Ensenyaments feminitzats? Estereotips i realitat

Infermeria: trencant el sostre acadèmic i de recerca

M. Pilar Delgado: «Actualment ja no es dubta de si les infermeres estem capacitades per fer recerca en cures ni dels resultats dʼaquesta recerca en la salut de la població».

La infermeria encapçala la segona a posició de les professions en què més confia la població: així ho constata lʼestudi de GfK Verein (2016), en què el personal dʼinfermeria obté una valoració del 93 %. La dada la corroboren altres indicadors, com el Baròmetre Sanitari de Catalunya (2018), en què un dels aspectes més ben valorats pels usuaris és el tracte rebut per les infermeres i els infermers en els serveis dʼatenció especialitzada ambulatòria. «Malgrat aquests bons resultats, encara queda molta feina a fer perquè la població conegui exactament què fa la infermera per la salut de les persones», apunta M. Pilar Delgado, directora de lʼEscola dʼInfermeria i vicedegana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. Justament per aquest motiu són molt importants les iniciatives de sensibilització i de visibilització del treball de la infermeria com la campanya Nursing Now Catalunya.

Des de la seva integració a les universitats, fa poc més de quaranta anys, els estudis dʼInfermeria han evolucionat de manera notable. Van passar de ser una carrera tècnica a un grau el 2009, fet que va permetre igualar la possibilitat dʼimplantar tots els nivells acadèmics (grau, màster i doctorat) i, conseqüentment, «trencar el sostre acadèmic de la titulació dʼInfermeria», explica M. Pilar Delgado. A la UB, lʼEscola dʼInfermeria es va integrar a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB amb dos departaments i en dos campus (Clínic i Bellvitge). La recerca infermera sʼha potenciat des de diferents fronts. Un dʼells ha estat la implantació del programa de doctorat dʼInfermeria i Salut, que ja ha donat lloc a 155 tesis doctorals, i que «ha representat un avenç molt important en la formació i la recerca en lʼàmbit de la infermeria i les cures en salut». Un altre front és el que està relacionat amb lʼaccés a entitats finançadores amb programes específics per a la recerca infermera. «Actualment ja no es dubta de si les infermeres estem capacitades per fer recerca en cures ni dels resultats dʼaquesta recerca en la salut de la població», destaca Delgado, que afegeix que «la incorporació de grups de recerca en infermeria als instituts de recerca ja és una realitat».

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha augmentat les places de formació dʼespecialitat per a infermeres. Dʼaquesta nova convocatòria, el més destacat és que, «per primer cop, es podrà estudiar lʼespecialitat dʼinfermeria del treball a Catalunya, malgrat que el nombre de places convocades —només dues— és molt inferior al que es necessita si atenem la demanda del mercat laboral». Un cas similar passa amb la infermeria geriàtrica: tot i que les places convocades han augmentat fins a vuit, lʼoferta continua sent insuficient per cobrir les necessitats. Un tema pendent és que aquestes especialitats siguin reconegudes en les categories laborals, ja que, actualment, a Catalunya només està reconeguda lʼespecialitat obstetricoginecològica.

Llengües Romàniques i les seves Literatures: estudis en humanitats per als reptes del segle XXI

Meritxell Simó: «Els reptes actuals de la societat reclamen dones científiques, però potser el que més reclamen són joves, també nois, amb valors humanístics i una mirada crítica»

«Una qüestió que em crida lʼatenció és que es mira dʼincentivar que les noies ocupin espais tradicionalment masculins, però no sento reivindicar mai que els nois optin per una formació de tipus humanístic. Si atenem als reptes i problemes que tenim al davant (violència de gènere, canvi climàtic, tots els debats ètics que planteja la revolució tecnològica, etc.), convindrem que necessitem científiques, però que potser el que més necessitem són joves, també nois, amb valors humanístics i capaços de mirar-se aquest món i aquesta societat amb una mirada crítica». Qui fa aquesta reflexió és Meritxell Simó, professora de Filologia Romànica i directora de lʼInstitut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), que explica que, de jove, tant li agradaven les matemàtiques com el llatí i el grec. «Tenia molt clar que aniria a petar a lʼEdifici Històric de la UB, però no sabia si al Pati de Lletres o al de Ciències», diu amb un somriure.

Simó atribueix a qüestions culturals la gran presència històrica de les dones en els estudis vinculats a les llengües i la literatura. «Podríem trobar moltes explicacions a la imatge de la dona lectora, com ara que, durant segles, mentre els homes anaven a la universitat i freqüentaven espais públics en el lleure, lʼeducació i lʼoci femenins van restar confinats dins lʼespai domèstic. La predisposició de la dona a les lletres crec que té una explicació en clau cultural més que no pas per inclinacions naturals», explica.

Sobre lʼactivitat acadèmica en lʼàmbit de les humanitats, i concretament en el camp de les llengües i la literatura, Simó destaca que «cal prestigiar les humanitats, donar-los lʼestatut de ciència dura», i remarca la importància de la multidisciplinarietat «En el cas de lʼIRCVM, consagrat a lʼestudi de lʼedat mitjana, tenim clar lʼampli ventall de competències que cal tenir per interpretar documents escrits en llengües que ja no parlem i concebuts per homes que no pensaven com nosaltres: competències lingüístiques, paleogràfiques, artístiques, filosòfiques...», explica. I assenyala: «Només quan ets capaç de reconstruir en detall totes aquestes diferències, des dʼuna cosmovisió completament diferent de la pròpia, pots percebre fins a quin punt allò que es va escriure fa tants any és modern».

Lʼestudi del passat és necessari per entendre el present, i això també es reflecteix en el món laboral. «Dʼuna banda, la cultura ha esdevingut un negoci lucratiu; de lʼaltra, el model productiu actual fa cada cop més necessàries les competències que estimula la formació humanística: la creativitat, la capacitat de pensar la complexitat, de connectar llenguatges i coneixements molt diversos», explica Simó. «Els professors de Filologia Romànica tenim una relació molt estreta amb els nostres estudiants, que són pocs i escollits, i sabem que en acabar el grau treballen en àmbits molt diversos, com arxius, biblioteques, indústries culturals, museus, etc. De vegades, fins i tot en àmbits allunyats de la filologia, però on seʼls ha valorat molt la formació humanística», afegeix. I continua: «Més enllà del seu valor intrínsec, els coneixements humanístics també han esdevingut un actiu important en el mercat; de fet, algunes universitats estrangeres aposten cada cop més per una formació interdisciplinària de caràcter humanístic i cientificotecnològic».

Educació Infantil: innovació i neuroeducació

Anna Forés: «Els primers anys són una etapa educativa crucial i han dʼestar en les millors mans i cors educatius»

Anna Forés és investigadora del Departament de Didàctica i Organització Educativa, dedicat a la docència, la recerca i la transferència en els àmbits de la didàctica, el currículum, l'organització educativa, les necessitats educatives especials, la formació del professorat, la tecnologia educativa i la innovació i els canvis educatius.

Sobre la gran majoria de dones estudiants a la Facultat dʼEducació, i especialment en titulacions com ara Educació Infantil, Forés assenyala: «Sense voler caure en estereotips, aquesta majoria dʼalumnes matriculades potser és deguda al fet que es tracta dʼuna professió molt vocacional. Acompanyar les persones en el seu procés educatiu demana empatia, assertivitat i altres habilitats més presents culturalment en el món femení». Forés preferiria, però, que les aules estiguessin més equilibrades: «Els educadors són referents; tothom ha tingut una mestra o un mestre que ens ha marcat, i seria òptim que a les aules —estudiant i exercint— hi hagués tanta diversitat com diversa és la societat». «El més important, però, és creure en la professió, creure en les persones que acompanyem i apassionar-se per lʼeducació. La resta vindrà donat».

En tot cas, és un àmbit en el qual cada cop té un pes més important la recerca i la transferència de coneixement: «Estem vivint una nova revolució pedagògica que demana noves propostes, noves preguntes sobre lʼeducació a totes les edats i en tots els contextos». «En educació, recerca i innovació són un binomi que ha dʼanar unit», defensa Forés. Una de les maneres dʼaproximar-se a lʼeducació des de la recerca és amb eines pròpies de la neurociència. En aquesta línia, per exemple, la Càtedra de Neuroeducació de la UB vol contribuir a la transferència de coneixement i a la formació de professionals de qualsevol àmbit de lʼeducació, així com a la divulgació i transferència de coneixement cap a la societat.

«Des de la neuroeducació es ratifica, per exemple allò que sempre sʼhavia dit que els primers anys són molt importants per a lʼaprenentatge», explica Forés. «És a dir, que les pràctiques educatives i tots els condicionants ambientals, familiars, socials i culturals exerceixen un efecte molt més gran sobre la plasticitat sinàptica que durant lʼedat adulta. Per tant, és lʼèpoca de més influència de les pràctiques educatives: aquesta etapa educativa és crucial i ha dʼestar en les millors mans i cors educatius», conclou.