Els cementiris: museus a cel obert

Panteó de les famílies Martorell i Bofill, al cementiri del Poblenou, obra de l’arquitecte Elies Rogent i l’escultor Venanci Vallmitjana.
Panteó de les famílies Martorell i Bofill, al cementiri del Poblenou, obra de l’arquitecte Elies Rogent i l’escultor Venanci Vallmitjana.
Cultura
(26/10/2020)

Els cementiris de Barcelona són com museus a cel obert. Panteons neogòtics, neoclàssics o modernistes, estructures que recorden els obeliscs de lʼantic Egipte, escultures dʼàngels imponents i de personatges planyívols són algunes de les obres que hi podem contemplar. És un art fruit dels desitjos de les famílies adinerades de perpetuar la memòria dels seus parents, i executat en moltes ocasions per reconeguts arquitectes i escultors. Ara, el projecte de la UB Art funerari vol posar en relleu aquest patrimoni de Barcelona i del conjunt de Catalunya, sovint poc conegut. Visites presencials i virtuals als cementiris de la ciutat i jornades científiques són alguns dels eixos del projecte.

Panteó de les famílies Martorell i Bofill, al cementiri del Poblenou, obra de l’arquitecte Elies Rogent i l’escultor Venanci Vallmitjana.
Panteó de les famílies Martorell i Bofill, al cementiri del Poblenou, obra de l’arquitecte Elies Rogent i l’escultor Venanci Vallmitjana.
Cultura
26/10/2020

Els cementiris de Barcelona són com museus a cel obert. Panteons neogòtics, neoclàssics o modernistes, estructures que recorden els obeliscs de lʼantic Egipte, escultures dʼàngels imponents i de personatges planyívols són algunes de les obres que hi podem contemplar. És un art fruit dels desitjos de les famílies adinerades de perpetuar la memòria dels seus parents, i executat en moltes ocasions per reconeguts arquitectes i escultors. Ara, el projecte de la UB Art funerari vol posar en relleu aquest patrimoni de Barcelona i del conjunt de Catalunya, sovint poc conegut. Visites presencials i virtuals als cementiris de la ciutat i jornades científiques són alguns dels eixos del projecte.

Al web Art funerari sʼhi poden consultar fitxes que documenten les principals obres artístiques dels nou cementiris de la ciutat de Barcelona. Lʼobjectiu és que les persones interessades els puguin visitar pel seu compte amb més elements de coneixement. També sʼhan preparat visites virtuals a diferents cementiris, a les quals es pot accedir des del mateix web. Igualment, sʼhi organitzen visites presencials: aquest mes dʼoctubre ja se nʼhan fet quatre i seʼn programaran més. Per participar en les properes visites cal inscriure-sʼhi prèviament a través dels formularis del mateix web.

La jornada científica «Patrimoni funerari català» tindrà lloc el 10 de desembre i aplegarà arquitectes, historiadors de lʼart i altres estudiosos per parlar dʼarquitectura i art funerari i de lʼantropologia de la mort. Les persones interessades a assistir-hi també sʼhi han dʼinscriure prèviament.

El projecte Art funerari vol difondre un patrimoni poc conegut com és el dels cementiris, que reflecteixen també lʼexpansió urbanística de la ciutat de Barcelona. Als cementiris hi van treballar arquitectes i mestres dʼobres com Ricard Giralt, Josep Fontserè, Josep Oriol Mestres, Joan Nolla o Elies Rogent. També escultors com els Vallmitjana, Rafael Atxé, Rossend Novas, Joan Roig i Soler, Eduard B. Alentorn o Enric Clarassó; forjadors com Masriera Campins o els germans Codina, i vitrallers com Rigalt, Granell o Eudald Ramon Amigó.

Art funerari continua el treball que fa la UB per divulgar el patrimoni no només de la Universitat sinó també de la ciutat de Barcelona. En aquesta línia, ja es va dur a terme un projecte sobre lʼarquitecte Elies Rogent, i el 2019 va tenir lloc lʼAny Vallmitjana. El projecte actual està organitzat per la Unitat de Relacions Institucionals i Protocol de la UB i el Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni, amb la col·laboració de la Direcció dʼArquitectura Urbana i Patrimoni de lʼAjuntament de Barcelona i Cementiris de Barcelona.