Notícies
Inici  >  Notícies > Una recerca internacional publicada a ‘Nature’ analitza 500 anys...

Una recerca internacional publicada a ‘Nature’ analitza 500 anys d’inundacions a Europa

Destrucció severa del poble de Brienz (Suïssa) pel riu Trachtbach durant les inundacions esdevingudes entre el 23 i 31 d’agost de 1846, i treballs d’emergència de la cooperativa fluvial. Retall del dibuix a tinta Wassernot in Brienz (1846), de Ludwig Vogler (1788-1879). Font: WSL, 1991. Imatge petita: Edifici afectat per la inundació del riu Glyssibach del 23 i24 d’agost de 2005 en el municipi de Brienz. Foto: Lothar Schulte, PaleoRisk Research Group, UB.

Destrucció severa del poble de Brienz (Suïssa) pel riu Trachtbach durant les inundacions esdevingudes entre el 23 i 31 d’agost de 1846, i treballs d’emergència de la cooperativa fluvial. Retall del dibuix a tinta Wassernot in Brienz (1846), de Ludwig Vogler (1788-1879). Font: WSL, 1991. Imatge petita: Edifici afectat per la inundació del riu Glyssibach del 23 i24 d’agost de 2005 en el municipi de Brienz. Foto: Lothar Schulte, PaleoRisk Research Group, UB.

Fotografia del riu Almanzora al municipi de Huércal-Overa (Almeria), al seu pas pel pont de Santa Bárbara durant la inundació del 18 i 19 d’octubre de 1973. Fotografia cedida per l’Ajuntament de Cuevas del Almanzora. Figura inferior: estructures conservades en l’actualitat del pont de Santa Bárbara, construït durant els anys vuitanta de segle XIX. Fotografia: Lothar Schulte, UB

Fotografia del riu Almanzora al municipi de Huércal-Overa (Almeria), al seu pas pel pont de Santa Bárbara durant la inundació del 18 i 19 d’octubre de 1973. Fotografia cedida per l’Ajuntament de Cuevas del Almanzora. Figura inferior: estructures conservades en l’actualitat del pont de Santa Bárbara, construït durant els anys vuitanta de segle XIX. Fotografia: Lothar Schulte, UB

Descripció detallada dels danys provocats pel riu Almanzora el setembre del 1580 al seu pas pel poble d'Albox i per la ciutat de Cuevas del Almanzora (Almeria). Font: Arxiu Històric de Vera. Volum dels anys 1550-1600. Foto: Carlos Sánchez-García, PaleoRisk Research Group, UB.

Descripció detallada dels danys provocats pel riu Almanzora el setembre del 1580 al seu pas pel poble d'Albox i per la ciutat de Cuevas del Almanzora (Almeria). Font: Arxiu Històric de Vera. Volum dels anys 1550-1600. Foto: Carlos Sánchez-García, PaleoRisk Research Group, UB.

22/07/2020

Recerca

Un projecte de recerca internacional coordinat per la Universitat Tècnica de Viena (TU Wien), i en el qual han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, mostra per primera vegada que les característiques de les inundacions en les últimes dècades a Europa han canviat respecte a segles anteriors. L’estudi, publicat a la revista Nature, també conclou que actualment estem en un dels períodes amb més inundacions dels últims 500 anys.

La recerca mostra que, dins de l’últim mig mil·lenni, les tres últimes dècades estan entre els períodes més importants quant a freqüència i magnitud d’inundacions a Europa. A més, en aquestes tres dècades han canviat característiques com la distribució geogràfica, la temperatura de l’aire i l’estacionalitat de les inundacions, amb un percentatge més alt d’episodis a l’estiu. Pel que fa a la temperatura de l’aire, entre el 1500 i el 1900 les inundacions solien ocórrer amb més freqüència en les fases climàtiques fredes, mentre que a partir del 1990 l’augment d’inundacions té lloc en un context d’escalfament global.

L’anàlisi de dades ha identificat nou períodes d’inundacions més abundants del que és habitual, així com les regions associades a cadascun. Entre els períodes més notables cal destacar-ne els següents: 1560-1580 (Europa occidental i central), 1760-1800 (la major part d’Europa), 1840-1870 (Europa occidental i meridional) i 1990-2016 (Europa occidental i central). Segons les anàlisis, l’etapa actual és la tercera més severa pel que fa a inundacions. No obstant això, aquesta dada depèn del temps que duri l’actual fase d’inundacions abundants, que encara no ha acabat. En l’actualitat, les inundacions causen danys anuals per valor de més de 100.000 milions d’euros, i la tendència general d’inundacions abundants continua augmentant.

Dades històriques de mig mil·lenni

En l’estudi internacional, coordinat per Günter Blöschl, director de l’Institut d’Enginyeria Hidràulica i Gestió de Recursos Hídrics de la TU Wien, hi han participat 34 grups de recerca de tot Europa, entre els quals també figuren investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC Madrid) i de la Universitat d’Almeria (UAL).

Per a l’estudi, es van analitzar desenes de milers de documents històrics que contenen informació directa i contemporània sobre esdeveniments d’inundacions de tot Europa des de l’any 1500 fins al 2016. Els equips de recerca de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat d’Almeria van aportar la totalitat de les dades històriques d’Espanya i una part de les sèries de Suïssa. Tant aquest país com Espanya disposen de registres extraordinàriament detallats en el context europeu.

Mariano Barriendos, investigador del Departament d’Història i Arqueologia de la UB, coincideix amb Andrea Kiss (TU Wien) en el fet que «el desafiament particular d’aquest estudi ha consistit a fer comparables fonts i textos molt diversos dels diferents segles i de cada regió cultural». Aquesta comparabilitat es va aconseguir posant tots els textos en els respectius contextos històrics amb una atenció minuciosa als detalls i una revisió creuada entre els episodis de diferents tipus de documents, localitats i conques. Per exemple, en el cas de les dades de la vessant mediterrània espanyola, aquesta revisió va incloure 4.500 casos d’inundacions.

Diferències en les inundacions actuals dels rius

«Les nostres investigacions anteriors, particularment aquelles centrades en les conques alpines amb presència de glaceres, ens havien revelat que en el passat existia un nombre elevat de períodes d’inundacions severes que coincidien amb anomalies climàtiques fredes», explica Lothar Schulte, coordinador del Grup de Recerca Consolidat en Paleoecologia, Riscos Naturals i Gestió Ambiental (PaleoRisk) del Departament de Geografia de la UB. La comparació amb les reconstruccions de temperatura de l’aire per a tot Europa permet afirmar que els períodes històrics d’inundació més notables han estat substancialment més freds que les fases intermèdies.

Aquest resultat sembla contradir l’observació que, en algunes àrees, com el nord-oest d’Europa, el clima més càlid recent està alineat amb inundacions més severes. «El nostre estudi mostra per primera vegada que els mecanismes subjacents han canviat: mentre que, en el passat, les inundacions van succeir amb més freqüència en condicions més fredes, el cas ara és l’oposat», assenyala Maria del Carme Llasat, coordinadora del Grup de Recerca Consolidat de Meteorologia del Departament de Física Aplicada de la UB. «Les condicions hidrològiques del present són molt diferents de les del passat», afegeix Fernando Sánchez Rodrigo, físic de la Universitat d’Almeria. «La covariabilitat de temperatures i precipitacions, i les seves modificacions, així com la seva intensificació o debilitament causats per la dinàmica atmosfèrica, poden ser aspectes clau per entendre aquests processos», continua.

L’estacionalitat de les inundacions dins de l’any també ha canviat. Anteriorment, el 41 % de les inundacions de l’Europa central eren a l’estiu, en comparació amb el 55 % actual. Aquestes tendències estan relacionades amb canvis en la precipitació, l’evaporació i el desglaç, i són un indicador important per distingir entre el paper del canvi climàtic i altres factors de control, com la desforestació i la gestió dels rius.

Aquests resultats han estat possibles gràcies a una nova base de dades compilada pels autors de l’estudi que inclou la datació exacta de gairebé tots els esdeveniments d’inundació recollits en fonts documentals i bibliogràfiques. Gerardo Benito, professor d’investigació de Ciències de la Terra del CSIC, explica que aquesta base constitueix una evidència directa del nivell de les inundacions durant períodes de crisi climàtica, amb un alt potencial per als estudis de risc. El nou treball és el primer al món que avalua els períodes històrics d’inundació per a tot un continent amb tant detall durant els últims 500 anys.

Millors dades, millors pronòstics

A causa del canvi en els mecanismes de generació d’inundacions, Günter Blöschl advoca per l’ús d’eines per avaluar el risc d’inundacions que capturin els processos físics involucrats, i per estratègies de gestió que incorporin els canvis recents en l’anàlisi de risc. L’equip d’autors ressalta que la gestió d’inundacions s’ha d’adaptar a aquestes noves realitats perquè, independentment dels esforços necessaris per mitigar el canvi climàtic, els efectes d’aquest fenomen es continuaran veient en les pròximes dècades.

Podeu veure un vídeo sobre la recerca en aquest enllaç.

Blöschl, G., Kiss, A., Viglione, A. et al. Current European flood-rich period exceptional compared with past 500 years. Nature 583, 560–566 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-020-2478-3

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona