Un estudi liderat per la UB revela les propietats nutricionals de lʼoli de les oliveres silvestres de les illes Medes

L’estudi representa una primera aproximació a la caracterització d’oliveres silvestres albines a Catalunya.
L’estudi representa una primera aproximació a la caracterització d’oliveres silvestres albines a Catalunya.
Recerca
(02/11/2020)

Lʼoli que sʼobté del fruit de les oliveres silvestres té unes excel·lents característiques sensorials, fisicoquímiques i dʼestabilitat des del punt de vista nutricional, segons revela un article publicat a la revista Antioxidants. El treball, basat en lʼanàlisi dels fruits de les oliveres silvestres de la reserva natural integral de les illes Medes, revela que els paràmetres de qualitat de lʼoli es troben dins dels valors permesos pel Consell Oleícola Internacional (IOC).

L’estudi representa una primera aproximació a la caracterització d’oliveres silvestres albines a Catalunya.
L’estudi representa una primera aproximació a la caracterització d’oliveres silvestres albines a Catalunya.
Recerca
02/11/2020

Lʼoli que sʼobté del fruit de les oliveres silvestres té unes excel·lents característiques sensorials, fisicoquímiques i dʼestabilitat des del punt de vista nutricional, segons revela un article publicat a la revista Antioxidants. El treball, basat en lʼanàlisi dels fruits de les oliveres silvestres de la reserva natural integral de les illes Medes, revela que els paràmetres de qualitat de lʼoli es troben dins dels valors permesos pel Consell Oleícola Internacional (IOC).

Lʼestudi representa una primera aproximació a la caracterització dʼoliveres silvestres albines a Catalunya, i està dirigit per Rosa M. Lamuela, professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la UB i membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de lʼObesitat i la Nutrició (CIBERobn). També està signat per experts de lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), lʼInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i lʼInstitut dʼInvestigació i Formació Agrària i Pesquera (IFAPA). Els Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), entre altres infraestructures de suport a la recerca, han participat així mateix en la recerca.

 

Lʼullastre: la varietat silvestre de lʼolivera cultivada

 

Lʼolivera silvestre o ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris) ―un arbre de la família de les oleàcies― és lʼancestre de lʼolivera cultivada (Olea europaea L. subsp. europaea), la planta que es conrea des de lʼantiguitat per obtenir-ne oli. Actualment, lʼús comercial del fruit de les oliveres silvestres és minoritari en la indústria alimentària, tot i que en algunes regions peninsulars sʼempra puntualment per elaborar olis de gran qualitat ecològica.

Fins ara, no hi havia gaire informació disponible sobre el perfil fenòlic de les olives albines silvestres. «Els fruits dels ullastres es caracteritzen per tenir un baix contingut dʼoli. No obstant això, presenten característiques úniques com a fruits albins amb un alt contingut en compostos fenòlics que podrien exercir un efecte dins dels paràmetres exigits per la Unió Europea per tenir una al·legació de salut (protecció de les partícules de lipoproteïnes de baixa densitat o LDL davant lʼoxidació)», explica la professora Rosa M. Lamuela, directora de lʼInstitut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) —ubicat al Campus de lʼAlimentació de Torribera— i cap del Grup de Recerca dʼAntioxidants Naturals de la UB.

 

A les illes Medes, els ullastres sʼhan adaptat a unes condicions marcades pel clima mediterrani i lʼentorn geològic (estrès hídric, salinitat, etc.). «El perfil fenòlic de lʼoli obtingut és superior a lʼúnic descrit fins ara en un genotip dʼoliveres silvestres dʼAlgèria», destaca Lamuela. «Per això, probablement ens trobem davant uns genotips que es podrien fer servir per a finalitats alimentàries i en programes per millorar lʼolivera tradicional», afegeix la investigadora.

Les propietats organolèptiques de lʼoli dʼoliva procedent dels ullastres són similars a les de les varietats dʼoliveres comercials. «Això respon al fet que els dos olis posseeixen concentracions similars dʼoleocantal i oleaceïna, dos compostos fenòlics responsables de percepcions com ara la picantor i lʼamargor», detallen les investigadores Anallely López-Yerena (INSA-UB) i Antònia Ninot (IRTA), primeres signants de lʼarticle.

Oliveres silvestres: protegir el patrimoni natural i potenciar el cultiu local

El procés dʼextracció de lʼoli dʼoliva sʼha mirat sempre dʼoptimitzar a fi de mantenir un equilibri entre el rendiment econòmic i la qualitat de lʼoli. Des de fa vint anys, la renovació dels olivars ha afavorit lʼús dʼalgunes varietats, com la picual i lʼarbequina, que dominen els oliverars a tot el país. Aquest pràctica exclou lʼús agronòmic de moltes varietats locals, fet que comporta un risc elevat de pèrdua de diversitat vegetal.

En aquest escenari, els ullastres representen un exemple potencial de resiliència i adaptació a condicions agronòmiques adverses. Avui dia, encara es poden trobar boscos dʼoliveres silvestres al sud dʼEspanya (Andalusia), a més de formes silvestres genuïnes disperses ―sobretot en àrees pertorbades o en camps abandonats― al País Valencià i Catalunya.

El nou treball sʼemmarca en un programa sobre biodiversitat cultivada adreçat a evitar la pèrdua alarmant de la diversitat genètica i potenciar lʼús de cultius locals. Les activitats en curs van dirigides a la prospecció i recol·lecció de poblacions dʼullastre a Espanya, a fi dʼavaluar-ne la variabilitat genètica i estudiar la seva aplicació potencial en futurs programes de millora de lʼolivera.

«Les àrees protegides, com les illes Medes, poden ajudar a mantenir la biodiversitat de les espècies i dels aliments com ara lʼoli dʼoliva verge. En el futur, caldrà impulsar nous estudis per millorar la conservació de les oliveres silvestres, la selecció de genotips amb altres característiques sensorials més ben adaptats a determinades condicions ambientals, i lʼús del material genètic amb finalitats de reproducció. A més, aquest coneixement ens ajudarà a conèixer millor la història de la domesticació vegetal de lʼolivera per al cultiu», conclouen els investigadors Anna Vallverdú-Queralt i Julián Lozano-Castellón (UB, INSA, CIBERobn).

 

Article de referència:

López-Yerena, A.; Ninot, A.; Lozano-Castellón, J.; Escribano-Ferrer, E.; Romero-Aroca, A. J.; Belaj, A.; Vallverdú-Queralt, A.; Lamuela-Raventós, R. M. «Conservation of native wild ivory-white olives from the Medes Islands Natural Reserve to maintain virgin olive oil diversity», Antioxidants, 2020. Doi: doi:10.3390/antiox9101009

Fotografies: Antònia Ninot (IRTA)