Notícies
Inici  >  Notícies > Llimacs de mar: descobrint els altres habitants del litoral de Barcelona

Llimacs de mar: descobrint els altres habitants del litoral de Barcelona

La degradació o la destrucció dels hàbitats marins són una amenaça global per a la biodiversitat dels heterobranquis. Foto: <i>Diaphorodoris papillata</i>

La degradació o la destrucció dels hàbitats marins són una amenaça global per a la biodiversitat dels heterobranquis. Foto: Diaphorodoris papillata

Els experts han identificat setanta-tres espècies diferents de llimacs de mar al litoral urbà. Foto: <i>Felimare picta</i>

Els experts han identificat setanta-tres espècies diferents de llimacs de mar al litoral urbà. Foto: Felimare picta

Aquests invertebrats marins apleguen un ampli grup de mol·luscos gasteròpodes amb un origen polifilètic. Foto: <i>Felimida krohni</i>

Aquests invertebrats marins apleguen un ampli grup de mol·luscos gasteròpodes amb un origen polifilètic. Foto: Felimida krohni

Es podria dir que aquestes espècies de llimacs de mar han estan seleccionades per les nostres actuacions sobre el medi marí. Foto: <i>Aplysia depilans</i>

Es podria dir que aquestes espècies de llimacs de mar han estan seleccionades per les nostres actuacions sobre el medi marí. Foto: Aplysia depilans

29/07/2020

Recerca

Un estudi sobre biodiversitat marina ha identificat setanta-tres espècies de llimacs de mar al litoral de la ciutat de Barcelona, un entorn fortament antropitzat per la metròpoli urbana. Segons revela un article coordinat pel professor Manuel Ballesteros, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en aquest grup de mol·luscos gasteròpodes, els que més abunden al litoral urbà són les llebres de mar.

 

El treball és un dels escassos estudis ecològics sobre aquestes espècies en ciutats portuàries a la Mediterrània. Publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (BICHN, 2020), una entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, també en són coautors els experts Àlex Parera, de la Facultat de Biologia UB; Miquel Pontes, del Grup d’Estudis VIMAR, i Xavier Salvador, del Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC).

 

El catàleg urbà dels opistobranquis del litoral barceloní

 

Els invertebrats marins coneguts tradicionalment com a opistobranquis —avui dia, heterobranquis— apleguen un ampli grup de mol·luscos gasteròpodes (nudibranquis, llebres de mar, sacoglossos i papallones de mar, entre d’altres) amb un origen polifilètic. Abunden en àrees marines on troben fàcilment el seu aliment —sovint una espècie única d’animal o alga— i solen mostrar una alta biodiversitat en ecosistemes marins amb hàbitats variats (roques, fons sorrencs, etc.).

 

La degradació o la destrucció dels hàbitats marins són una amenaça global per a la biodiversitat dels heterobranquis. En els ambients fortament antropitzats, factors com la pressió humana sobre l’hàbitat natural o l’eutrofització del medi per residus urbans solen afavorir el desenvolupament desmesurat de poques espècies. En els hàbitats amb poca pressió humana, l’equilibri natural que s’assoleix es tradueix en una biodiversitat més alta i en l’estabilitat de les comunitats biològiques al llarg del temps.

 

En el cas del litoral de Barcelona, aquest hàbitat marí ha estat transformat en bona part per l’acció humana, la construcció de murs, dics de ciment, esculls, ports i marines esportives, etc., que donen noves oportunitats de supervivència a espècies animals que altrament no podrien sobreviure a l’indret original, ni tampoc els seus predadors. Segons explica el professor Manuel Ballesteros, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, «la pressió humana també afecta negativament moltes espècies fràgils, com gorgònies, briozous o esponges, que són la font d’alimentació preferent de molts organismes, i això condiciona directament la seva presència en el medi marí». «En certa manera —continua—, es podria dir que aquestes espècies de llimacs de mar han estan seleccionades per les nostres actuacions sobre el medi marí».

 

Dels fons sorrencs a les construccions portuàries

 

En general, s’han trobat espècies de mida petita i hàbitats nocturns, que s’associen a la fauna dels hàbitats d’escletxes de les roques i els esculls del litoral barceloní. Els més abundants són els anaspideus —les conegudes llebres de mar, que s’alimenten d’algues— i els cefalaspidis,  que solen alimentar-se d’organismes que viuen al fang o a la sorra. En el cas dels nudibranquis, que són majoritàriament carnívors, la seva presència al litoral barceloní és escassa i les troballes han estat ocasionals.

 

Moltes espècies d’heterobranquis es poden trobar sobre colònies d’hidrozous, gorgònies o esponges marines, és a dir, en zones on hi hagi certa quantitat de fitoplàncton i zooplàncton per a l’alimentació d’aquests organismes. En alguns casos, un excés de matèria orgànica en el medi marí ocasiona una proliferació desmesurada ocasional (bloom) d’algues o briozous que va en detriment de la conservació de la biodiversitat d’aquests mol·luscos. En canvi, les poblacions d’anaspideus o sacoglossos es beneficien de l’abundant creixement d’algues a poca fondària, unes condicions que es donen en totes les estructures portuàries (dics, esculls, etc.).

 

Els experts han identificat setanta-tres espècies diferents de llimacs de mar al litoral urbà, tot i que l’estat ecològic de les aigües urbanes no és gaire bo, en especial a la desembocadura del Besòs i a les zones litorals semitancades com el Fòrum. «No obstant això, és sorprenent trobar tantes espècies en un medi tan antropitzat com les platges,  els espigons i l’interior del port i les marines de Barcelona, en una línia costanera de prop d’onze quilòmetres, des del Besòs fins al Llobregat », detalla Miquel Pontes.

 

«Ara bé —afegeix—, caldria confirmar si aquests resultats són fruit de la manca de coneixements previs sobre la presència d’aquests gasteròpodes o bé respon a un procés de colonització eficaç dels substrats que s’han creat artificialment al litoral barceloní les darreres dècades».

 

Segons els experts, la configuració d’espècies trobades és ben diferent de les que hi ha en altres indrets més ben conservats, com ara les illes Medes, on l’equip científic hi ha identificat fins a cent-vuit espècies diferents des del 2010.

 

«Mentre que a Barcelona veiem més quantitat d’espècimens que mengen algues, a les Medes hi trobem sobretot espècies que mengen esponges, cnidaris i briozous, la presència dels quals a Barcelona és merament anecdòtica», destaquen Ballesteros i Pontes, coautors juntament amb Enric Madrenas del llibre Els nudibranquis del mar català (El Brau, 2019), la primera guia de camp dedicada a les més de 150 espècies de nudibranquis identificades fins avui en els ecosistemes marins a Catalunya.

 

Un Mediterrani cada cop més tropical

 

El canvi climàtic també està afavorint la presència d’espècies marines exòtiques a la Mediterrània procedents del mar Roig —a través del canal de Suez—, o bé de l’Atlàntic després de travessar l’estret de Gibraltar. En aquest escenari, el treball també identifica la presència d’espècies al·lòctones —Bursatella leachii i Polycerella emertoni— en l’ecosistema marí urbà de Barcelona, però sembla que el seu impacte ecològic seria pràcticament nul.

 

«La llebre de mar Bursatella leachii, amb una mida destacada i una alta capacitat de reproducció, podria arribar a constituir un problema en cas de disposar de molt aliment. Ara bé, de moment aquest no és el cas, així que es tracta d’una troballa més curiosa que problemàtica», expliquen els autors. Segons puntualitzen, és una espècie que es nodreix de diatomees, i per això no entra en competència amb espècies autòctones de llebres de mar com Aplysia punctata i Aplysia depilans, que s’alimenten de diferents espècies d’algues.

 

Una altra espècie exòtica, la Polycerella emertoni, té una mida extremadament petita, i està íntimament relacionada amb el briozou estacional Amathia verticillata, un organisme que sol desplaçar la fauna autòctona durant l’estiu, però que desapareix quan l’aigua es refreda.

 

«En general, es diu que el Mediterrani està avançant cap a condicions cada cop més tropicals. Si aquest procés continua,  ens haurem d’acostumar a veure-hi cada cop més espècies marines exòtiques», alerten Manuel Ballesteros i Miquel Pontes.

 

Fotografies: Miquel Pontes, Grup d'Estudis VIMAR

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona