Notícies
Inici  >  Notícies > Debats UB - Feminisme(s): des de les reivindicacions dels anys setanta fins...

Debats UB - Feminisme(s): des de les reivindicacions dels anys setanta fins a la protecció contra el masclisme a les xarxes socials

El debat va ser introduït pel rector Joan Elias i la vicerectora d’Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta.

El debat va ser introduït pel rector Joan Elias i la vicerectora d’Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Montse Virgili, Marina Subirats, Marina Amores i Bel Olid.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Montse Virgili, Marina Subirats, Marina Amores i Bel Olid.

07/10/2020

Institucional

La sessió «Què significa ser feminista? Herències del passat i reptes futurs», del cicle Debats UB: Feminisme(s), va reflexionar sobre les reivindicacions del feminisme al llarg de la història, des dels moviments dels anys setanta del segle XX fins a la demanda de protecció davant els assetjaments a les xarxes socials d’avui dia, i va plantejar quins haurien de ser actualment els objectius a assolir. El debat, que va tenir lloc ahir dimarts, 6 d’octubre, va ser introduït pel rector Joan Elias i la vicerectora d’Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta. Hi van participar la sociòloga Marina Subirats, l’escriptora Bel Olid i la periodista Marina Amores, moderades per la periodista Montse Virgili.

Marina Subirats es va remuntar a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la UB l’any 1976 i va posar en relleu el moviment feminista dels anys setanta i vuitanta del segle passat. «Les dones estàvem molt oprimides, sortíem del franquisme, que va ser especialment misogin, i la reivindicació era accedir on ho feien els homes. Volíem accedir al coneixement, a les professions, a càrrecs polítics», va raonar Subirats. També va explicar que hi ha hagut uns anys difícils «en els quals dir-se feminista era com una desqualificació», però que ara, en canvi, «des de fa dos o tres anys, hi ha un moviment d’amplada mundial i d’una potència extraordinària».

Marina Subirats va definir el feminisme com a «afirmació de la vida en igualtat i llibertat», i va defensar: «Necessitem el feminisme per reequilibrar el món». També va assenyalar la importància de la dimensió cultural i va denunciar que «la cultura masculina actual és de tanta competició que a vegades això perjudica els resultats que es volen assolir».

Per la seva banda, l’escriptora Bel Olid va denunciar que les lleis actuals per caminar cap a la igualtat no s’acaben de desplegar: «La llei diu que tenim uns drets que no s’acaben complint». En aquest sentit, va criticar que a vegades les lleis són ambigües i que no preveuen sancions. També va remarcar que cal no banalitzar els missatges feministes i que s’ha d’anar amb compte amb els missatges dels moviments ultramasclistes. Bel Olid va plantejar que «cal deixar de ser oprimides sense convertir-nos en opressores», i va recordar que les dones que han arribat a llocs de poder són les blanques de classe alta. En aquest sentit, va dir que cal que el moviment feminista escolti altres veus i assumeixi com a pròpies demandes de persones que s’adhereixen al feminisme i que pateixen racisme o transfòbia.

L’escriptora també va reflexionar sobre l’actual educació per gèneres: «La gran majoria de delictes violents a Europa els cometen homes. Estem educant millor les persones que eduquem per ser dona, amb valors com ara escoltar o cuidar els altres. El problema és quan ensenyes l’altra meitat de la població a aprofitar-se d’això».

Marina Amores va començar la seva intervenció reivindicant la lluita de les feministes d’etapes anteriors. «L’assoliment de drets ha estat sempre lluitant», va afirmar. «Ser feminista és anar sempre contra corrent, tenir un esperit molt crític». Va explicar que el seu sector professional —el dels videojocs— «està molt masculinitzat i és misogin».

Amores va fer una reflexió sobre el món d’Internet. «D’una banda, Internet ha permès accedir al coneixement més fàcilment, i moltes persones s’han fet feministes i activistes gràcies a Internet», va dir com a aspecte positiu. «Però també tenim una part molt negativa», va continuar, en referència a l’assetjament a les xarxes: «Hem de començar a prendre consciència que el que passa a través d’una pantalla és molt important. És el mateix que et diguin que et volen violar en persona o a Internet», va afirmar. En aquest sentit, va reclamar estar més protegides a Internet amb un paper més actiu de les forces de seguretat, del poder judicial i de les plataformes digitals.

Debats UB: Feminisme(s) respon a la voluntat de reflectir i celebrar la pluralitat i la diversitat de les dones i dels moviments feministes. Igual que es pretenia amb els Debats UB: Catalunya i Espanya, amb aquest nou cicle la Universitat vol esdevenir punt de trobada de les diferents sensibilitats que existeixen en la nostra societat i incentivar la discussió i l’ús de la paraula per afavorir l’entesa, facilitar la comprensió dels conflictes i contribuir a la seva resolució. Al mateix temps, la UB vol aportar una visió acadèmica de les preocupacions socials, donant elements d’anàlisi i fomentant la reflexió col·lectiva. Debats UB: Feminisme(s) inclou temàtiques com el gènere i el cervell humà, la història i l’actualitat dels moviments feministes, el paper de les dones en l’economia i el desenvolupament, les dones i el poder, o la violència contra les dones.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona