De la Mallorca de George Sand a lʼSpain is different: II Jornades Internacionals Turisme, Gènere i Nació

La primera sessió, el dilluns 15, va arrencar amb la intervenció de lʼexpert Sasha Pack, de la Universitat Estatal de Nova York, sobre la ideologia de la lliure mobilitat, entesa com un procés global de la nostra època, i el paper que hi té el turisme. Després, Antoni Vives, professor de la Universitat de Barcelona, va analitzar un episodi històric concret: lʼestada de George Sand a Mallorca al voltant del 1840 i les desavinences de lʼescriptora amb la població autòctona de lʼilla. El llibre que va escriure George Sand arran dʼaquesta experiència va contribuir a la construcció de la identitat de Mallorca com a destí turístic. Donna Chambers, de la Universitat de Sunderland (Regne Unit), va parlar en la darrera ponència del dia sobre turisme sexual de dones a països del sud en un context postcolonial.

Ja en la segona jornada, el dijous 18, Lola Fernández Poyatos, de la Universitat dʼAlacant, analitzarà elements colonialistes i arquetips tradicionals al voltant del turisme, així com la doble moral franquista respecte a la dona, en la seva ponència «Colonialisme i gènere en la imatge turística de la Costa Blanca (1834-1960)». A continuació, la ponència «Conductoras, fotógrafas, nadadores», dʼAlicia Fuentes Vega (Universitat Complutense de Madrid), reconstruirà la trajectòria de dues fotògrafes alemanyes que van col·laborar amb el Patronat Nacional de Turisme espanyol de la Segona República, als anys trenta. Aquesta jornada també inclourà el debat «Nació, gènere i vida quotidiana a lʼEuropa del sud», entre Álex Quiroga (Universitat Complutense de Madrid) i Kostis Kornetis (Universitat de Sheffield).

«Spain is diferent»

El dilluns 22 de juny, Jorge Villaverde (Universitat de la Sorbona) explicarà com els orígens de lʼeslògan «Spain is diferent», utilitzat per la dictadura franquista, es remunten, de fet, a lʼèpoca republicana del Patronat Nacional de Turisme. A continuació, Beatriz Correyero (Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia) posarà de manifest la importància dels valors simbòlics de caràcter identitari en el discurs turístic de la dictadura. Brice Chamoleau (Universitat París 8 Vincennes-Saint Denis) parlarà de turisme i modernització cultural durant el franquisme en els escenaris concrets de la Barcelona i el Lloret de Mar dels anys setanta. Aquesta jornada es clourà amb una reflexió sobre la Setmana Santa reconvertida en producte turístic durant el franquisme en la ponència dʼEugenia Afinoguénova, catedràtica de la Universitat Marquette (Milwaukee, Wisconsin, EUA).

La relació entre arquitectura, turisme i paisatge serà el fil conductor de les ponències de la darrera jornada. Eric Storm (Universitat de Leiden) se centrarà en lʼanomenada arquitectura regionalista, que neix a finals del segle XIX en zones turístiques. Es tracta dʼun estil arquitectònic que formava part del projecte reformista que a Alemanya es coneix com a Lebensreform, el qual buscava una vida familiar senzilla al camp amb una clara separació de gènere i de classe. Maribel Rosselló (UPC) analitzarà lʼarquitectura del turisme i lʼapropiació acrítica i descontextualitzada dels referents tradicionals mitjançant lʼanàlisi de les costes del llevant peninsular i de les Illes Balears. Nadia Fava (Universitat de Girona) tractarà el cas del primer poble turístic de la Costa Brava: sʼAgaró, i les activitats per promocionar-lo ja lʼany 1924. Finalment, Carme Gila (Universitat de Cantàbria) analitzarà les relacions entre arquitectura, turisme i paisatge a lʼEspanya dels anys quaranta i cinquanta del segle XX.

Les jornades estan coordinades pels professors de la UB Antoni Vives, Mary Nash i Gemma Torres i sʼemmarquen en el projecte «Turisme i performativitat de la identitat local: Nació i regió des dʼuna perspectiva postcolonial i de gènere (Catalunya i Balears: segles XIX-XX)».