La UB rescata de lʼoblit lʼextraordinària figura de Clotilde Cerdà

 
 
Cultura
(29/09/2020)

Aquesta és la darrera setmana que es pot visitar lʼexposició «Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes, una dona davant dʼuna època» a la sala 2 del Palau Robert de Barcelona. Es tracta dʼuna minuciosa reconstrucció de la vida dʼaquesta extraordinària arpista, compositora, escriptora i activista incansable per la llibertat de les dones i contra lʼexplotació de la vulnerabilitat dels éssers humans, a través de fotografies, cartes i notícies de premsa.

 
 
Cultura
29/09/2020

Aquesta és la darrera setmana que es pot visitar lʼexposició «Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes, una dona davant dʼuna època» a la sala 2 del Palau Robert de Barcelona. Es tracta dʼuna minuciosa reconstrucció de la vida dʼaquesta extraordinària arpista, compositora, escriptora i activista incansable per la llibertat de les dones i contra lʼexplotació de la vulnerabilitat dels éssers humans, a través de fotografies, cartes i notícies de premsa.

Lʼexposició, que des que es va inaugurar el passat 21 de juliol ha despertat molt interès entre el públic i els mitjans de comunicació, està comissariada per À. Lorena Fuster, professora de Filosofia i Teoria Feminista de la Universitat de Barcelona i investigadora dʼADHUC—Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat. La mostra es podrà visitar fins diumenge, 4 dʼoctubre, i constitueix el primer resultat del projecte de recerca «El llegat oblidat de Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes (1861-1926). Una presència internacional a lʼavantguarda» (Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Privada Mir-Puig), que rescata el llegat oblidat de Cerdà, sota la direcció dʼÀ. Lorena Fuster.

«El que descobreixen les feministes dels anys setanta quan miren enrere és que hi va haver moltes dones importants i reconegudes a la seva època, però que, com que no entren en els cànons, han estat oblidades —explica Fuster—. El fet que Wagner qualifiqués Clotilde Cerdà de geni no va ser suficient perquè entrés al llibre dʼor de la música». De fet, ni tan sols la família de Cerdà va ser conscient de la rellevància internacional que va tenir.

 

Una activista compromesa amb lʼemancipació de la dona i lʼanticolonialisme

Clotilde Cerdà, filla de la pintora Clotilde Bosch i de lʼurbanista Ildefons Cerdà, va ser rebatejada amb el nom artístic dʼEsmeralda Cervantes, segurament per iniciativa de la reina Isabel II i de Victor Hugo. Va encarnar a la perfecció la idea de nena prodigi pel seu virtuosisme amb lʼarpa, tot i que el veritable interès de la seva figura no recau només en aquesta excel·lència artística. Per comprendre la veritable rellevància dʼaquesta dona en el seu temps cal atendre al seu activisme a escala internacional en contra de lʼexplotació de la vulnerabilitat, així com a la seva capacitat de mediació entre ambients i personalitats del tot diverses.

Cerdà va actuar al llarg de la seva vida des dʼun ferm compromís amb lʼemancipació de les dones i la redefinició dels rols de gènere, el pacifisme, lʼantiesclavisme, lʼanticolonialisme, la cura dels infants o la millora de les condicions de treball de les obreres a les indústries. Va ser considerada en la seva època una de les millors arpistes del món, per la qual cosa va rebre incomptables títols i honors de mans de les més altes institucions polítiques i artístiques del moment en diversos continents.

En part gràcies al crèdit que va aconseguir amb el seu geni musical i la seva personalitat magnètica, va poder engegar edicions de revistes internacionals (LʼEtoile Polaire/La Estrella Polar i El Ángel del Hogar) i, especialment, dur a terme una activitat filantròpica intensíssima: va ser promotora i fundadora dʼinstitucions a banda i banda de lʼAtlàntic, com ara lʼAcadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, que va tenir la seu al número 10 de la Rambla, o els Asils Internacionals de Lactància a Belém de Parà (Brasil). així mateix, va apadrinar desenes dʼassociacions culturals, gremials i polítiques i va oferir nombrosos concerts a benefici dʼobres socials, alhora que feia tasques arreu del món de diplomàcia i representació de Catalunya, Espanya, Turquia i altres països.