Notícies
Inici  >  Notícies > Nou estudi de la UB i l’IDIBAPS sobre l’origen de la psicosi autoimmunitària...

Nou estudi de la UB i l’IDIBAPS sobre l’origen de la psicosi autoimmunitària

Jesús Planagumà, Marc Carceles Cordon i Josep Dalmau (D’esquerra a dreta).

Jesús Planagumà, Marc Carceles Cordon i Josep Dalmau (D’esquerra a dreta).

29/10/2020

Recerca

L’encefalitis anti-NMDAR és una malaltia cerebral autoimmunitària que es confon sovint amb un trastorn psiquiàtric perquè provoca psicosis i altres alteracions del comportament. Malgrat aquestes similituds, la malaltia no respon als tractaments antipsicòtics habituals. Una nova recerca de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) mostra que aquests símptomes estarien provocats per alteracions en la quantitat dels receptors dopaminèrgics D1R i D2R en l’àrea de l’hipocamp. Aquests resultats, publicats a la revista Annals of Neurology, donen noves claus sobre la base biològica dels símptomes psicòtics en aquesta i altres psicosis autoimmunitàries, i podrien facilitar en el futur el desenvolupament de nous fàrmacs.

La recerca sorgeix del treball final de grau de l’exalumne Marc Carceles Cordon, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i està coliderada per Josep Dalmau, professor ICREA, director del Programa de Neuroimmunologia Clínica i Experimental de l’IDIBAPS-Hospital Clínic i la UB, i professor de Neurologia de la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia, Estats Units), i Jesús Planagumà, investigador d’IDIBAPS. En el treball també hi han participat els investigadors d’IDIBAPS-UB Francesco Mannara, Esther Aguilar i Aida Castellanos.

Símptomes similars a l’esquizofrènia

L’objectiu de l’estudi va ser millorar la comprensió sobre l’origen molecular dels símptomes psicòtics en l’encefalitis anti-NMDAR, l’exemple més representatiu de les encefalitis autoimmunitàries. Aquestes malalties cerebrals inflamatòries es produeixen per la generació d’anticossos que ataquen erròniament les proteïnes que es troben a la superfície de les neurones dels afectats.

En l’encefalitis anti-NMDAR, patologia descoberta pel professor Josep Dalmau l’any 2007, els anticossos afecten el receptor NMDA, un dels més importants en la transmissió sinàptica, provocant alteracions del comportament i símptomes neuropsiquiàtrics similars als de l’esquizofrènia. Davant aquestes similituds, els investigadors es van plantejar la hipòtesi que podria existir un mecanisme convergent entre la psicosi autoimmunitària i aquest trastorn psiquiàtric. «Com que el sistema dopaminèrgic de l’esquizofrènia està alterat, ens vam centrar a analitzar els nivells de receptors dopaminèrgics en cultius cel·lulars i en un model animal d’encefalitis anti-NMDAR», explica Marc Carceles Cordon.

Aquest model, desenvolupat pel grup de recerca de la UB, s’aconsegueix administrant a ratolins líquid cefalorraquidi que conté anticossos patològics de pacients amb encefalitis anti-NMDAR. Així, els ratolins desenvolupen símptomes semblants als que s’observen en pacients, que es correlacionen molecularment amb el que també té lloc en el cervell dels afectats. En el nou estudi s’ha adaptat aquest model preexistent, que ja s’ha fet servir amb èxit en altres projectes, per estudiar amb més detall els símptomes psicòtics.

Primer pas cap a potencials tractaments

Els resultats mostren que l’administració de líquid cefalorraquidi de pacients amb encefalitis anti-NMDAR produeix diferents canvis en els nivells dels D1R i D2R en cultius cel·lulars de neurones i també alteracions similars en el model animal de la malaltia. Aquests canvis causen en els ratolins dèficits de memòria i conductes psicòtiques. Finalment, s’ha comprovat que aquests canvis patològics es reverteixen quan se suspèn la infusió dels anticossos dels pacients.

Segons els investigadors, els resultats de la recerca ajuden a entendre quina és la base biològica dels símptomes psiquiàtrics de l’encefalitis anti-NMDAR i, per extensió, de la psicosi autoimmunitària, amb implicacions importants per al disseny de nous tractaments. «En un futur, aquestes dades ens poden facilitar el desenvolupament de medicaments antipsicòtics que tinguin en compte la base molecular d’aquest símptoma i que siguin més eficaços que els antipsicòtics utilitzats avui en dia —els mateixos que s’han fet servir durant dècades—, els quals no resulten útils i fins i tot poden ser contraproduents en el control dels símptomes psicòtics de l’encefalitis anti-NMDAR», explica Marc Carceles Cordon.

A més, aquesta recerca també pot ajudar a comprendre altres tipus de psicosi, un símptoma que afecta diferents trastorns mentals. «Durant molt temps s’ha entès aquest símptoma com una part essencial de l’esquizofrènia, però realment la psicosi és present en moltes malalties mentals (depressions, demències, etc.), i comprendre’n els mecanismes subjacents pot guiar, en el futur, tractaments orientats a pal·liar la malaltia d’aquests pacients», conclou l’investigador.

Referència de l’article:

Carceles Cordon, M., Mannara, F., Aguilar, E., Castellanos, A., Planagumà, J. i Dalmau, J. «NMDAR Antibodies Alter Dopamine Receptors and Cause Psychotic Behavior in Mice». Annals of Neurology, 2020. Doi: https://doi.org/10.1002/ana.25829

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona