Debats UB - Feminisme(s): des de les reivindicacions dels anys setanta fins a la protecció contra el masclisme a les xarxes socials

Marina Subirats es va remuntar a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la UB lʼany 1976 i va posar en relleu el moviment feminista dels anys setanta i vuitanta del segle passat. «Les dones estàvem molt oprimides, sortíem del franquisme, que va ser especialment misogin, i la reivindicació era accedir on ho feien els homes. Volíem accedir al coneixement, a les professions, a càrrecs polítics», va raonar Subirats. També va explicar que hi ha hagut uns anys difícils «en els quals dir-se feminista era com una desqualificació», però que ara, en canvi, «des de fa dos o tres anys, hi ha un moviment dʼamplada mundial i dʼuna potència extraordinària».

Marina Subirats va definir el feminisme com a «afirmació de la vida en igualtat i llibertat», i va defensar: «Necessitem el feminisme per reequilibrar el món». També va assenyalar la importància de la dimensió cultural i va denunciar que «la cultura masculina actual és de tanta competició que a vegades això perjudica els resultats que es volen assolir».

Per la seva banda, lʼescriptora Bel Olid va denunciar que les lleis actuals per caminar cap a la igualtat no sʼacaben de desplegar: «La llei diu que tenim uns drets que no sʼacaben complint». En aquest sentit, va criticar que a vegades les lleis són ambigües i que no preveuen sancions. També va remarcar que cal no banalitzar els missatges feministes i que sʼha dʼanar amb compte amb els missatges dels moviments ultramasclistes. Bel Olid va plantejar que «cal deixar de ser oprimides sense convertir-nos en opressores», i va recordar que les dones que han arribat a llocs de poder són les blanques de classe alta. En aquest sentit, va dir que cal que el moviment feminista escolti altres veus i assumeixi com a pròpies demandes de persones que sʼadhereixen al feminisme i que pateixen racisme o transfòbia.

Lʼescriptora també va reflexionar sobre lʼactual educació per gèneres: «La gran majoria de delictes violents a Europa els cometen homes. Estem educant millor les persones que eduquem per ser dona, amb valors com ara escoltar o cuidar els altres. El problema és quan ensenyes lʼaltra meitat de la població a aprofitar-se dʼaixò».

Marina Amores va començar la seva intervenció reivindicant la lluita de les feministes dʼetapes anteriors. «Lʼassoliment de drets ha estat sempre lluitant», va afirmar. «Ser feminista és anar sempre contra corrent, tenir un esperit molt crític». Va explicar que el seu sector professional —el dels videojocs— «està molt masculinitzat i és misogin».

Amores va fer una reflexió sobre el món dʼInternet. «Dʼuna banda, Internet ha permès accedir al coneixement més fàcilment, i moltes persones sʼhan fet feministes i activistes gràcies a Internet», va dir com a aspecte positiu. «Però també tenim una part molt negativa», va continuar, en referència a lʼassetjament a les xarxes: «Hem de començar a prendre consciència que el que passa a través dʼuna pantalla és molt important. És el mateix que et diguin que et volen violar en persona o a Internet», va afirmar. En aquest sentit, va reclamar estar més protegides a Internet amb un paper més actiu de les forces de seguretat, del poder judicial i de les plataformes digitals.

Debats UB: Feminisme(s) respon a la voluntat de reflectir i celebrar la pluralitat i la diversitat de les dones i dels moviments feministes. Igual que es pretenia amb els Debats UB: Catalunya i Espanya, amb aquest nou cicle la Universitat vol esdevenir punt de trobada de les diferents sensibilitats que existeixen en la nostra societat i incentivar la discussió i lʼús de la paraula per afavorir lʼentesa, facilitar la comprensió dels conflictes i contribuir a la seva resolució. Al mateix temps, la UB vol aportar una visió acadèmica de les preocupacions socials, donant elements dʼanàlisi i fomentant la reflexió col·lectiva. Debats UB: Feminisme(s) inclou temàtiques com el gènere i el cervell humà, la història i lʼactualitat dels moviments feministes, el paper de les dones en lʼeconomia i el desenvolupament, les dones i el poder, o la violència contra les dones.