Notícies
Inici  >  Notícies > La dispersió de les larves de la nacra és decisiva per al futur d’una...

La dispersió de les larves de la nacra és decisiva per al futur d’una espècie en risc d’extinció

La majoria de poblacions de la nacra, un bivalve endèmic de la Mediterrània, han desaparegut o estan en vies de desaparició des del 2016 a causa del protozou <i>Haplosporidium pinnae</i>.

La majoria de poblacions de la nacra, un bivalve endèmic de la Mediterrània, han desaparegut o estan en vies de desaparició des del 2016 a causa del protozou Haplosporidium pinnae.

Les conclusions apunten que les àrees marines no afectades pel paràsit exporten larves que es desplacen centenars de quilòmetres pels corrents marins.

Les conclusions apunten que les àrees marines no afectades pel paràsit exporten larves que es desplacen centenars de quilòmetres pels corrents marins.

Protegir les àrees marines que dispersen larves serà decisiu per al futur de l’espècie a la Mediterrània, alerten els experts.

Protegir les àrees marines que dispersen larves serà decisiu per al futur de l’espècie a la Mediterrània, alerten els experts.

11/12/2020

Recerca

Les poblacions de nacra —el mol·lusc bivalve més gran de la Mediterrània— estan en risc de desaparèixer per la greu parasitosi causada pel protozou Haplosporidium pinnae des del 2016. Ara, un estudi publicat a la revista Frontiers in Marine Science revela que la nacra mostraria certa capacitat natural de recuperació gràcies a la dispersió en el medi marí de larves procedents de poblacions encara no afectades pel patogen. Aquesta dispersió esdevindria crucial per al futur de l’espècie.

El treball està dirigit per l’expert Diego Kersting, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Hi participen també més d’una vintena d’institucions, com ara l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-UIB-CSIC), el Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO), el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS-SOCIB), la Universitat d’Alacant, la Universitat de Múrcia, l’Agència de Medi Ambient i Aigua de la Junta d’Andalusia, la Universitat Catòlica de València, la Universitat Abdelhamid Ibn Badis Mostaganem (Algèria), l’entitat SUBMON a Barcelona, la Universitat de Zagreb (Croàcia), l’Institut Paul Ricard (França) i la Universitat de Messina (Itàlia), entre altres.

Un salvavides per a una espècie en risc d’extinció

El futur de la nacra (Pinna nobilis) —un dels bivalves més grans i longeus de tot el planeta— és cada cop més incert. La parasitosi ha afectat quasi totes les poblacions d’aquesta espècie a la Mediterrània, «tret d’algunes que semblen lliures de patògens i es troben en ambients —en especial, llacunes costaneres o deltes— sota determinades condicions de salinitat, com ara el mar Menor (alta salinitat) o el delta de l’Ebre (baixa salinitat). Al marge d’aquests hàbitats concrets, la majoria de poblacions de nacra han desaparegut o estan en vies de desaparició des del 2016», detalla Diego Kersting, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB i primer autor de l’article.

En el marc del treball, els experts han monitoritzat durant tres anys els efectes de la mortalitat massiva de nacres en el procés de reclutament, és a dir, la incorporació dels individus juvenils a la població adulta. En l’estudi s’han emprat uns col·lectors de larves instal·lats a trenta-vuit localitats de la Mediterrània occidental, el nord d’Àfrica i el mar Adriàtic.

L’estudi constata que la mortalitat massiva també altera el procés de reclutament de la nacra, i això implica una pèrdua de població adulta i un obstacle per a la recuperació de l’espècie. «El reclutament és la principal via de recuperació sempre que hi hagi reclutes resistents a la malaltia i poblacions no afectades que puguin funcionar com a exportadores de larves», detalla Kersting.

No obstant això, de manera excepcional també s’han registrat episodis de reclutament en àrees on les poblacions de nacra havien desaparegut per la mortalitat massiva. Mitjançant l’ús de models de corrents i la ubicació de les poblacions no afectades, els experts han determinat les àrees d’origen d’aquestes larves —per exemple, el delta de l’Ebre o la costa d’Algèria i del sud de França—, que constituirien un autèntic salvavides per a aquesta espècie en situació límit.

«Les poblacions de zones no afectades pel paràsit estan exportant larves que es poden desplaçar centenars de quilòmetres gràcies als corrents marins. Per tant, aquestes poblacions poden tenir un paper decisiu en la recuperació de l’espècie a la Mediterrània», assenyala Kersting. «A més, tot indica que la parasitosi sembla que no afectaria dràsticament les larves o els juvenils durant els primers mesos de vida».

La recuperació de les poblacions afectades, en el cas que es pugui produir, podria ser un procés molt limitat i de molts anys de durada, alerten els experts. Ara bé, caldria extremar la protecció de les zones marines que poden actuar avui dia com a donants de larves. «En general, es tracta de zones molt antropitzades i sotmeses a moltes amenaces. Per això, la seva conservació i protecció hauria de ser una prioritat en l’actualitat per evitar tot tipus d’impacte o estrès ecològic sobre les poblacions de nacra que constitueixen l’única esperança per a la recuperació de l’espècie», apunta Kersting.

Ciència per protegir una espècie emblemàtica de la Mediterrània

En poc temps, la nacra ha passat de ser considerada una espècie vulnerable a engrossir la Llista vermella d’espècies en perill crític d’extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) (Kersting et al. 2019). A banda de l’estudi sobre el reclutament com a principal procés de recuperació de les poblacions, l’esforç investigador internacional per salvar l’espècie també se centra a estudiar la parasitosi i el patogen causant, a fi de conèixer millor com actua i preveure l’evolució de la infecció en el futur.

«Avui dia encara està pendent de confirmar si la virulència de la malaltia és deguda únicament al protozou H. pinnae o si també hi podrien intervenir altres microorganismes. Tot i l’esforç dels grups internacionals per col·laborar en aquest tema, caldria donar més suport a les recerques actuals de la comunitat científica per poder donar una resposta adequada davant la situació crítica de la nacra i evitar la desaparició d’una espècie emblemàtica de la Mediterrània», conclou Diego Kersting.

 

Imatges: Diego Kersting (UB-IRBio)

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona