Una recerca de la UB analitza lʼestructura dels ecosistemes marins de fa entre 6.000 i 5.000 anys per anticipar els canvis provocats per lʼescalfament global
Lʼescalfament global modificarà la distribució i lʼabundància de peixos a tot el món, amb efectes en lʼestructura i la dinàmica de les xarxes alimentàries. No obstant això, fer prediccions precises sobre les conseqüències dʼaquest fenomen global és molt complicat sense una àmplia perspectiva històrica. Un estudi de la UB i el Centre Austral dʼInvestigacions Científiques (CADIC-CONICET, Argentina) ha analitzat les implicacions potencials de lʼescalfament de les aigües marines en la distribució del lluç argentí (Merluccius hubbsi). La recerca es basa en lʼestudi de lʼestructura dels ecosistemes marins de fa entre 6.000 i 5.000 anys, quan les temperatures eren més càlides que les actuals. Els resultats mostren que aquesta espècie podria expandir-se cap al sud i apropar-se a la costa de lʼextrem meridional de Sud-amèrica, tal com va fer durant aquest període del passat. Segons els investigadors, aquesta aproximació permet fer prediccions sobre les transformacions que provocarà el canvi climàtic en el medi marí, alteracions amb importants implicacions ecològiques i econòmiques.
Lʼescalfament global modificarà la distribució i lʼabundància de peixos a tot el món, amb efectes en lʼestructura i la dinàmica de les xarxes alimentàries. No obstant això, fer prediccions precises sobre les conseqüències dʼaquest fenomen global és molt complicat sense una àmplia perspectiva històrica. Un estudi de la UB i el Centre Austral dʼInvestigacions Científiques (CADIC-CONICET, Argentina) ha analitzat les implicacions potencials de lʼescalfament de les aigües marines en la distribució del lluç argentí (Merluccius hubbsi). La recerca es basa en lʼestudi de lʼestructura dels ecosistemes marins de fa entre 6.000 i 5.000 anys, quan les temperatures eren més càlides que les actuals. Els resultats mostren que aquesta espècie podria expandir-se cap al sud i apropar-se a la costa de lʼextrem meridional de Sud-amèrica, tal com va fer durant aquest període del passat. Segons els investigadors, aquesta aproximació permet fer prediccions sobre les transformacions que provocarà el canvi climàtic en el medi marí, alteracions amb importants implicacions ecològiques i econòmiques.
El treball, publicat a la revista Oecologia , forma part de la tesi doctoral de la investigadora Maria Bas, membre del CADIC-CONICET i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat ( IRBio) de la Universitat de Barcelona. La tesi, ja finalitzada, ha estat codirigida pel professor Lluís Cardona, del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de lʼIRBio, i per Ivan Briz i Godino, expert del CADIC-CONICET. En el treball també hi han participat les universitats de York (Regne Unit) i de la Colúmbia Britànica (Canadà).
LʼHolocè mitjà, una visió plausible del futur
Els investigadors es van centrar en la costa atlàntica de lʼilla Gran de la Terra del Foc, situada a lʼextrem sud de lʼArgentina, on el lluç és una espècie clau per a les pesqueries industrials. Allà van recollir mostres de dos jaciments arqueològics datats a lʼHolocè mitjà, és a dir, de fa entre 6.000 i 5.000 anys, un període en què la temperatura hauria estat anàloga a la del món futur al qual ens dirigim, segons prediuen els models climàtics. «Les restes de peixos que vivien en els períodes més càlids de lʼHolocè són especialment interessants, ja que ofereixen una visió plausible del futur en el context de lʼescalfament global. Actualment, la temperatura mitjana anual de la superfície del mar de la Terra del Foc és dʼuns 7 °C, però durant lʼHolocè mitjà va arribar fins als 11 i 12 °C. Per tant, les dades sobre la biologia del lluç durant aquell període poden informar sobre la distribució dʼaquesta espècie en un futur proper», expliquen els autors.
La presència de restes dʼexemplars de lluç al jaciment arqueològic de Río Chico 1, situat al nord de la Terra del Foc, demostra lʼexistència dʼuna enorme població costanera de lluç al nord-est de la Terra del Foc durant lʼHolocè mitjà. Aquesta població, lʼhàbitat de la qual no es coneix gaire, va desaparèixer pel refredament de les temperatures en èpoques posteriors.
Canvis en la distribució del lluç argentí
Per esbrinar com era lʼhabitat dʼaquests peixos, el primer pas de la recerca va ser identificar-ne les restes mitjançant lʼanàlisi de lʼADN mitocondrial i fer una reconstrucció de la talla dels exemplars antics. Després, els investigadors van utilitzar la tècnica dʼanàlisi dʼisòtops estables de carboni i nitrogen per estudiar els canvis en la posició tròfica de lʼespècie i el seu ús de lʼhàbitat al llarg del temps. Aquesta tècnica permet obtenir informació sobre els aliments consumits, i per tant de lʼentorn, de les espècies que vivien en un passat recent, ja que aquesta informació queda registrada en el senyal isotòpic dels ossos.
Els resultats demostren que els lluços argentins que van habitar la costa atlàntica de la Terra del Foc durant lʼHolocè mitjà tenien un nínxol isotòpic més ampli que els actuals i sʼalimentaven habitualment en hàbitats més costaners. «Aquesta informació, combinada amb els forts vents i corrents en aquesta regió, juntament amb lʼabsència de tecnologia de vela durant lʼHolocè mitjà, suggereix que és probable que grups de caçadors pescadors recol·lectors aborígens capturessin els peixos a la riba», expliquen els autors.
Si les condicions ambientals dʼun món més càlid coincideixen amb el que va prevaldre a lʼHolocè mitjà, el lluç argentí podria arribar a ser més abundant a la plataforma continental argentina de la Terra del Foc. «Des del punt de vista pesquer, aquesta situació indica un potencial increment dels recursos en aigües de poca fondària davant la Terra del Foc, amb importants canvis en la indústria pesquera de la regió», destaca Lluís Cardona.
Segons els investigadors, aquesta metodologia es pot fer servir amb altres espècies i zones del món. «En el futur ens agradaria saber quins canvis hi ha hagut en la distribució i el nínxol ecològic del lluç i el bacallà en aigües europees», conclou lʼinvestigador.
Referència de lʼarticle:
Bas, M.; Salemme, M.; Green, E. J.; Santiago, F.; Speller, C.; Álvarez, M.; Briz i Godino, I., i Cardona, L. 2020 «Predicting habitat use by the Argentine hake Merluccius hubbsi in a warmer world: inferences from the Middle Holocene». Oecologia, 193: 461-474, 220. Doi: https://doi.org/10.1007/s00442-020-04667-z