Identifiquen per primer cop un cau prehistòric de linx ibèric

<i>Lynx pardinus</i> de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo
Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo
Recerca
(29/04/2020)

La cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on sʼha pogut constatar lʼús reiterat dʼuna cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític. Així es desprèn dʼuna recerca que han dut a terme investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), lʼInstitut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i lʼInstitut Català de Paleontologia (ICP).

<i>Lynx pardinus</i> de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo
Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo
Recerca
29/04/2020

La cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on sʼha pogut constatar lʼús reiterat dʼuna cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític. Així es desprèn dʼuna recerca que han dut a terme investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), lʼInstitut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i lʼInstitut Català de Paleontologia (ICP).

Lʼestudi, que sʼha publicat a Scientific Reports, del grup Nature, assenyala que aquests animals van fer servir lʼindret com a cau ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no sʼhavia descrit en detall lʼús que feien de les coves.

Els estudis tafonòmics i arqueozoològics han permès determinar que la cova del Gegant hauria estat aprofitada pels linxs fonamentalment com a refugi per a les cries. Així ho verifiquen les restes esquelètiques de linxs de diferents edats, juntament amb les restes de les preses que consumien, principalment conills i algunes aus. Els excrements dels linxs també sʼhan recuperat en estat fossilitzat (copròlits) i lʼestudi del seu contingut ha permès identificar el que menjaven.

Lʼespècie identificada a la cova del Gegant correspon a la mateixa que lʼactual, el linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies de felins més amenaçades del món. Avui en dia la seva població es troba bàsicament a Andalusia (principalment, a Doñana), però també a Castella-la Manxa, Extremadura i una part de Portugal. Al nord-est peninsular (Catalunya, País Valencià i Aragó) no hi ha una població establerta de linx, però tal com evidencien les restes trobades a la cova del Gegant, sabem que en el passat els linxs hi van ser força abundants. És plausible que la pressió antròpica hagi estat la causa de la seva desaparició dʼun territori que probablement seria un hàbitat idoni per les condicions climàtiques, del terreny i dels ecosistemes. De fet, lʼany 2018 un exemplar de linx, conegut com a Litio, va viatjar del sud de Portugal fins a lʼàrea metropolitana de Barcelona.

Fins ara, biòlegs i etòlegs han estudiat els hàbitats, el comportament i les pautes alimentàries dels linxs vius en lʼactualitat. No obstant això, els estudis actuals tenen el hàndicap que aquests animals viuen sota una gran pressió antròpica i els seus comportaments poden estar condicionats pel factor humà. En canvi, la recerca que sʼha dut a terme a la cova del Gegant ha permès estudiar les pautes dʼuna comunitat de linx del paleolític, en un moment en què la pressió i modificació antròpica sobre el medi era escassa i en què, per tant, els linxs ibèrics van viure en un entorn escassament modificat pels humans.

Lʼestudi obre noves perspectives per al coneixement dels linxs ibèrics. En primer lloc, perquè la seva presència en altres jaciments pot ser també resultat de lʼaprofitament de les coves com a cau. En segon lloc, perquè lʼabundància de restes de conills i dʼocells en determinats jaciments també podria ser el resultat de lʼactivitat dels linxs i no dʼaltres agents que sʼhavien proposat fins ara, com els humans prehistòrics.

La singularitat del conjunt de la cova del Gegant és deguda al fet que les restes sʼhan acumulat en un sol horitzó i que, a més, no han estat modificades substancialment per cap altre carnívor. Això permet establir clarament tot un conjunt de criteris i característiques per identificar per primer cop els caus de linxs fòssils i és una valuosa eina per a futurs estudis arqueològics. Les característiques que defineixen els caus de linxs fòssils són lʼabundància de restes de conills i dʼocells, un alt nombre de restes òssies de linxs de diferents edats, una determinada fracturació dels ossos llargs dels conills així com empremtes de mossegades en els ossos de les preses —especialment de mida petita— que indicarien el consum per part de les cries i, finalment, lʼabundància de copròlits.

 

La cova del Gegant

La cova del Gegant es localitza a primera línia de mar, al municipi de Sitges (Garraf), i és coneguda per ser una de les cavitats que ha proporcionat més restes humanes de neandertals de tot el nord-est peninsular. Avui en dia està parcialment inundada com a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. Fa 30.000 anys, en el moment en què hi van viure els linxs, el clima era més fred que lʼactual, i el nivell del Mediterrani es trobava entre 80 i 120 metres per sota de lʼactual, de manera que deixava al descobert una gran plataforma costanera on segurament van viure i caçar les seves preses els linxs trobats al jaciment.

Les excavacions a la cova, finançades pel Servei dʼArqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es duen a terme des de lʼany 2007, a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura.

Aquest estudi sʼha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia, i lʼhan dut a terme els investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).

 

Referència de lʼarticle

Antonio Rodríguez Hidalgo, Montserrat Sanz, Joan Daura i Antonio Sánchez Marcos. «Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits». Scientific Reports, abril de 2020. https://doi.org/10.1038/s41598-020-63908-6