Notícies
Inici  >  Notícies > Els parlants d’una segona llengua posen l’atenció en la boca de...

Els parlants d’una segona llengua posen l’atenció en la boca de l’interlocutor, fins i tot els de nivell avançat

Fotografia de l’entorn experimental mentre una participant passa l’experiment.

Fotografia de l’entorn experimental mentre una participant passa l’experiment.

Fotograma en el qual es representen les àrees d’interès utilitzades (la cara, els ulls i la boca).

Fotograma en el qual es representen les àrees d’interès utilitzades (la cara, els ulls i la boca).

Mapa de calor que representa la mitjana de la mirada de tots els participants en la seva llengua nativa i en una de no nativa, en què el vermell indica la concentració màxima de mirades i el blau, la mínima.

Mapa de calor que representa la mitjana de la mirada de tots els participants en la seva llengua nativa i en una de no nativa, en què el vermell indica la concentració màxima de mirades i el blau, la mínima.

Mapa de calor que representa la mitjana de la mirada d’un participant exemplar mentre observa una noia parlant en les seves llengües natives (català i castellà) i en una de no nativa (anglès).

Mapa de calor que representa la mitjana de la mirada d’un participant exemplar mentre observa una noia parlant en les seves llengües natives (català i castellà) i en una de no nativa (anglès).

02/06/2020

Recerca

En una conversa entre adults, els parlants tendeixen a mirar-se majoritàriament als ulls quan parlen la seva llengua materna. No passa el mateix quan s’intenta entendre una persona que parla en una segona llengua (L2), per exemple si un catalanoparlant parla amb algú en anglès. En aquest cas, segons demostra un estudi de la UB publicat recentment a Language, Cognition & Neuroscience, es posa l’atenció en la boca del parlant per reforçar la comprensió, i ho fan tant els aprenents amb un nivell baix de la L2 com els que en tenen un domini elevat. La conclusió d’aquest estudi és especialment rellevant en l’actualitat a causa de l’ús generalitzat de mascaretes, i suggereix que això podria perjudicar la comprensió de la parla, no només a les persones amb problemes auditius —com ja s’ha comentat als mitjans de comunicació—, sinó també a totes les persones que viuen en un país estranger o que en el seu dia a dia necessiten comunicar-se en una llengua no nativa.

El treball està signat per Joan Birulés, doctorand del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona, juntament amb els investigadors de la Facultat de Psicologia de la mateixa Universitat Ferran Pons i Laura Bosch, en col·laboració amb David Lewkowicz (Haskins Laboratories, dels EUA).

 

Metodologia de l’estudi

Per dur a terme l’estudi es va gravar en vídeo una noia trilingüe (mare catalana, pare anglès) que explicava històries quotidianes d’un minut en català, castellà i anglès. Amb un dispositiu de seguiment visual, es va enregistrar la mirada d’estudiants universitaris de Barcelona i de Boston mentre veien els vídeos, i posteriorment es va comprovar el temps d’atenció visual a la zona de la boca i dels ulls de la parlant. «Vam fer l’estudi en dos indrets lingüísticament diferents per poder descartar un possible efecte específic dels idiomes usats (per als estudiants de Barcelona, la L2 és l’anglès, per als de Boston, el català i el castellà). Així, vam poder atribuir les diferències trobades al fet de sentir una llengua materna o una segona llengua, i no pas a les característiques de l’idioma en si», explica l’investigador Joan Birulés.

En un primer experiment, es va comprovar que els americans miraven més la boca quan veien els vídeos en català i castellà —llengües en què no tenien competència— que no pas quan els veien en la seva llengua nativa, l’anglès. De la mateixa manera, els estudiants de Barcelona, que pràcticament no sabien anglès, miraven més la boca quan veien el vídeo en anglès que quan el miraven en català o castellà.

Una vegada demostrat que, efectivament, els adults amb un nivell molt baix d’una llengua no nativa miraven més la boca per intentar entendre’n alguna cosa, es va passar a explorar l’objectiu principal de l’estudi en un segon experiment: analitzar si la competència lingüística afecta l’atenció als ulls i la boca del parlant quan es percep un discurs en L2. En aquest cas, es van triar estudiants de la UB amb diferents nivells d’anglès, des de molt baix fins a molt alt, i es va tornar a fer l’experiment inicial, però aquest cop formulant unes preguntes de comprensió després d’escoltar les històries, per assegurar que el nivell dels participants es corresponia amb allò que entenien dels vídeos. «Ens esperàvem que, com més nivell d’anglès tinguessin els estudiants i millor entenguessin els vídeos, menys els caldria mirar la boca, però, contra tot pronòstic, tots els estudiants, per més elevat que fos el seu nivell d’anglès, van moure l’atenció visual cap a la zona de la boca la meitat del temps, com succeïa en el primer experiment. Quedava palès, doncs, que fins i tot els aprenents més avançats d’una segona llengua s’ajuden amb les pistes audiovisuals de la boca per entendre-la», puntualitza Birulés.


La importància de les pistes audiovisuals

En estudis anteriors ja s’havia demostrat que, quan hi ha soroll o costa d’entendre el missatge, veure la cara del parlant ajuda a comprendre la parla. En aquestes situacions es posa tota l’atenció en el parlant i es procura veure-li la boca per tal d’integrar les pistes visuals, com ara els moviments articulatoris que encaixen temporalment i acústicament amb els sons que s’escolten.

Les conclusions d’aquest estudi suggereixen que, efectivament, es fan servir les pistes audiovisuals de la boca per ajudar-se a comprendre millor el missatge. «Els resultats obtinguts no només confirmen que l’atenció a la boca d’un parlant augmenta sempre que el processament de la veu sigui més difícil, sinó que posen en relleu que això també succeeix en el cas de parlants de segones llengües, independentment de la seva competència», afegeix Birulés.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona