La col·lecció Barcino. Monographica Orientalia obté el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica

 
 
Acadèmic
(02/11/2020)

Barcino. Monographica Orientalia ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorga la Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles (UNE), conjuntament amb lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT)

 
 
Acadèmic
02/11/2020

Barcino. Monographica Orientalia ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorga la Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles (UNE), conjuntament amb lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT)

Aquesta col·lecció va néixer el 2014 al cor de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona. Des dʼaleshores, les seves publicacions de caràcter multidisciplinari han contribuït a ampliar i aprofundir lʼestudi de lʼorientalisme antic. Sota els auspicis del catedràtic emèrit de la UB Gregorio del Olmo, va ser impulsada per la professora Adelina Millet i, més tard, el catedràtic Ignasi-Xavier Adiego es va incorporar a la codirecció.

Barcino proposa un diàleg entre història, arqueologia i filologia, que ha originat dues sèries editorials: una de general centrada en la semitística, lʼassiriologia, la semitística nord-occidental, la hititologia i lʼarqueologia, i una altra dedicada als estudis dʼindoeuropeística, amb especial interès per les llengües anatòliques.

És el primer projecte editorial dʼàmbit acadèmic especialitzat en el Pròxim Orient Antic que reuneix un nombre important dʼinvestigadors de procedència internacional i trajectòria diversa, i que presenta els seus resultats en català, castellà i anglès, tant en paper com en edició digital dʼaccés obert.

El consell editorial està format per Betina Faist (Universitat de Heidelberg), José Virgilio García Trabazo (Universitat de Santiago de Compostel·la), Josué J. Justel (Universitat dʼAlcalá de Henares) i Hervé Reculeau (Institut Oriental de la Universitat de Chicago).

Fins ara sʼhi han publicat els títols següents:

El Próximo Oriente Antiguo y el Egipto faraónico en España y Portugal. Viajeros, pioneros, coleccionistas, instituciones y recepción, a cura de Lucía Brage Martínez i Juan-Luis Montero Fenollós (2020).

Luwic dialects and Anatolian: Inheritance and diffusion, a cura dʼIgnasi-Xavier Adiego, José Virgilio García Trabazo, Mariona Vernet, Bartomeu Obrador-Cursach i Elena Martínez Rodríguez (2019). En paper i eBook.

The private archives of Ugarit. A functional analysis, de Gregorio del Olmo Lete (2018). En paper i eBook.

Gender and methodology in the ancient Near East. Approaches from Assyriology and beyond, a cura de Stephanie Lynn Budin, Megan Cifarelli, Agnès Garcia-Ventura i Adelina Millet Albà (2018). En paper i eBook.

Studies in Sumerian Civilization. Selected writings of Miguel Civil, a cura de Lluís Feliu (2017). En paper i eBook.

Arabic manuscripts in the Maronite Library of Aleppo (Syria), de Francisco del Río Sánchez (2017). En paper i eBook.

La interpretación del antiguo Israel, entre la historia y la política, a cura de Jordi Vidal (2017). En paper i eBook.

Estudios de intertextualidad semítica noroccidental. Hebreo y ugarítico, de Gregorio del Olmo Lete (2017). En paper i eBook.

Historia del Instituto del Próximo Oriente Antiguo (1971-2012), de Jordi Vidal (2016). En paper i eBook.

Apocalipsis del Pseudo Atanasio [ApPsAt(ar)II], de Juan-Pedro Monferrer Sala (2016). En paper i eBook.

La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliográfica, de Gregorio del Olmo Lete (2016). En paper i eBook.

Nabatu. The Nabataeans through their inscriptions, de Francisco del Río Sánchez (2015). En paper.

Poderes colectivos en la Siria del Bronce Final, de Bárbara E. Solans (2015). En format paper i eBook.

Diversidad de formaciones políticas en Mesopotamia y el Cercano Oriente, a cura de Cristina Di Bennardis, Eleonora Ravenna i Ianir Milevski (2014). En format paper i eBook.

La Unió dʼEditorials Universitàries Espanyoles, conjuntament amb lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, va crear el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica lʼany 2015 amb lʼobjectiu de reconèixer lʼexcel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades. Aquest és el quart segell de qualitat consecutiu que obté Edicions de la Universitat de Barcelona, després dels aconseguits per la col·lecció Instrumenta (2017), dirigida per José Remesal, la Col·lecció de Bioètica (2018), que dirigeix María Casado, i la col·lecció Singularitats (2019), dirigida per Teresa-M. Sala.

Adelina Millet Albà, professora del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Facultat de Filologia i Comunicació, ha estat directora de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic i ara nʼés la secretària acadèmica. Ha participat com a epigrafista en les excavacions de la Universitat de Lieja a Tell Chagar (Síria) durant deu anys i ha publicat els textos de lʼharem apareguts entre 2001 i 2002. També ha dirigit lʼexcavació de la Universitat de Barcelona a Tell Amarne (Síria) del 2006 al 2009. És secretària de redacció de la revista Aula Orientalis.

Ignasi-Xavier Adiego, catedràtic de Lingüística Indoeuropea a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, és el director de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic. Ha publicat diversos llibres i articles sobre lʼalfabet cari, una antiga llengua dʼAnatòlia, i ha treballat també en altres llengües indoeuropees (lici, lidi, osc, sudpicè) i no indoeuropees (etrusc). Autor dʼUn vocabulario español-gitano del Marqués de Sentmenat, és un dels principals estudiosos dels dialectes gitanos de la Península Ibèrica. És coautor de la primera traducció completa a lʼespanyol de lʼobra de Sèneca el Vell, i sʼha interessat en diverses qüestions dels àmbits de la filologia llatina i la musicologia.