La majoria (56,7 %) dels casos estudiats corresponia a pacients amb menys de dos anys, i el 24,4 %, a nadons de menys d’un any. La complicació més freqüent (62 %) va ser la pneumònia. Van requerir ingrés en una unitat de vigilància intensiva el 21,3 % de pacients, la majoria d’ells (54,8 %) menors de dos anys. Les tres defuncions detectades en aquest període van ser pel virus A de la grip.

Davant aquests resultats, els autors recomanen «reforçar la vigilància en la població infantil per conèixer millor l’impacte real de la malaltia i vacunar els nens que tenen condicions de risc pel fet de presentar certes malalties que predisposen a complicacions».

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona