Parc Juràssic: realitat o ficció?

Els experts han pogut recuperar l’ADN d’escarabats de l’ambrosia —o perforadors de la fusta— atrapats en mostres de resina. Imatge: Enrique Peñalver, IGME
Els experts han pogut recuperar l’ADN d’escarabats de l’ambrosia —o perforadors de la fusta— atrapats en mostres de resina. Imatge: Enrique Peñalver, IGME
Recerca
(02/10/2020)

Un equip de recerca internacional ha recuperat lʼADN dʼescarabats atrapats en mostres de resina recollides del 2013 al 2017 en boscos de Madagascar, segons destaca un treball publicat a la revista PLOS ONE. En lʼestudi, que explora nous límits de la conservació del material genètic en mostres resiníferes, hi participa Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

Els experts han pogut recuperar l’ADN d’escarabats de l’ambrosia —o perforadors de la fusta— atrapats en mostres de resina. Imatge: Enrique Peñalver, IGME
Els experts han pogut recuperar l’ADN d’escarabats de l’ambrosia —o perforadors de la fusta— atrapats en mostres de resina. Imatge: Enrique Peñalver, IGME
Recerca
02/10/2020

Un equip de recerca internacional ha recuperat lʼADN dʼescarabats atrapats en mostres de resina recollides del 2013 al 2017 en boscos de Madagascar, segons destaca un treball publicat a la revista PLOS ONE. En lʼestudi, que explora nous límits de la conservació del material genètic en mostres resiníferes, hi participa Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

El treball està liderat pels experts David Peris, que va fer la tesi doctoral a la UB sota la direcció de Delclòs, i Kathrin Janssen, tots dos de la Universitat de Bonn (Alemanya). També està signat per Enrique Peñalver, de lʼInstitut Geològic i Miner dʼEspanya (IGME), i Mónica M. Solórzano Kraemer, de lʼInstitut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya), entre altres experts.

Ciència o ficció: recuperar ADN dʼorganismes atrapats en lʼambre 

Recuperar material genètic de mostres conservades en resines fòssils fa milions dʼanys és un dels grans desafiaments del món de la paleontologia. Fins ara, totes les iniciatives de la comunitat científica per recuperar lʼADN dʼéssers vius atrapats en copal o ambre fa milers o milions dʼanys no havien donat cap resultat satisfactori.

Tal com explica el professor Delclòs, la roca dʼorigen orgànic que conserva millor els organismes del passat és lʼambre: «Si observes les restes dʼorganismes dins les resines o lʼambre, pots veure els cossos en tres dimensions i amb tots els caràcters conservats. En especial, la resina conserva molt bé els exoesquelets dʼaquests artròpodes —formats sobretot per quitina— o les fulles dels arbres productors». «Ara bé —remarca Delclòs—, els òrgans tous interns se solen descompondre quan lʼorganisme queda atrapat per la resina. Si una molècula tan làbil com lʼADN es pogués conservar en el temps, el contenidor que la preservés hauria de ser lʼambre. Per això, hi ha hagut tanta controvèrsia sobre lʼintent dʼextreure material genètic de dinosaure —pensem en Parc Juràssic— contingut en lʼADN preservat en els apèndixs xucladors de sang dʼalguns mosquits del Cretaci».

Quant temps es podria conservar el material genètic dins la resina?

En aquest estudi, lʼequip ha establert un protocol estricte per garantir la correcció dels resultats i així eliminar possibles errors que han estat motiu de controvèrsia científica en estudis anteriors.  Aquesta metodologia ha permès recuperar lʼADN dʼescarabats de lʼambrosia —o perforadors de la fusta— atrapats en mostres de resina dʼHymenaea verrucosa. Aquestes mostres es van extraure directament dels arbres durant les campanyes del 2013 i el 2015 en hàbitats boscosos malgaixos en el marc de diferents expedicions per estudiar com els arbres resinífers podien originar jaciments dʼambre amb abundància dʼinsectes atrapats.

Tot i la fragilitat del material genètic, els experts en van poder detectar dʼescarabats del gènere Mitosoma conservats en la resina mitjançant la tècnica de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR). Tal com explica David Peris, «aquesta tècnica ens va permetre molta plasticitat per fer comprovacions creuades i constatar que, si detectàvem ADN en els nostres experiments, era dels escarabats conservats a la resina».

En aquest sentit, Enrique Peñalver precisa que «la seguretat dʼaquest positiu és completa, ja que es van usar uns encebadors (primers) que únicament inicien la seqüenciació en massa de material genètic si en la mostra hi ha algun material genètic específic dʼaquest tipus dʼescarabats».

El nou treball obre nous horitzons en lʼestudi de lʼevolució temporal de la degradació de lʼADN i del temps màxim durant el qual una resina pot conservar a lʼinterior lʼADN dels organismes del passat. El treball constata que la degradació «és molt ràpida, en pocs anys, i que hi ha contenidors en el registre fòssil que permeten conservar lʼADN amb molta més facilitat que no pas les resines, a diferència del que es pensava», detalla Delclòs.  

«Caldrà anar fent noves anàlisis amb resines cada cop més antigues —i potser amb noves tècniques— per poder establir el límit temporal de la conservació dʼuna molècula tan làbil com lʼADN. Així doncs, podem afirmar que la novel·la de Michael Crichton o la pel·lícula Parc Juràssic encara són material de ficció», conclou Xavier Delclòs.