Debats UB analitza les violències contra les dones des de la perspectiva de la història, el dret i la literatura
En la sessió del 27 dʼoctubre del cicle Debats UB: Feminisme(s) es van abordar temes actuals i polèmics com ara la forma en què el sistema judicial hauria dʼafrontar els delictes de violència de gènere, però també es va fer un repàs històric dels nombrosos testimonis de violacions i abusos a lʼantiga Grècia i es va analitzar com són els personatges femenins les novel·les de crims, tant quan es tracta de figures de víctimes com quan les dones són les investigadores o les delinqüents. En el debat, titulat «Violències contra les dones» i introduït per la vicerectora dʼIgualtat i Acció Social, Maite Vilalta, van intervenir Dolors Molas, professora de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Paz Francés, penalista i criminòloga de la Universitat Pública de Navarra, i Elena Losada, professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. La periodista Mayka Navarro va ser-ne la moderadora.
En la sessió del 27 dʼoctubre del cicle Debats UB: Feminisme(s) es van abordar temes actuals i polèmics com ara la forma en què el sistema judicial hauria dʼafrontar els delictes de violència de gènere, però també es va fer un repàs històric dels nombrosos testimonis de violacions i abusos a lʼantiga Grècia i es va analitzar com són els personatges femenins les novel·les de crims, tant quan es tracta de figures de víctimes com quan les dones són les investigadores o les delinqüents. En el debat, titulat «Violències contra les dones» i introduït per la vicerectora dʼIgualtat i Acció Social, Maite Vilalta, van intervenir Dolors Molas, professora de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Paz Francés, penalista i criminòloga de la Universitat Pública de Navarra, i Elena Losada, professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. La periodista Mayka Navarro va ser-ne la moderadora.
Dolors Molas va començar la seva intervenció amb uns versos de la Ilíada sobre una violació comesa per Zeus. La professora va enunciar violències contra les dones en les tragèdies gregues i va recordar que durant la guerra de Troia la violència sexual contra les dones sʼusava com a forma de venjança i humiliació de lʼenemic. Fins i tot els fundadors mitològics de Roma, Ròmul i Rem, són fills dʼuna violació comesa pel déu Mart.
Molas va definir el feminisme com un moviment transformador de les relacions socials i va defensar que cal una revolució masculina. «Es necessiten noves masculinitats diferents», va afirmar. En aquesta línia, va reivindicar els treballs de cura, que aporten valors com lʼempatia i la paciència, i va afirmar que posar aquests treballs en un lloc central «és la millor forma dʼacabar amb la violència».
Paz Francés va advertir que la seva intervenció seria «una píldora suggerent i provocadora». Es va centrar en un aspecte concret: les possibilitats de la justícia restaurativa en el cas de la violència de gènere. «És a dir, les possibilitats de resoldre-ho a través del diàleg», va dir. Va assenyalar que hi ha diversos feminismes. Un seria lʼanomenat feminisme carcerari, «que ha relegat la protecció dels drets humans al dret penal». Va criticar que aquesta perspectiva desconeix les limitacions del dret penal i va defensar altres apropaments, com els feminismes garantistes i abolicionistes, que propugnarien sortir del paradigma del càstig».
La penalista va comentar que aquest canvi a lʼhora dʼapropar-se als delictes suposaria «una millora per a la persona infractora, la víctima i la societat». I va defensar un canvi en la legislació espanyola en aquesta línia, per la qual, segons Francés, haurien dʼapostar els feminismes.
Elena Losada va començar dient que la novel·la criminal «és un reflex fidel de la realitat i dels canvis». En aquest gènere, va explicar, «tenim investigador, víctima i criminal», i va posar exemples de dones en aquests tresrols. Va exposar les figures de tres investigadores de ficció: Petra Delicado (creada per lʼescriptora Alicia Giménez Bartlett), Maria Ruiz (de lʼautora Berna González) i Amaia Salazar (de Dolores Redondo). Va parlar de la relació dʼaquests personatges amb les armes i la violència i de la seva vulnerabilitat, «una vulnerabilitat que rarament tindria un heroi masculí». Com a exemple de dones víctimes va remarcar Las niñas perdidas, de Cristina Fallarás.
Losada va acabar amb figures de dones criminals en què, segons la professora, «la ficció va per darrere de la realitat». Va explicar que entre els personatges de delinqüents hi ha «vídues negres, dones maltractades, dones que maten per protegir els fills, per obtenir alguns diners... però manca dimensió pública del crim». Segons Losada, hi ha una «gairebé total absència de dones criminals per delictes econòmics o de projecció pública».