Joan Elias: «El nostre futur el salvaran la ciència i les humanitats, allò que fem a les universitats»

La vulnerabilitat i la incertesa, com a aprenentatge
El rector Joan Elias ha començat el seu discurs amb un doble agraïment al Dr. Trilla: per la lliçó inaugural i, «sobretot, per haver demostrat durant tot aquest temps com la universitat i els universitaris poden ajudar la nostra societat».

El rector també ha agraït a la comunitat universitària lʼesforç realitzat durant la pandèmia i ha tingut un record pels que «ens han deixat i per les seves famílies». Elias ha reivindicat igualment lʼesforç fet des de la Universitat, tant des del punt de vista organitzatiu com econòmic, per adoptar un model de docència mixta, amb classes presencials i virtuals.  

«Ara ens toca viure enmig de la incertesa i també de la vulnerabilitat, i tothom sap que treballar en aquestes circumstàncies no és gens fàcil. Ara bé, mʼagradaria dir que tot això que ens està passant ho podem considerar com una lliçó per aprendre», ha afirmat el rector. «Tots aquells experts que sʼhan dedicat a estudiar la història de la Universitat des de lʼèpoca medieval fins ara, i els grans filòsofs que han mirat dʼaclarir quines són les missions de la universitat, ens diuen que estem davant dʼuna institució que, si vol aconseguir els seus propòsits, ha de tenir present la incertesa i la vulnerabilitat», ha continuat. Elias ha conclòs: «Crec sincerament que no aconseguirem les nostres fites i il·lusions si no assumim que ens poden passar coses inesperades i que estem exposats a situacions complexes».  

«Vam fer tard i ara ho sabem. Un error que no hem de repetir»
Antoni Trilla ha dedicat la lliçó a parlar de la seva especialitat: lʼepidemiologia, a partir de lʼanàlisi de la pandèmia de la grip espanyola i lʼactual. Ha assenyalat que les epidèmies formen part de la nostra vida com a éssers humans. Concretament, la pandèmia de la grip espanyola dels anys 1918 i 1919 «és la referència del pitjor escenari possible en termes de planificació i control dʼepidèmies», ha afirmat lʼexpert, que ha recordat que aquesta pandèmia va ser una alerta i que «estàvem avisats».

En relació amb la COVID-19, Antoni Trilla ha reconegut que van cometre un error dʼapreciació: la gravetat de la situació al nord dʼItàlia no es va avaluar acuradament. «Vam fer tard i ara ho sabem. Un error que no hem de repetir», ha destacat. «Per a un epidemiòleg, el 80 % de la feina són les dades, les bones dades», ha subratllat el degà de Medicina i Ciències de la Salut. «Hem viscut molts mesos sense una bona carta de navegació i encara no la tenim perfecta», ha avisat. Segons el catedràtic, el nombre de casos reals de COVID-19 a Espanya en la primera onada sʼhaurà de multiplicar per un factor entre 9 i 10. «Potser arribarem als tres milions de casos», ha destacat.

Sobre la futura evolució de la pandèmia, Trilla ha mostrat el seu convenciment que la recerca biomèdica «serà la clau que ens ajudarà a controlar aquesta pandèmia dʼuna manera més ràpida i efectiva» i ha determinat que disposar de vacunes correctament validades lʼany 2021 o 2022 seria un èxit. També ha destacat la feina dels professionals sanitaris, així com la resposta massiva dels alumnes de Medicina, dʼInfermeria i dʼaltres graus.

Trilla ha tancat la seva intervenció analitzant algunes de les lliçons rellevants de les pandèmies. Per fer-ho, ha reproduït alguns paràgrafs dʼun article publicat a la revista Science, «The lessons of the pandemics». La sorpresa ha estat que aquest article es va publicar el 30 de maig del 1919 i que feia referència a la grip espanyola.

Posteriorment al lliurament de les distincions a la qualitat docent del Consell Social de lʼedició 2020, el president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, ha començat el seu discurs. La part central de la intervenció de Corominas ha estat sobre el paper de les universitats en la reconstrucció econòmica i social després de la pandèmia. «Ara toca reconstruir el país, hem de bastir un model més sòlid i cohesionat, una nova economia que es basi en el coneixement i en el talent, i les universitats hem de ser els agents protagonistes», ha afirmat. Concretament, Corominas sʼha referit al Fons Europeu de Recuperació i a la necessitat que «una bona part dels recursos es destinin a inversions a llarg termini, en un conjunt de projectes que permetin construir una societat del coneixement més resilient a les crisis, més ben preparada per al futur i més cohesionada». «La nostra Universitat ha donat una resposta exemplar immediata a la crisi. Ara hem de ser capaços també de ser a primera línia en lʼelaboració de propostes per a aquest pla de reconstrucció, transformació i resiliència, en la formulació dels projectes concrets per construir una societat més sòlida basada en el coneixement», ha conclòs.

Ramon Tremosa, en la seva intervenció, ha posat en relleu el gran esforç dʼadaptació i inversió que han fet les universitats per fer front a la pandèmia. En aquesta línia, el conseller ha explicat que la Generalitat destinarà vint milions dʼeuros a aquestes despeses i ha reconegut que la situació econòmica i també el context polític són complicats. «El govern de Catalunya no té president i això té impacte en lʼautogovern», ha manifestat. I ha posat com a exemple que no es podrà aprovar la llei de la ciència com estava previst.

Malgrat això, ha assegurat que des del Govern es treballarà per facilitar lʼactivitat universitària, i ha destacat com a aspecte positiu de la situació actual el context de la Unió Europea. Els recursos i instruments europeus són «una autèntica benedicció », ha afirmat. I ha qualificat lʼactuació de les institucions europees com «un paraigua dʼestabilitat macroeconòmica per al sud dʼEuropa».

En lʼacte sʼha presentat el vídeo Compromís UB. Curs 2020-2021: