Notícies
Inici  >  Notícies > L’economia dels caçadors recol·lectors de la costa mediterrània entre...

L’economia dels caçadors recol·lectors de la costa mediterrània entre el Plistocè i l’Holocè també incloïa l’explotació del medi marí

Cova de La Higuera. Fotografia proporcionada pels investigadors.

Cova de La Higuera. Fotografia proporcionada pels investigadors.

Cova d’El Algarrobo. Fotografia proporcionada pels investigadors.

Cova d’El Algarrobo. Fotografia proporcionada pels investigadors.

25/06/2020

Recerca

Els nous descobriments i la revisió de materials realitzats per un equip de recerca interinstitucional han confirmat que el context econòmic a la fi de la transició entre el Plistocè i l’Holocè a la costa mediterrània era més ric, més complex i més variat del que es creia fins ara. L’explotació dels recursos marins en aquesta zona no es va limitar a la recol·lecció de mol·luscs, sinó que també va incloure la pesca, encara que no se n’han conservat gaires restes, probablement perquè la preservació d’aquest tipus de materials és més delicada o pels mateixos hàbits alimentaris de les antigues poblacions humanes.

En el treball de recerca i anàlisi, les conclusions del qual s’han publicat a la revista The Journal of Island and Coastal Archaeology, hi han participat Dídac Román, investigador doctor d’excel·lència del Pla GenT de la Generalitat Valenciana en el Departament d’Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I, i membre del Grup de Recerca Pre-EINA; Miguel Martínez Andreu, del Museu Arqueològic Municipal de Cartagena; Gustau Aguilella, del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, i Josep Maria Fullola i Jordi Nadal, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, ​​centre al qual també pertany el primer signant.

Fins fa uns anys, es coneixia poc sobre l’economia dels grups de caçadors recol·lectors a la Mediterrània durant la transició del Plistocè (era glacial, en el Paleolític) a l’Holocè (postglaciació, el moment en què vivim actualment). La majoria dels estudis desenvolupats a la península Ibèrica feien pensar que els llocs d’explotació marina es localitzaven particularment a l’àrea cantàbrica i atlàntica, però les noves dades i estudis aportats per l’equip de recerca permeten canviar aquest paradigma.

Les dades recopilades durant la investigació confirmen que l’ús dels recursos marins al final del Paleolític i durant el Mesolític a la costa ibèrica mediterrània era clarament més habitual del que es pensava amb les dades existents fins ara. La presència de menys evidències que en el cas de les costes cantàbrica i atlàntica, on hi ha catalogats més llocs de caçadors recol·lectors pescadors, podria ser deguda a diferents raons: major riquesa i diversitat de vida a causa dels corrents marins freds, més abundants en nutrients; presència de marees i altres factors ambientals, i millor preservació dels llocs al llarg del temps (gràcies a una plataforma litoral i una costa més abrupta que els va protegir de la progressiva inundació de l’entorn produïda pel desglaç dels pols durant l’Holocè).

 

Els estudis del SERP i el registre català

Tot i que els resultats de l’article han estat fruit d’un veritable estudi interdisciplinari, en el qual els components dels diferents centres de recerca han col·laborat per obtenir les dades de totes les regions, el SERP-UB ha liderat dos aspectes clau en la recerca. D’una banda, l’anàlisi dels elements bioarqueològics —essencialment, de les restes faunístiques— sobre els quals es fonamenten les conclusions que permeten demostrar la importància dels recursos marins per a les últimes comunitats caçadores recol·lectores de la zona estudiada. D’altra banda, l’obtenció de datacions radiocarbòniques en diversos jaciments, alguns excavats fa uns anys i d’altres en què es continua excavant. Aquestes datacions són les que han permès datar aquests esdeveniments d’explotació marina entre fa 13.000 i 7.000 anys aproximadament. Els investigadors del SERP també s’han encarregat fonamentalment d’interpretar les dades de l’àrea catalana, amb la revisió de materials d’antigues excavacions que actualment es troben en diferents museus.

Entre aquests cal destacar les col·leccions dipositades al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, de Reus, que acull materials procedents de jaciments clau per al present estudi, com els de Camping Salou (Salou) o la cova del Solà d’en Pep (l’Hospitalet de l’Infant), excavats per Salvador Vilaseca al segle passat. Així mateix, i encara que no s’esmenten en l’article publicat, el SERP està excavant altres estacions arqueològiques sincròniques a les de l’estudi en tot l’àmbit català. Més enllà d’avaluar la importància de la subsistència d’origen marí a les zones estrictament costaneres, l’objectiu d’aquestes prospeccions és intentar valorar també l’impacte que aquest tipus de recursos va tenir entre les últimes poblacions caçadores recol·lectores de la regió. Així, s’han trobat petxines utilitzades com a elements ornamentals o instrumentals al Priorat (el Filador i l’Hort de la Boquera), del Moianès (Balma del Gai), la Noguera (cova del Parco) o fins i tot la Cerdanya (Montlleó) .

 

Deu jaciments mediterranis

Els investigadors han analitzat restes de deu jaciments arqueològics situats al llarg de més de 800 quilòmetres de la costa mediterrània, des de Tarragona fins a Màlaga: en concret, la Cativera, Camping Salou i Solà d’en Pep (Tarragona); l’Assut i la Cova (Castelló); El Collado (València); El Algarrobo, El Caballo i La Higuera (Múrcia) i Nerja (Màlaga). Al contrari del que podria pensar-se, els llocs situats al sud presenten major diversitat de recursos (el cas més paradigmàtic és la cova de Nerja). La raó seria l’entrada d’aigües procedents de l’oceà Atlàntic, per la seva proximitat, i prova d’això és la presència de restes de Littorina obtusata, o d’espècies de climes més freds, com les dels bacallans Melanogrammus aeglefinus o Pollachius Pollachius. El Mediterrani es considera més pobre biològicament a causa de la salinitat, la temperatura, la manca de nutrients i el caràcter imperceptible de les marees.

En general, l’explotació de recursos marins (sobretot mol·luscs) sol anar associada a una explotació dels invertebrats terrestres (pulmonats) i també a la presència de restes de mamífers (cérvol, cabra salvatge i conills, entre d’altres). Però els investigadors han constatat una reducció dels invertebrats terrestres en favor dels recursos marins segons avança el temps. Aquesta característica ha pogut observar-se en els llocs que han conservat restes durant llargs períodes cronològics, com la cova de Nerja, o en aquells que presenten cronologies més antigues, com Camping Salou, la Cova, El Caballo, El Algarrobo i La Higuera. Entre els mol·luscs estudiats hi ha eriçons de mar (Solà d’en Pep i Nerja), crustacis (El Caballo) i cefalòpodes (Nerja), i entre els peixos predominen el besuc en llocs amb aiguamolls estacionals (El Collado, El Caballo i La Higuera ) i les varietats de bacallà a Nerja, on també apareixen aus i mamífers marins (Monachus i Delphinus).

Un altre objectiu important de l’estudi era avaluar si la ubicació i l’explotació podrien estar lligades a la proximitat del mar. No obstant això, d’acord amb les dades obtingudes, en el moment de la seva ocupació alguns d’aquests llocs no eren exactament costaners (la Cova i El Collado, per exemple): els seus habitants havien de desplaçar-se trenta quilòmetres per aconseguir provisions marines.

Per calcular la distància fins a la costa, l’equip de recerca ha emprat dades sobre les fluctuacions del nivell del mar al final del Paleolític i en el Mesolític. S’han combinat diferents models digitals de terreny amb dades batimètriques, fet que ha permès simular les diferents posicions de la costa en rangs, i concretar si es trobava dins de les isòcrones de dues hores dels jaciments, distància que es considera el territori habitual on els caçadors-recol·lectors realitzaven les seves activitats habitualment.

L’extensió de la plataforma continental i la forma de la costa han estat particularment importants per a aquesta recerca. El sud-est de la península és una zona relativament escarpada amb una petita plataforma continental que presenta pendents pronunciats a gran profunditat, característiques que l’han protegit de canvis orogràfics importants. En canvi, la zona central (Tarragona, Castelló i València) és completament diferent. La sedimentació del riu Ebre condiciona l’existència d’una altitud suau i baixa a la costa amb una gran plataforma continental l’orografia de la qual ha canviat considerablement a causa de les transgressions i regressions marines.

 

Referència de l’article:

Dídac Román, Miguel Martínez-Andreu, Gustau Aguilella, Josep Maria Fullola i Jordi Nadal (2020). «Shellfish collectors on the seashore: the exploitation of the marine environment between the end of the Paleolithic and the Mesolithic in the Mediterranean Iberia». The Journal of Island and Coastal Archaeology, Doi: tandfonline.com/doi/full/10.1080/15564894.2020.1755395

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona