Notícies
Inici  >  Notícies > Desxifrat el genoma de la fil·loxera que va arrasar les vinyes europees el...

Desxifrat el genoma de la fil·loxera que va arrasar les vinyes europees el segle XIX

Les plagues de la fil·loxera van arrasar les vinyes europees al segle XIX.

Les plagues de la fil·loxera van arrasar les vinyes europees al segle XIX.

Aquest insecte hemípter de la família dels fil·loxèrids es nodreix de la saba que obté de les arrels de les vinyes.

Aquest insecte hemípter de la família dels fil·loxèrids es nodreix de la saba que obté de les arrels de les vinyes.

El treball confirma que la plaga prové de l’Amèrica del Nord, i molt probablement de poblacions silvestres ubicades al llarg del curs superior del riu Mississipí.

El treball confirma que la plaga prové de l’Amèrica del Nord, i molt probablement de poblacions silvestres ubicades al llarg del curs superior del riu Mississipí.

D'esquerra a dreta, els experts Julio Rozas,  Alejandro Sánchez-Gracia i Pablo Librado.

D'esquerra a dreta, els experts Julio Rozas, Alejandro Sánchez-Gracia i Pablo Librado.

22/07/2020

Recerca

El genoma de la fil·loxera, un insecte causant de plagues que van arrasar les vinyes europees al segle XIX, ha estat desxifrat per un equip internacional en què participen Julio Rozas i Alejandro Sánchez Gracia, experts de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i membres de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).

 

 

 

El treball, publicat a la revista BMC Biology, confirma que la plaga prové de l’Amèrica del Nord, i molt probablement de poblacions silvestres ubicades al llarg del curs superior del riu Mississipí. Les conclusions de l’estudi han ajudat a reconstruir la invasió biològica que va desencadenar les plagues mortals sobre les vinyes europees al segle XIX i avançar en les estratègies per millorar la productivitat en viticultura.

 

La seqüenciació del genoma ha estat impulsada per un consorci internacional creat el 2011 i integrat per més de setanta experts de vuit països d’arreu del món, liderats per l’Institut Nacional de Recerca en Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (INRAE) de França. El treball també té el suport tècnic de la plataforma INRAE-BIPAA, que ha facilitat l’accés a recursos genòmics sobre insectes associats a agroecosistemes.

 

Els experts Silvia Hinojosa Álvarez, Jose F. Sánchez Herrero, Paula Escuer i Pablo Librado també han participat en l’equip UB-IRBio, que ha centrat la seva contribució científica en l’anotació genòmica i les anàlisis de diverses famílies de gens del sistema olfactiu de la fil·loxera. En l’estudi general, dirigit pels investigadors François Delmotte i Denis Tagu (INRAE), també hi han col·laborat experts del Parc Científic de la Universitat de València, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat Pompeu Fabra.

 

Fil·loxera: de les riberes del Mississipí a les vinyes franceses

 

La fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae) és un insecte hemípter de la família dels fil·loxèrids que es nodreix de la saba que obté de les arrels de les vinyes. Descrita per primer cop el 1854 per l’entomòleg Asa Fitch als Estats Units, va originar uns primers brots d’infecció a França, el 1863, i el 1868 va ser identificada definitivament per Bazille, Planchon i Sahut, membres de la Societat d’Agricultura d’Hérault, a Montpellier.

 

L’intens comerç de vinyes entre els Estats Units i Europa podria haver estat la porta d’entrada accidental de l’insecte, que es va estendre de manera inexorable per França el país més afectat per la plaga i per altres territoris europeus.

 

 

Una família gènica amb més de 2.700 gens

 

L’anàlisi de les seqüències genòmiques de l’ADN nuclear de la fil·loxera revela l’existència de la família gènica més gran que s’hagi identificat mai en un genoma amb prop de 2.700 gens quan rarament se superen els 200, que suposa un 10 % del genoma de l’insecte.

 

 

 

Es creu que aquests gens són essencials per a les interaccions entre la fil·loxera i la vinya: codifiquen les proteïnes secretades pel paràsit conegudes com a efectors que podrien intervenir en la desactivació de les defenses bàsiques de la planta. A les vinyes de la regió d’origen, la coevolució entre planta i plaga hauria permès la resistència a l’insecte. Per contra, les vinyes cultivades a Europa no tenien un sistema de defensa adaptat per allunyar l’amenaça de la nova plaga i el seu còctel letal d’efectors.

 

El treball publicat també ha mostrejat i analitzat individus de diverses localitats a Europa i els Estats Units, i ha confirmat que la fil·loxera que va envair Europa procedeix de l’espècie Vitis riparia, un tipus salvatge de vinya americana. «Tal com s’esperava, l’estudi revela que existeix una gran variabilitat genètica entre les espècies natives de D. vitifoliae en comparació amb  les soques europees. En concret, la comparació d’aquests patrons de la variabilitat genètica és el que ha permès traçar les rutes geogràfiques de la invasió biològica», expliquen els experts Julio Rozas i Alejandro Sánchez Gracia, responsables del Grup de Recerca en Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica UB-IRBio.

 

 

De la recerca bàsica a la millora de la producció vitivinícola

 

Impulsar els coneixements en recerca bàsica és la contribució més directa dels estudis que culminen amb la seqüenciació genòmica d’una espècie. «Aquestes noves troballes aporten molta informació biològica i coneixement bàsic sobre l’evolució dels insectes en especial, els àfids i sobre la genètica i la selecció de les arrels de plantes resistents a la fil·loxera», explica el catedràtic Julio Rozas.

 

Des d’un vessant aplicat, la informació genòmica del nou estudi permetrà potenciar la millora genètica en la pràctica de la viticultura. Així doncs, un millor coneixement de l’evolució i els mecanismes d’acció de la nova família de gens efectors ajudarà a dissenyar estratègies que bloquegin la seva acció a través d’intervencions sobre la planta o el paràsit.

 

«El nou treball també és un avenç en la nostra comprensió de les invasions biològiques i de les conseqüències potencialment desastroses sobre l’agricultura i, per tant, sobre sectors socials i econòmics de gran rellevància», detalla l’investigador Alejandro Sánchez Gracia.

 

Desxifrant el genoma dels éssers vius

 

El Grup de Recerca en Genòmica Evolutiva i Bioinformàtica UB-IRBio té una trajectòria significativa en estudis internacionals que han permès desxifrar el genoma de diversos organismes d’interès científic. Així doncs, són coautors de la seqüenciació genètica del genoma de l’aranya Dysdera silvatica Schmidt 1981, una espècie endèmica dels boscos canaris (GigaScience, 2019); les varietats de planta de l’alvocat Persea americana var. Drymifolia i Persea americana Mill. cv. Hass (Proceedings of the National Academy of Science, 2019); la paparra Ixodes scapular, de gran interès en salut pública i en veterinària (Nature Communications, 2016); el miriàpode Strigamia maritima, un centpeus comú a les costes del nord d’Europa (PLOS Biology, 2014), i la planta de cafè Coffea canephora (Science, 2014).

 

En l’àmbit de la genòmica d’insectes, també van participar en el desxiframent del genoma del pugó (Acyrthosiphon pisum) un paràsit de plantes lleguminoses que causa greus plagues agrícoles—, publicat a la revista PLOS Biology el 2010 per un consorci internacional que posteriorment ha donat lloc a la plataforma científica per desxifrar el genoma de la fil·loxera.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona