Notícies
Inici  >  Notícies > Identifiquen per primer cop un cau prehistòric de linx ibèric

Identifiquen per primer cop un cau prehistòric de linx ibèric

<i>Lynx pardinus</i> de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo

Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo

Cova del Gegant. Foto: M. Sanz i J. Daura

Cova del Gegant. Foto: M. Sanz i J. Daura

29/04/2020

Recerca

La cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha pogut constatar l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític. Així es desprèn d’una recerca que han dut a terme investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP).

L’estudi, que s’ha publicat a Scientific Reports, del grup Nature, assenyala que aquests animals van fer servir l’indret com a cau ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves.

Els estudis tafonòmics i arqueozoològics han permès determinar que la cova del Gegant hauria estat aprofitada pels linxs fonamentalment com a refugi per a les cries. Així ho verifiquen les restes esquelètiques de linxs de diferents edats, juntament amb les restes de les preses que consumien, principalment conills i algunes aus. Els excrements dels linxs també s’han recuperat en estat fossilitzat (copròlits) i l’estudi del seu contingut ha permès identificar el que menjaven.

L’espècie identificada a la cova del Gegant correspon a la mateixa que l’actual, el linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies de felins més amenaçades del món. Avui en dia la seva població es troba bàsicament a Andalusia (principalment, a Doñana), però també a Castella-la Manxa, Extremadura i una part de Portugal. Al nord-est peninsular (Catalunya, País Valencià i Aragó) no hi ha una població establerta de linx, però tal com evidencien les restes trobades a la cova del Gegant, sabem que en el passat els linxs hi van ser força abundants. És plausible que la pressió antròpica hagi estat la causa de la seva desaparició d’un territori que probablement seria un hàbitat idoni per les condicions climàtiques, del terreny i dels ecosistemes. De fet, l’any 2018 un exemplar de linx, conegut com a Litio, va viatjar del sud de Portugal fins a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fins ara, biòlegs i etòlegs han estudiat els hàbitats, el comportament i les pautes alimentàries dels linxs vius en l’actualitat. No obstant això, els estudis actuals tenen el hàndicap que aquests animals viuen sota una gran pressió antròpica i els seus comportaments poden estar condicionats pel factor humà. En canvi, la recerca que s’ha dut a terme a la cova del Gegant ha permès estudiar les pautes d’una comunitat de linx del paleolític, en un moment en què la pressió i modificació antròpica sobre el medi era escassa i en què, per tant, els linxs ibèrics van viure en un entorn escassament modificat pels humans.

L’estudi obre noves perspectives per al coneixement dels linxs ibèrics. En primer lloc, perquè la seva presència en altres jaciments pot ser també resultat de l’aprofitament de les coves com a cau. En segon lloc, perquè l’abundància de restes de conills i d’ocells en determinats jaciments també podria ser el resultat de l’activitat dels linxs i no d’altres agents que s’havien proposat fins ara, com els humans prehistòrics.

La singularitat del conjunt de la cova del Gegant és deguda al fet que les restes s’han acumulat en un sol horitzó i que, a més, no han estat modificades substancialment per cap altre carnívor. Això permet establir clarament tot un conjunt de criteris i característiques per identificar per primer cop els caus de linxs fòssils i és una valuosa eina per a futurs estudis arqueològics. Les característiques que defineixen els caus de linxs fòssils són l’abundància de restes de conills i d’ocells, un alt nombre de restes òssies de linxs de diferents edats, una determinada fracturació dels ossos llargs dels conills així com empremtes de mossegades en els ossos de les preses —especialment de mida petita— que indicarien el consum per part de les cries i, finalment, l’abundància de copròlits.

 

La cova del Gegant

La cova del Gegant es localitza a primera línia de mar, al municipi de Sitges (Garraf), i és coneguda per ser una de les cavitats que ha proporcionat més restes humanes de neandertals de tot el nord-est peninsular. Avui en dia està parcialment inundada com a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. Fa 30.000 anys, en el moment en què hi van viure els linxs, el clima era més fred que l’actual, i el nivell del Mediterrani es trobava entre 80 i 120 metres per sota de l’actual, de manera que deixava al descobert una gran plataforma costanera on segurament van viure i caçar les seves preses els linxs trobats al jaciment.

Les excavacions a la cova, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es duen a terme des de l’any 2007, a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura.

Aquest estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia, i l’han dut a terme els investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).

 

Referència de l’article

Antonio Rodríguez Hidalgo, Montserrat Sanz, Joan Daura i Antonio Sánchez Marcos. «Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits». Scientific Reports, abril de 2020. https://doi.org/10.1038/s41598-020-63908-6

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona