El projecte «Evitem la pesca fantasma» duu a terme 34 extraccions dʼarts de pesca perdudes al litoral català
Cada any sʼaboquen a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, i al voltant del 10 % són arts de pesca perdudes o abandonades als fons marins. Lʼefecte que causen aquests estris de pesca —el fenomen de la pesca fantasma— és una altra amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes marins, avui dia greument amenaçats per la contaminació, el canvi climàtic, la pesca, les espècies invasores i la sobrefreqüentació, entre altres factors.
Cada any sʼaboquen a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, i al voltant del 10 % són arts de pesca perdudes o abandonades als fons marins. Lʼefecte que causen aquests estris de pesca —el fenomen de la pesca fantasma— és una altra amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes marins, avui dia greument amenaçats per la contaminació, el canvi climàtic, la pesca, les espècies invasores i la sobrefreqüentació, entre altres factors.
En aquest context, la darrera campanya del projecte «Evitem la pesca fantasma» ha dut a terme, lʼúltim any, 34 operacions dʼextracció, que han aconseguit rescatar 32 estris de pesca —una superfície de més de 1.900 metres quadrats— abandonats als fons marins del litoral català. Aquest projecte, centrat a conservar un patrimoni natural de riquesa extraordinària, ha realitzat des del 2009 un total de 66 extraccions a la costa catalana, que suposa, en total, 150 arts de pesca. Sota la direcció científica de Bernat Hereu, professor de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, la iniciativa té el suport de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.
Xarxes abandonades que atrapen la vida marina
Les arts de pesca perdudes (APP) als fons marins són trampes mortals per a la biodiversitat. «Aquest és un fenomen habitual al litoral que causa un efecte de pesca constant i recurrent a la vida marina. Aquesta captura fantasma es pot allargar durant setmanes —fins i tot anys— i afectar també espècies protegides com el corall vermell», detalla Hereu, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Els tresmalls, les xarxes dʼencerclament, les nanses, els palangres i els fils de pesca van ser els principals estris recuperats dels fons marins durant la darrera campanya, iniciada lʼoctubre del 2019. Els hàbitats marins formats per sorra, roca i coral·ligen van ser els més afectats per aquesta problemàtica mediambiental, i les conseqüències més severes es van documentar en les comunitats de mol·luscos, algues, artròpodes, porífers, briozous i cnidaris.
La captura passiva dʼorganismes que moren enredats en les arts de pesca no és lʼúnic efecte dels estris pesquers sobre els hàbitats marins. També erosionen els fons oceànics, ofeguen les comunitats biològiques, introdueixen contaminants al medi i poden ser vectors dʼespècies invasores. En paral·lel, generen pèrdues econòmiques per al sector pesquer —cal reemplaçar el material perdut— i són un risc potencial per a la seguretat de les embarcacions, el tràfic marí i els usuaris de les activitats aquàtiques.
Científics, pescadors i gestors amb un objectiu compartit
El 2018 es va presentar el primer protocol elaborat a Catalunya per retirar les xarxes i les arts de pesca —esportives i artesanals— enrocades als fons marins. Aquest protocol, dirigit pel professor Bernat Hereu, està coordinat per Joan Ylla, cap del Servei de Control i Acció Marítims de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.
«Evitem la pesca fantasma» ha permès consolidar i millorar lʼaplicació dʼaquest protocol dʼactuació amb diversos actors i entitats participants, i caracteritzar la quantitat i els tipus dʼAPP de les costes catalanes. Un cop es coneix lʼavís de la presència, per exemple, dʼuna xarxa enrocada als fons marins, seʼn determina la ubicació exacta mitjançant un robot submarí dirigit no tripulat (ROV). Amb el suport de material gràfic, sʼelabora una primera diagnosi de la xarxa (estat de conservació, grau de recobriment per organismes, etc.) que permetrà la presa de decisions posteriors.
Les operacions dʼextracció segura són dutes a terme per bussos professionals —en les dues darreres campanyes, de les empreses Deltasub i Mésdemar— sota la gestió de la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, les unitats subaquàtiques dels Mossos i els agents rurals, i lʼassessorament científic dels experts de la UB-IRBio. Després de separar les xarxes del substrat, es lliguen amb brides a globus que omplen dʼaire perquè flotin fins a la superfície. Un cop a terra, lʼequip científic documenta la presència dʼorganismes en els estris recuperats per valorar el seu impacte mediambiental.
Aquesta lluita contra els efectes de les APP en el medi marí ha tingut la col·laboració decisiva de les confraries de pescadors —en especial, molts pescadors artesanals que han col·laborat activament en la detecció i extracció dʼarts de pesca perdudes—, així com de centres d'immersió i dʼentitats com la Federació Catalana dʼActivitats Subaquàtiques (FECDAS).
«En aquest projecte, és imprescindible el treball coordinat entre científics, pescadors, agents locals i Administració (agents forestals, Mossos, bussos professionals) per poder minimitzar lʼimpacte dels arts de pesca perdudes a les nostres costes», detalla la investigadora Júlia Ortega (UB-IRBio).
Lʼany 2020, «Evitem la pesca fantasma» també ha tingut el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica i Ministeri dʼAgricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient), a través del programa Pleamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). Entre els reptes de futur més immediats, el projecte vol millorar el procés de detecció dʼarts abandonades i la implicació social en aquestes iniciatives, a més de crear una base de dades pública —actualitzada i georeferenciada— sobre les APP i de potenciar al màxim la sensibilització de la ciutadania davant una greu problemàtica mediambiental que afecta la biodiversitat marina.