LʼAntàrtida, testimoni del passat del planeta
LʼAntàrtida «amaga les empremtes del passat del planeta Terra». Així sʼexplica en el llibre Past Antarctica (Elsevier), que acaba de publicar el geògraf i investigador Ramón y Cajal de la UB Marc Oliva. Lʼobra suposa el primer esforç fet fins ara per reconstruir el passat del continent «més fred, sec i remot» del nostre planeta sintetitzant el coneixement que seʼn té en les diferents disciplines (com la geologia, la climatologia, la biologia o la història).
LʼAntàrtida «amaga les empremtes del passat del planeta Terra». Així sʼexplica en el llibre Past Antarctica (Elsevier), que acaba de publicar el geògraf i investigador Ramón y Cajal de la UB Marc Oliva. Lʼobra suposa el primer esforç fet fins ara per reconstruir el passat del continent «més fred, sec i remot» del nostre planeta sintetitzant el coneixement que seʼn té en les diferents disciplines (com la geologia, la climatologia, la biologia o la història).
El geògraf Marc Oliva, que publica el llibre conjuntament amb Jesús Ruiz Fernández, de la Universitat dʼOviedo, afirma que «la capa de gel que cobreix lʼAntàrtida és un dels millors registres existents per entendre com es va comportar el clima de la Terra en el passat». Ara bé, malgrat lʼinterès científic, «lʼaïllament físic del continent antàrtic, la duresa de les condicions climàtiques imperants i el reduït nombre dʼestacions científiques fan molt difícil la recerca per esbrinar com va ser lʼAntàrtida en el passat».
El continent antàrtic, tal com lʼentenem avui en dia, va néixer com a resultat de la tectònica de plaques: quan lʼistme de terra que el connectava amb lʼAmèrica del Sud es va trencar, va començar una migració de lʼAntàrtida cap al pol sud, paral·lela a un refredament a llarga escala. Així sʼhi va començar a acumular una ingent massa de gel que persisteix fins als nostres dies. El llibre que ara es publica recull aportacions des de diverses perspectives sobre lʼevolució que ha tingut fins ara el continent antàrtic i organitza les recerques en quatre apartats: variabilitat climàtica passada, geologia i dinàmica geomorfològica, biodiversitat i canvis ecològics en el passat, i expedicions humanes i tendències climàtiques recents.
Marc Oliva explica que el llibre va néixer perquè van detectar que, sovint, «les diferents especialitats no tenen tracte entre si». «Per exemple —detalla—, els geomorfòlegs estudiem les zones on el gel sʼha enretirat i lʼedat en què ho va fer. Però que la zona es desglacés fa 10.000 o 25.000 anys té conseqüències per als biòlegs, ja que si hi ha gel, no hi ha espècies vegetals». «Saber lʼedat en què el gel es va enretirar possibilita entendre per què hi ha unes determinades comunitats vegetals o unes altres», destaca lʼautor. En conclusió, «el llibre neix amb la voluntat dʼestrènyer vincles, interaccions entre les diferents disciplines que estudien el passat al continent glaçat per poder preveureʼn millor el futur».
Sobre aquest futur, Oliva apunta que, «en el vessant climàtic, els informes internacionals projecten canvis importants, especialment a lʼAntàrtida occidental i la península Antàrtica, on lʼescalfament podria fer augmentar la fusió de les glaceres i la superfície lliure de gel». Això podria fer que els humans volguessin aprofitar lʼabsència de gel i explotar els recursos que amaga aquest continent, «tot i que hi ha la ferma voluntat dels països signataris del Tractat Antàrtic perquè el continent continuï sent un santuari per a la ciència i la pau».
Marc Oliva és lʼinvestigador principal del Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP) de la UB. Ha participat en vuit expedicions a lʼAntàrtida i quatre a lʼÀrtic. També ha investigat en diferents serralades del planeta per analitzar els processos de la superfície de la Terra que tenen lloc en entorns climàtics freds. La seva recerca se centra en lʼestudi dels processos geomorfològics actuals i passats, així com en el clima passat a les regions polars i a les altes muntanyes.