Un estudi revela la dieta del primat fòssil ʻTheropithecus oswaldiʼ descobert al jaciment de Cueva Victoria
Un estudi publicat a la revista Journal of Human Evolution revela per primer cop la dieta del babuí fòssil Theropithecus oswaldi descobert a Cueva Victoria, a Cartagena (Múrcia), l’únic jaciment de tot Europa amb restes d’aquest primat de prop de 4 milions d’anys d’antiguitat sorgit a l’Àfrica oriental.
El nou treball analitza per primer cop la dieta d’aquest primat a partir de les seves restes fòssils i gràcies a l’anàlisi del patró de microdesgast bucal de les dents per la ingesta d’aliments. Segons les conclusions, el patró alimentari d’aquest cercopitec —el primat més abundant en el registre fòssil del Pleistocè al continent africà— seria diferent de la del babuí Theropithecus gelada, que és l’espècie actual més pròxima filogenèticament a T. oswaldi. El babuí T. gelada, que habita a les muntanyes Simien, al nord d’Etiòpia, sol alimentar-se d’herbes i tiges tendres.
Un estudi publicat a la revista Journal of Human Evolution revela per primer cop la dieta del babuí fòssil Theropithecus oswaldi descobert a Cueva Victoria, a Cartagena (Múrcia), l’únic jaciment de tot Europa amb restes d’aquest primat de prop de 4 milions d’anys d’antiguitat sorgit a l’Àfrica oriental.
El nou treball analitza per primer cop la dieta d’aquest primat a partir de les seves restes fòssils i gràcies a l’anàlisi del patró de microdesgast bucal de les dents per la ingesta d’aliments. Segons les conclusions, el patró alimentari d’aquest cercopitec —el primat més abundant en el registre fòssil del Pleistocè al continent africà— seria diferent de la del babuí Theropithecus gelada, que és l’espècie actual més pròxima filogenèticament a T. oswaldi. El babuí T. gelada, que habita a les muntanyes Simien, al nord d’Etiòpia, sol alimentar-se d’herbes i tiges tendres.
El treball ha estat liderat pels professors Laura Martínez i Alejandro Pérez-Pérez, de la Facultat de Biologia de la UB, i també hi han participat experts de la Facultat de Ciències de la Terra i de la Facultat de Psicologia de la UB, així com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d’Alacant, el Museu Municipal de Prehistòria i Paleontologia d’Orce (Granada) i la Universitat George Washington (Estats Units).
Cueva Victoria: el llarg viatge del babuí africà Theropithecus oswaldi
El gènere Theropithecus es va expandir més enllà del desert del Sàhara, des de l’est cap al nord i el sud del continent africà. El seu llinatge evolutiu, present també en algunes àrees geogràfiques d’Europa i Àsia, va arribar al límit de la desaparició fa uns 500.000 anys. Avui dia, només estaria representat per l’espècie Theropithecus gelada, un babuí que s’alimenta bàsicament d’herbes i mostra un perfil ecològic més similar al dels herbívors que al dels primats.
El 1990, la campanya d’excavació dirigida pel paleontòleg Josep Gibert va trobar a Cueva Victoria (Cartagena) la primera resta fòssil, una dent, de Theropithecus oswald( Journal of Human Evolution, 1995). Aquesta cova càrstica —una antiga mina de manganès— ha aportat restes fòssils de prop d’un centenar d’espècies de vertebrats i és un dels pocs jaciments europeus del Pleistocè inferior que conté restes de l’espècie humana. Fora del continent africà, el registre fòssil del babuí fòssil és molt escàs i només se n’han trobat altres restes a Ubeidiya (Israel) i a Minzapur (Índia).
Les noves evidències fòssils de T. oswaldi —d’entre 900.000 i 850.000 anys d’antiguitat— van ser recuperades per un equip dirigit pels professors Carles Ferràndez-Cañadell i Lluís Gibert, del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. La presència d’aquest cercopitec africà al sud-est de la península Ibèrica reforça la hipòtesi dels models de dispersió de la fauna del continent africà a Europa durant el Pleistocè a través de l’estret de Gibraltar.
Quina era la dieta del babuí fòssil al sud de la península Ibèrica?
L’anàlisi de les estries produïdes a la cara vestibular de les dents per la ingesta d’aliments abrasius revelen que els espècimens de T. oswaldi de Cueva Victoria «devien tenir una dieta més abrasiva que els actuals T. gelada, i més similar a la dieta duròfaga d’altres primats, com els mangabeis (Cercocebus sp.) i els mandrils (Mandrillys sphinx), que ingereixen fruits i llavors, alguns d’ells de cobertes dures, en ecosistemes boscosos i semioberts», detalla Laura Martínez, professora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de de la Facultat de Biologia i primera autora de l’estudi.
Tot i això, altres estudis més recents basats en l’observació dels T. gelada de la regió de Guassa, també a Etiòpia, descriuen una dieta més diversa, amb presència de rizomes i tubercles al llarg de l’estació més desfavorable. «La diferència trobada entre els individus de T. oswaldi i T. gelada —continua la investigadora— indica que l’especialització observada en els actuals babuïns podria ser una especialització derivada que no existia en els fòssils del seu llinatge. Això podria respondre a una regressió en el seu nínxol ecològic com a adaptació a ecosistemes alterats antròpicament o a conseqüència del canvi climàtic».
L’estudi publicat a Journal of Human Evolution s’emmarca dins del Paleobaboon Research Project, que analitza les adaptacions dentals i cranials dels primats de la tribu papionini com a model anàleg a l’evolució del llinatge hominini, amb els quals van compartir un espai geogràfic comú en datacions similars. El nou treball sobre microdesgast dental ha tingut el suport del Ministeri d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, la Generalitat de Catalunya i la Fundació La Caixa.
Article de referència
Martínez, L. M.; Estebaranz-Sánchez, F.; Ferràndez-Cañadell, C.; Romero, A.; Ribot, F.; Galbany, J.; Gibert, L.; Pérez-Pérez, A. «Buccal dental-microwear and feeding ecology of Early Pleistocene Theropithecus oswaldi from Cueva Victoria (Spain)». Journal of Human Evolution, gener de 2020. Doi: https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2019.102736