Els investigadors de la UB, referents als mitjans de comunicació en temps de pandèmia

Només en el primer mes de confinament, entre el 14 de març i el 13 dʼabril, la UB va registrar uns 3.500 impactes en els mitjans de comunicació, una xifra molt similar als mesos anteriors en què es feia activitat presencial amb normalitat. Durant aquestes setmanes de confinament, també sʼha mantingut la participació directa dels investigadors de la UB en premsa escrita, activitat en què sʼhan registrat, fins al 23 dʼabril, 75 articles dʼopinió signats per docents i investigadors de la Universitat, una mitjana de dos textos signats cada dia. Ara bé, si la presència en mitjans no ha disminuït, sí que han canviat radicalment les temàtiques per les quals han estat consultats els especialistes de la UB.

Múltiples disciplines per analitzar la crisi

Els temes que han predominat en les aparicions dels experts UB als mitjans són tots els aspectes relacionats amb la pandèmia de la COVID-19 i la crisi sanitària, social, econòmica i fins i tot cultural que comporta. Els investigadors de la UB han parlat sobre la recerca contra la malaltia, què seʼn coneix, com evoluciona i quines perspectives hi ha de control i curació. També han explicat com ha estat la contribució immediata en el desenvolupament dʼaparells per combatre els efectes del coronavirus, com ara els nous models de respiradors per subministrar a les UCI dels centres sanitaris.

Des de lʼinici del període de confinament fins al 20 dʼabril, el Gabinet de Premsa de la UB ha rebut aproximadament un centenar de peticions relacionades amb la crisi sanitària, tant sobre la mateixa malaltia com sobre lʼestat dʼalarma decretat pel Govern espanyol i les mesures legals que implica, així com sobre els aspectes sociològics, econòmics, polítics, psicològics o filosòfics relacionats amb el confinament forçat.

Protagonisme dels epidemiòlegs

Tot i la diversitat de temàtiques al voltant de la COVID-19, els protagonistes dʼaquesta crisi han estat els epidemiòlegs, encapçalats per Antoni Trilla, actual degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, que fa dos anys va ser guardonat amb la Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social a la divulgació científica i que actualment és membre del comitè científic que assessora el Govern espanyol en la gestió sanitària de la pandèmia. Però no ha estat lʼúnic. També han col·laborat amb els mitjans de comunicació en aquest àmbit la professora Àngela Domínguez o Antonio Plasencia, director de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

En el camp de la virologia, el professor de Biologia i president de la Societat Espanyola de Virologia, Albert Bosch, ha estat lʼinvestigador més destacat, com també la degana de la Facultat de Biologia, Rosina Gironès, o lʼinvestigador Jordi Serra Cobo, la recerca del qual està centrada en el salt de virus animals a lʼespècie humana, concretament en el salt que sʼha pogut produir en aquest cas dels ratpenats als humans.

Entre els economistes que han donat perspectiva a la gestió i els efectes econòmics dʼaquesta crisi a curt, mig i llarg termini, cal esmentar lʼexrector Joan Tugores o el vicedegà dʼEconomia i Empresa Raúl Ramos. Així mateix, en el camp de la psicologia, han destacat les aportacions de les professores Imma Armadans i Carmina Saldaña, que han analitzat com afronten els diferents sectors de la població la situació de pandèmia i confinament.

Climatòlegs com Javier Martín Vide han explicat les implicacions del clima en aquesta crisi; juristes com Mar Aguilera o Argèlia Queralt han valorat com repercuteixen les mesures de seguretat i control socials en les llibertats dels individus, i nutricionistes com Carme Vidal han aconsellat sobre alimentació en aquestes setmanes en què han variat tant les nostres rutines.

Per la seva banda, les especialistes en bioètica María Casado i Itziar de Lecuona (membre del grup de treball que assessora el Ministeri de Ciència i Innovació en matèries relacionades amb la COVID-19) han reflexionat sobre la controvertida priorització de pacients en casos dʼemergència i sobre la limitació de recursos; historiadors com Àngel Casals han parlat sobre pandèmies passades, o experts en història econòmica com Marc Prat han parlat dʼacords anteriors per sortir de situacions de crisi, com els Pactes de la Moncloa.

Un exemple il·lustratiu de la tasca comunicativa dels investigadors de la UB són les col·laboracions a The Conversation, una de les principals plataformes mundials de divulgació del coneixement en la qual es recullen articles dʼinvestigadors de totes les universitats espanyoles que després són republicats pels mitjans de comunicació. Des del 13 de març, autors UB hi han publicat un total de vuit articles, la majoria dels quals relacionats amb la COVID-19: des de com cal afrontar el confinament fins a qüestions bioètiques o sobre el perill de noves estigmatitzacions socials.

Val a dir que malgrat que la COVID-19 ha centrat lʼatenció dels mitjans de comunicació, fins i tot enmig dʼaquesta crisi també han tingut una important repercussió recerques de la UB en altres àmbits. És el cas, per exemple, del treball de lʼinvestigador ICREA João Zilhão, membre del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), sobre la pràctica de la pesca per part dels neandertals. La recerca es va publicar a Science i ha tingut un destacat ressò internacional, incloent-hi un article a The New York Times.

Els mitjans de comunicació també sʼhan interessat per la UB com a primera institució de recerca i docència del país. Les qüestions més demanades han estat com sʼacabarà aquest curs acadèmic de manera virtual, què passarà amb el programa Erasmus, en què consisteix el programa Connecta UB per mitigar lʼescletxa digital entre lʼalumnat de la Universitat, o com ha estat la presència de la UB a la fira virtual UNIferia i quina acollida ha rebut per part dels estudiants.