El primer anuari sobre bon govern i qualitat normativa proposa com es poden millorar les regulacions municipals

Portada de l'anuari.
Portada de l'anuari.
Recerca
(30/06/2020)

El catedràtic de la UB Juli Ponce codirigeix el primer Anuario del buen gobierno y de la calidad de la regulación, en el qual sʼanalitzen temes com els codis ètics, la prevenció de la corrupció, la intel·ligència artificial, lʼavaluació de les polítiques públiques, el paper dels lobis o lʼimpacte de les ciències conductuals en la gestió pública. Lʼobra, publicada per la Fundación Democracia y Gobierno Local, destaca en aquesta edició la importància de disposar dʼuna normativa de qualitat per assolir un bon govern i una bona administració. Sʼhi explica com una bona gestió pública contribueix al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides i que una bona qualitat institucional repercuteix en una major riquesa econòmica.

Portada de l'anuari.
Portada de l'anuari.
Recerca
30/06/2020

El catedràtic de la UB Juli Ponce codirigeix el primer Anuario del buen gobierno y de la calidad de la regulación, en el qual sʼanalitzen temes com els codis ètics, la prevenció de la corrupció, la intel·ligència artificial, lʼavaluació de les polítiques públiques, el paper dels lobis o lʼimpacte de les ciències conductuals en la gestió pública. Lʼobra, publicada per la Fundación Democracia y Gobierno Local, destaca en aquesta edició la importància de disposar dʼuna normativa de qualitat per assolir un bon govern i una bona administració. Sʼhi explica com una bona gestió pública contribueix al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides i que una bona qualitat institucional repercuteix en una major riquesa econòmica.

«Si la nostra qualitat institucional, en relació amb altres països del món, millorés fins a assolir la mateixa posició mundial que ocupem respecte a la productivitat econòmica, això es traduiria en un increment de la nostra riquesa, en termes del PIB, dʼun 1 % anual per un període dʼuns quinze anys», afirmen els autors de lʼanuari. La bona regulació contribueix a un ús més eficient dels recursos pressupostaris públics, és important per assolir una competència justa en lʼàmbit econòmic i també per tenir unes normes realment efectives.

Lʼanuari, coordinat pel professor de la UB Òscar Capdeferro i codirigit pel professor Manuel Villoria, també recull que el tema de la bona regulació no ha estat inclòs fins fa molt poc a lʼagenda política i administrativa. Sʼhi apunta la necessitat de modificacions legislatives i de canviar maneres de gestionar en lʼàmbit públic per millorar la regulació en lʼàmbit local, sobretot perquè ja hi ha nombroses sentències judicials que constaten males pràctiques en casos com la regulació de taxis i VTC, les llicències urbanístiques, o alguns requisits de la contractació pública. Així mateix, el document constata que, si bé a escala estatal i autonòmica ja existeixen algunes unitats administratives específiques per millorar la regulació, això no succeeix en el món local. Igualment, sʼhi estudia el cas concret de la Llei de garantia de la unitat de mercat i es remarca que els ajuntaments han tingut una participació reduïda en la implementació dʼaquesta legislació. També sʼanalitza la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que reconeix el dret a una bona administració, i els efectes que ha tingut deu anys després dʼhaver esdevingut un text legalment vinculant.

Lʼanuari acaba amb una sèrie de recomanacions concretes com ara el desenvolupament dʼactivitats formatives tant per a càrrecs electes com per a alts càrrec i treballadors públics locals, especialment secretaris/es dʼajuntament. Així mateix, sʼaconsellen un conjunt de canvis normatius i es defensa un increment de la cooperació entre els diferents nivells de producció normativa i uns dissenys organitzatius adients per promoure la millora de la regulació.

Lʼanuari, que té la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya i el suport de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, es va preparar prèviament a la UB amb la celebració de dos living labs, els quals impliquen una activitat duta a terme amb una metodologia col·laborativa per innovar, mitjançant la col·laboració de diversos actors, més enllà de lʼàmbit estrictament acadèmic.