Els parlants dʼuna segona llengua posen lʼatenció en la boca de lʼinterlocutor, fins i tot els de nivell avançat
En una conversa entre adults, els parlants tendeixen a mirar-se majoritàriament als ulls quan parlen la seva llengua materna. No passa el mateix quan sʼintenta entendre una persona que parla en una segona llengua (L2), per exemple si un catalanoparlant parla amb algú en anglès. En aquest cas, segons demostra un estudi de la UB publicat recentment a Language, Cognition & Neuroscience, es posa lʼatenció en la boca del parlant per reforçar la comprensió, i ho fan tant els aprenents amb un nivell baix de la L2 com els que en tenen un domini elevat. La conclusió dʼaquest estudi és especialment rellevant en lʼactualitat a causa de lʼús generalitzat de mascaretes, i suggereix que això podria perjudicar la comprensió de la parla, no només a les persones amb problemes auditius —com ja sʼha comentat als mitjans de comunicació—, sinó també a totes les persones que viuen en un país estranger o que en el seu dia a dia necessiten comunicar-se en una llengua no nativa.
El treball està signat per Joan Birulés, doctorand del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de lʼEducació de la Universitat de Barcelona, juntament amb els investigadors de la Facultat de Psicologia de la mateixa Universitat Ferran Pons i Laura Bosch, en col·laboració amb David Lewkowicz (Haskins Laboratories, dels EUA).
En una conversa entre adults, els parlants tendeixen a mirar-se majoritàriament als ulls quan parlen la seva llengua materna. No passa el mateix quan sʼintenta entendre una persona que parla en una segona llengua (L2), per exemple si un catalanoparlant parla amb algú en anglès. En aquest cas, segons demostra un estudi de la UB publicat recentment a Language, Cognition & Neuroscience, es posa lʼatenció en la boca del parlant per reforçar la comprensió, i ho fan tant els aprenents amb un nivell baix de la L2 com els que en tenen un domini elevat. La conclusió dʼaquest estudi és especialment rellevant en lʼactualitat a causa de lʼús generalitzat de mascaretes, i suggereix que això podria perjudicar la comprensió de la parla, no només a les persones amb problemes auditius —com ja sʼha comentat als mitjans de comunicació—, sinó també a totes les persones que viuen en un país estranger o que en el seu dia a dia necessiten comunicar-se en una llengua no nativa.
El treball està signat per Joan Birulés, doctorand del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de lʼEducació de la Universitat de Barcelona, juntament amb els investigadors de la Facultat de Psicologia de la mateixa Universitat Ferran Pons i Laura Bosch, en col·laboració amb David Lewkowicz (Haskins Laboratories, dels EUA).
Metodologia de lʼestudi
Per dur a terme lʼestudi es va gravar en vídeo una noia trilingüe (mare catalana, pare anglès) que explicava històries quotidianes dʼun minut en català, castellà i anglès. Amb un dispositiu de seguiment visual, es va enregistrar la mirada dʼestudiants universitaris de Barcelona i de Boston mentre veien els vídeos, i posteriorment es va comprovar el temps dʼatenció visual a la zona de la boca i dels ulls de la parlant. «Vam fer lʼestudi en dos indrets lingüísticament diferents per poder descartar un possible efecte específic dels idiomes usats (per als estudiants de Barcelona, la L2 és lʼanglès, per als de Boston, el català i el castellà). Així, vam poder atribuir les diferències trobades al fet de sentir una llengua materna o una segona llengua, i no pas a les característiques de lʼidioma en si», explica lʼinvestigador Joan Birulés.
En un primer experiment, es va comprovar que els americans miraven més la boca quan veien els vídeos en català i castellà —llengües en què no tenien competència— que no pas quan els veien en la seva llengua nativa, lʼanglès. De la mateixa manera, els estudiants de Barcelona, que pràcticament no sabien anglès, miraven més la boca quan veien el vídeo en anglès que quan el miraven en català o castellà.
Una vegada demostrat que, efectivament, els adults amb un nivell molt baix dʼuna llengua no nativa miraven més la boca per intentar entendreʼn alguna cosa, es va passar a explorar lʼobjectiu principal de lʼestudi en un segon experiment: analitzar si la competència lingüística afecta lʼatenció als ulls i la boca del parlant quan es percep un discurs en L2. En aquest cas, es van triar estudiants de la UB amb diferents nivells dʼanglès, des de molt baix fins a molt alt, i es va tornar a fer lʼexperiment inicial, però aquest cop formulant unes preguntes de comprensió després dʼescoltar les històries, per assegurar que el nivell dels participants es corresponia amb allò que entenien dels vídeos. «Ens esperàvem que, com més nivell dʼanglès tinguessin els estudiants i millor entenguessin els vídeos, menys els caldria mirar la boca, però, contra tot pronòstic, tots els estudiants, per més elevat que fos el seu nivell dʼanglès, van moure lʼatenció visual cap a la zona de la boca la meitat del temps, com succeïa en el primer experiment. Quedava palès, doncs, que fins i tot els aprenents més avançats dʼuna segona llengua sʼajuden amb les pistes audiovisuals de la boca per entendre-la», puntualitza Birulés.
La importància de les pistes audiovisuals
En estudis anteriors ja sʼhavia demostrat que, quan hi ha soroll o costa dʼentendre el missatge, veure la cara del parlant ajuda a comprendre la parla. En aquestes situacions es posa tota lʼatenció en el parlant i es procura veure-li la boca per tal dʼintegrar les pistes visuals, com ara els moviments articulatoris que encaixen temporalment i acústicament amb els sons que sʼescolten.
Les conclusions dʼaquest estudi suggereixen que, efectivament, es fan servir les pistes audiovisuals de la boca per ajudar-se a comprendre millor el missatge. «Els resultats obtinguts no només confirmen que lʼatenció a la boca dʼun parlant augmenta sempre que el processament de la veu sigui més difícil, sinó que posen en relleu que això també succeeix en el cas de parlants de segones llengües, independentment de la seva competència», afegeix Birulés.