La dispersió de les larves de la nacra és decisiva per al futur dʼuna espècie en risc dʼextinció

El treball està dirigit per lʼexpert Diego Kersting, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Hi participen també més dʼuna vintena dʼinstitucions, com ara lʼInstitut Mediterrani dʼEstudis Avançats (IMEDEA-UIB-CSIC), el Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO), el Sistema dʼObservació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS-SOCIB), la Universitat dʼAlacant, la Universitat de Múrcia, lʼAgència de Medi Ambient i Aigua de la Junta dʼAndalusia, la Universitat Catòlica de València, la Universitat Abdelhamid Ibn Badis Mostaganem (Algèria), lʼentitat SUBMON a Barcelona, la Universitat de Zagreb (Croàcia), lʼInstitut Paul Ricard (França) i la Universitat de Messina (Itàlia), entre altres.

Un salvavides per a una espècie en risc dʼextinció

El futur de la nacra (Pinna nobilis) —un dels bivalves més grans i longeus de tot el planeta— és cada cop més incert. La parasitosi ha afectat quasi totes les poblacions dʼaquesta espècie a la Mediterrània, «tret dʼalgunes que semblen lliures de patògens i es troben en ambients —en especial, llacunes costaneres o deltes— sota determinades condicions de salinitat, com ara el mar Menor (alta salinitat) o el delta de lʼEbre (baixa salinitat). Al marge dʼaquests hàbitats concrets, la majoria de poblacions de nacra han desaparegut o estan en vies de desaparició des del 2016», detalla Diego Kersting, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB i primer autor de lʼarticle.

En el marc del treball, els experts han monitoritzat durant tres anys els efectes de la mortalitat massiva de nacres en el procés de reclutament, és a dir, la incorporació dels individus juvenils a la població adulta. En lʼestudi sʼhan emprat uns col·lectors de larves instal·lats a trenta-vuit localitats de la Mediterrània occidental, el nord dʼÀfrica i el mar Adriàtic.

Lʼestudi constata que la mortalitat massiva també altera el procés de reclutament de la nacra, i això implica una pèrdua de població adulta i un obstacle per a la recuperació de lʼespècie. «El reclutament és la principal via de recuperació sempre que hi hagi reclutes resistents a la malaltia i poblacions no afectades que puguin funcionar com a exportadores de larves», detalla Kersting.

No obstant això, de manera excepcional també sʼhan registrat episodis de reclutament en àrees on les poblacions de nacra havien desaparegut per la mortalitat massiva. Mitjançant lʼús de models de corrents i la ubicació de les poblacions no afectades, els experts han determinat les àrees dʼorigen dʼaquestes larves —per exemple, el delta de lʼEbre o la costa dʼAlgèria i del sud de França—, que constituirien un autèntic salvavides per a aquesta espècie en situació límit.

«Les poblacions de zones no afectades pel paràsit estan exportant larves que es poden desplaçar centenars de quilòmetres gràcies als corrents marins. Per tant, aquestes poblacions poden tenir un paper decisiu en la recuperació de lʼespècie a la Mediterrània», assenyala Kersting. «A més, tot indica que la parasitosi sembla que no afectaria dràsticament les larves o els juvenils durant els primers mesos de vida».

La recuperació de les poblacions afectades, en el cas que es pugui produir, podria ser un procés molt limitat i de molts anys de durada, alerten els experts. Ara bé, caldria extremar la protecció de les zones marines que poden actuar avui dia com a donants de larves. «En general, es tracta de zones molt antropitzades i sotmeses a moltes amenaces. Per això, la seva conservació i protecció hauria de ser una prioritat en lʼactualitat per evitar tot tipus dʼimpacte o estrès ecològic sobre les poblacions de nacra que constitueixen lʼúnica esperança per a la recuperació de lʼespècie», apunta Kersting.

Ciència per protegir una espècie emblemàtica de la Mediterrània

En poc temps, la nacra ha passat de ser considerada una espècie vulnerable a engrossir la Llista vermella dʼespècies en perill crític dʼextinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) (Kersting et al. 2019). A banda de lʼestudi sobre el reclutament com a principal procés de recuperació de les poblacions, lʼesforç investigador internacional per salvar lʼespècie també se centra a estudiar la parasitosi i el patogen causant, a fi de conèixer millor com actua i preveure lʼevolució de la infecció en el futur.

«Avui dia encara està pendent de confirmar si la virulència de la malaltia és deguda únicament al protozou H. pinnae o si també hi podrien intervenir altres microorganismes. Tot i lʼesforç dels grups internacionals per col·laborar en aquest tema, caldria donar més suport a les recerques actuals de la comunitat científica per poder donar una resposta adequada davant la situació crítica de la nacra i evitar la desaparició dʼuna espècie emblemàtica de la Mediterrània», conclou Diego Kersting.

Imatges: Diego Kersting (UB-IRBio)