Les vivències dels barcelonins durant el confinament

 
 
Cultura
(20/11/2020)

El juliol del 2020, lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, amb la col·laboració de la Casa de la Barceloneta 1761 i el Centre Cívic Baró de Viver, va recollir una sèrie de testimonis sobre lʼexperiència del confinament durant la pandèmia de COVID-19. El projecte forma part de la iniciativa Memòries del confinament, impulsada per lʼArxiu Municipal de Barcelona i la Regidoria de Memòria Democràtica de lʼAjuntament.

 

 
 
Cultura
20/11/2020

El juliol del 2020, lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, amb la col·laboració de la Casa de la Barceloneta 1761 i el Centre Cívic Baró de Viver, va recollir una sèrie de testimonis sobre lʼexperiència del confinament durant la pandèmia de COVID-19. El projecte forma part de la iniciativa Memòries del confinament, impulsada per lʼArxiu Municipal de Barcelona i la Regidoria de Memòria Democràtica de lʼAjuntament.

 

Durant el període del primer confinament a Barcelona, lʼequip dʼhistoriadors i gestors del patrimoni de lʼEUROM va voler contribuir en la recollida de records dʼaquest episodi històric tan nociu i recent. La iniciativa va donar lloc a una sèrie dʼentrevistes que presenten el confinament des dʼun punt de vista positiu i solidari, a partir del relat de les experiències personals i diàries dels veïns i veïnes de Baró de Viver i de la Barceloneta, dos barris dʼorigen obrer situats a dos extrems de la ciutat. La producció va formar part del seu projecte audiovisual a llarg termini Citizens Voices i va comptar amb la col·laboració de la cineasta Carolina Astudillo. LʼAjuntament de Barcelona hi ha donat suport com a aportació per a la proposta que tenen en marxa amb el nom de Memòries del confinament.

Memòries del confinament és una iniciativa de lʼArxiu Municipal de Barcelona i la Regidoria de Memòria Democràtica que té com a objectiu documentar i conservar les experiències veïnals i ciutadanes, més enllà dels relats oficials, i generar, així, un arxiu del confinament com a espai que garanteixi la pluralitat de testimonis al servei de la memòria col·lectiva de la ciutat.

Igual que es va fer després dʼepisodis com lʼatemptat de la Rambla de lʼestiu del 2017 o el referèndum de lʼ1 d'octubre del mateix any, en què lʼArxiu Municipal va participar en la recollida i preservació dels testimonis documentals de la ciutadania, ara sʼha obert també un espai virtual anomenat Memòries del confinament, on es convida tothom a abocar-hi la seva experiència. La iniciativa, doncs, comença amb aquesta primera fase de crida a la ciutadania i, en una segona fase, un cop finalitzi la pandèmia de la COVID-19, es procedirà a lʼestudi i anàlisi del patrimoni recollit i documentat per tal de «retornar-lo» a la ciutadania.

Lʼespai virtual està allotjat al web de participació ciutadana Decidim.Barcelona. Permet lʼenviament tant de testimonis escrits com fotogràfics, sonors o en vídeo. Aquests arxius requereixen també que sʼincloguin dades descriptives que permetin una correcta catalogació dels materials, amb la vista posada a esdevenir, en el futur, un element valuós per a lʼestudi i la recuperació de la memòria de lʼepisodi del confinament. Les aportacions ciutadanes seran tractades com una donació per a la construcció, justament, de la memòria ciutadana de Barcelona.

 

Amb base a la Fundació Solidaritat UB, lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) és una xarxa internacional dʼinstitucions i organitzacions compromeses amb lʼanàlisi i la promoció de polítiques públiques de memòria. Creat lʼany 2012, té el suport des de lʼinici del programa Europa per a la Ciutadania de la Comissió Europea i actualment conforma una xarxa de 50 afiliats de 21 països. El seu objectiu principal és promoure la reflexió sobre la història recent de la lluita per la democràcia i les llibertats a Europa, defensant la pluralitat de les memòries. Entre les accions que promou, cal destacar la investigació interdisciplinària, les activitats acadèmiques i culturals relacionades amb la construcció de la memòria col·lectiva i la memòria històrica, lʼanàlisi i la gestió de les polítiques de la memòria, així com la promoció del dret ciutadà a utilitzar i interpretar el patrimoni commemoratiu.