Nous avenços sobre les bases genètiques i el quadre clínic de la síndrome KAT6A

D'esquerra a dreta, els experts Susana Balcells, Daniel Grinberg i Roser Urreizti a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
D'esquerra a dreta, els experts Susana Balcells, Daniel Grinberg i Roser Urreizti a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Recerca
(25/02/2020)

Un equip investigador acaba de descriure cinc nous casos dʼuna patologia rara —coneguda com a síndrome KAT6A— de la qual només seʼn coneixen una vuitantena de casos a tot el món. Es tracta dʼun desordre neurològic i del desenvolupament causat per alteracions en el gen de lʼenzim lisina acetiltransferasa 6A (KAT6A), i comporta discapacitat intel·lectual, problemes en la parla, debilitat muscular, malformacions cardíaques i problemes visuals, entre altres afectacions.

La recerca, publicada a la revista Orphanet Journal of Rare Diseases, està liderada per un equip codirigit pels investigadors Daniel Grinberg, Susanna Balcells i Roser Urreizti, del Grup de Genètica Molecular Humana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), i per les expertes Estrella López-Martín i Eva Bermejo-Sánchez, de lʼInstitut dʼInvestigació de Malalties Rares (IIER) de lʼInstitut de Salut Carlos III.

 

D'esquerra a dreta, els experts Susana Balcells, Daniel Grinberg i Roser Urreizti a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
D'esquerra a dreta, els experts Susana Balcells, Daniel Grinberg i Roser Urreizti a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Recerca
25/02/2020

Un equip investigador acaba de descriure cinc nous casos dʼuna patologia rara —coneguda com a síndrome KAT6A— de la qual només seʼn coneixen una vuitantena de casos a tot el món. Es tracta dʼun desordre neurològic i del desenvolupament causat per alteracions en el gen de lʼenzim lisina acetiltransferasa 6A (KAT6A), i comporta discapacitat intel·lectual, problemes en la parla, debilitat muscular, malformacions cardíaques i problemes visuals, entre altres afectacions.

La recerca, publicada a la revista Orphanet Journal of Rare Diseases, està liderada per un equip codirigit pels investigadors Daniel Grinberg, Susanna Balcells i Roser Urreizti, del Grup de Genètica Molecular Humana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), i per les expertes Estrella López-Martín i Eva Bermejo-Sánchez, de lʼInstitut dʼInvestigació de Malalties Rares (IIER) de lʼInstitut de Salut Carlos III.

 

Síndrome KAT6A: nous símptomes associats a una malaltia rara

Lʼequip de recerca ha confirmat en aquests cinc nous pacients algunes característiques del quadre clínic associat a la síndrome KAT6A, a més de descriure nous símptomes i afectacions en el desenvolupament de la malaltia. En concret, hi ha observat nous símptomes, com ara criptorquídia (trastorn testicular), sindactília (fusió dʼalguns dits) i trigonocefàlia (deformació en la part frontal del crani), a banda de lʼaparició dʼinfeccions recurrents.

Els experts del Grup de Genètica Molecular Humana de la UB, que també són membres de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i de lʼInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), han contribuït a concretar el paper de les mutacions genètiques observades en aquesta patologia minoritària. Tot i que inicialment la síndrome sʼassociava únicament a mutacions de trencament (truncanting mutations), el nou treball descriu una variant de la malaltia sense afectació cardíaca que està relacionada amb mutacions per canvi de bases (missense mutations). En conjunt, quatre dels cinc pacients descrits en aquest estudi mostraven mutacions de trencament i en el cinquè cas es va observar una mutació de substitució de bases que no cursava amb afectació cardíaca.


Els estudis duts a terme in silico (amb simulacions informàtiques) van confirmar que la mutació per canvi de bases generava un procés parcial dʼunió anormal de material genètic (splicing o tall i unió incorrecte de material genètic aberrant) responsable del trencament prematur de la proteïna que donava origen a la patologia.

El nou treball contribuirà a conèixer millor la història natural dʼaquesta síndrome i a expandir el fenotip clínic dels pacients, uns avenços que són essencials per poder delimitar la definició i la caracterització fenotípica dʼaquesta malaltia rara. Tal com apunten els autors, aquestes descobertes són les que ajudaran també a augmentar les possibilitats de diagnosticar de manera més precoç altres persones afectades. En el treball també hi participen experts de lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques (IMIM), lʼHospital de la Fe (València) i la Universitat dʼAdelaida (Austràlia).