Tres professors de la UB, reconeguts a la darrera convocatòria Proof of Concept del Consell Europeu de Recerca

Nova tecnologia de monitorització de gasos
Daniel Prades, que és professor del Departament dʼEnginyeria Electrònica i Biomèdica i membre de lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), ha estat guardonat per desenvolupar el projecte Stick & Sense, una nova tecnologia de monitorització de gasos accessible per a tothom.

Stick & Sense és un dispositiu electrònic i colorimètric que consisteix en un lector òptic de baix cost que inclou una etiqueta de colorimetria de gas dissenyada per canviar de color en presència dʼun gas determinat. El dispositiu funciona només afegint lʼadhesiu al lector, de manera que ofereix un sistema fàcil dʼusar per a una àmplia gamma de gasos i dʼaplicacions de monitorització. Aquesta característica pot permetre que sʼexpandeixi ràpidament, no només en la indústria tradicional, sinó també per a noves aplicacions, encara no explotades, i dirigides al gran consum.
En un moment en què la societat és cada cop més conscient dels riscos relacionats amb la contaminació de lʼaire, el mercat actual no disposa encara de cap solució adequada per a un ús massiu i generalitzat de dispositius de monitorització de gasos. Stick & Sense aborda, tot en un, les principals limitacions de les tecnologies existents: és una solució integral capaç dʼoferir baix cost, baixa complexitat, alta selectivitat, bona durabilitat i àmplia gamma de detecció.

Segons Prades, amb Stick & Sense es vol «revolucionar la manera com la gent coneix els riscos al seu voltant i com relacionar-se amb lʼentorn per millorar la qualitat de vida, la seguretat i la salut». En aquest projecte, els investigadors de la UB dissenyaran i produiran el primer prototip mínim viable dʼaquesta tecnologia, que servirà per validar-ne lʼefectivitat, tant des del punt de vista tècnic com comercial. Lʼequip té lʼexperiència necessària per implementar aquesta prova de concepte, amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera per impulsar acords de transferència e tecnologia. El dispositiu està basat en els resultats dʼaltres projectes finançats per lʼERC, com el xip lector que forma part del nucli del dispositiu i que ja ha estat patentat.

Plataforma per al diagnòstic de lʼencefalitis autoimmunitària

Antonella Consiglio, investigadora ICREA Acadèmia, professora dʼAnatomia Patològica del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i membre de lʼIBUB i de lʼIDIBELL, ha estat guardonada pel projecte NeurAntigen. El grup dʼAntonella Consiglio ha dissenyat una nova plataforma, basada en cèl·lules mare, capaç de detectar una àmplia varietat dʼanticossos contra les neurones en el sèrum sanguini o en el líquid cefalorraquidi.

Lʼencefalitis autoimmunitària (EA) és una malaltia que afecta de dues a tres persones de cada 100.000. En aquesta patologia el sistema immunitari ataca el cervell i causa danys neurològics i psiquiàtrics. Fins ara només coneixem el 50 % de les dianes o antígens de les nostres neurones contra els quals generem anticossos durant lʼEA. Aquesta nova plataforma permetria identificar no només anticossos que reconeixen antígens coneguts causants de lʼEA, sinó també qualsevol autoanticòs que reconegui les seves proteïnes com a estranyes. A més, atès que és un model completament humà, no hi ha la possibilitat de manca de reconeixement entre antigen i anticòs a causa de les diferències entre espècies. Finalment, aquesta plataforma detecta amb alta fiabilitat els falsos positius que hi pugui haver.

Viabilitat, eficàcia i seguretat dʼuna nova teràpia CAR

Per la seva banda, Pablo Menéndez, investigador ICREA, professor del Departament de Biomedicina i cap del Grup de Recerca de Biologia de Cèl·lules Mare, Leucèmia del Desenvolupament i Immunoteràpia de lʼInstitut de Recerca Josep Carreras, ha estat guardonat pel projecte  IT4-TALL.
Lʼobjectiu serà provar la viabilitat, eficàcia i seguretat dʼuna nova teràpia CAR contra antigen CD1a en cèl·lules T corticals de pacients refractaris de leucèmia limfoblàstica aguda de tipus T (LLA-T) . Aquest tipus de leucèmia presenta un pronòstic desfavorable, i les opcions terapèutiques no han millorat en vint anys, especialment per als pacients en recaiguda o refractaris.

Les teràpies CAR consisteixen a utilitzar cèl·lules sanes del sistema immunitari i modificar-les amb un receptor dʼantigen quimèric (CAR, en les seves sigles en anglès), perquè siguin capaços de reconèixer i atacar específicament les cèl·lules que tinguin aquest antigen. Aquest tipus de teràpies són molt prometedores perquè poden dirigir cèl·lules del sistema immunitari a atacar únicament cèl·lules tumorals, de manera que sʼevita els efectes secundaris dʼaltres tipus de teràpies. A més, poden romandre com a defensa adquirida per evitar recaigudes en lʼorganisme del pacient.