Identifiquen el mecanisme dʼacció dʼun nou fàrmac contra la malaltia dʼAlzheimer

L’article és resultat de la col·laboració de dos equips de recerca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació liderats per Mercè Pallàs (dreta), membre de l’Institut de Neurociències, i Carmen Escolano (Esquerra), de l’IBUB.
L’article és resultat de la col·laboració de dos equips de recerca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació liderats per Mercè Pallàs (dreta), membre de l’Institut de Neurociències, i Carmen Escolano (Esquerra), de l’IBUB.
Recerca
(09/12/2020)

Un estudi amb ratolins publicat a la revista Geroscience ha identificat el mecanisme dʼacció dʼun prometedor compost contra la malaltia dʼAlzheimer desenvolupat per lʼequip de Química i Farmacologia Mèdiques de la Universitat de Barcelona. El nou fàrmac pertany a una família de molècules que quan sʼuneixen als receptors imidazòlics I2, provoquen una reducció de la neuroinflamació i una millora de la cognició i dʼaltres marcadors de la progressió dʼaquesta malaltia, la més prevalent entre les demències. Els resultats mostren que aquests efectes beneficiosos tindrien lloc quan es modula la via de la calcineurina. Segons els investigadors, aquest estudi preclínic obre la porta al desenvolupament de noves teràpies contra lʼAlzheimer, una malaltia que encara no té cura, i també contra altres patologies neurodegeneratives.

L’article és resultat de la col·laboració de dos equips de recerca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació liderats per Mercè Pallàs (dreta), membre de l’Institut de Neurociències, i Carmen Escolano (Esquerra), de l’IBUB.
L’article és resultat de la col·laboració de dos equips de recerca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació liderats per Mercè Pallàs (dreta), membre de l’Institut de Neurociències, i Carmen Escolano (Esquerra), de l’IBUB.
Recerca
09/12/2020

Un estudi amb ratolins publicat a la revista Geroscience ha identificat el mecanisme dʼacció dʼun prometedor compost contra la malaltia dʼAlzheimer desenvolupat per lʼequip de Química i Farmacologia Mèdiques de la Universitat de Barcelona. El nou fàrmac pertany a una família de molècules que quan sʼuneixen als receptors imidazòlics I2, provoquen una reducció de la neuroinflamació i una millora de la cognició i dʼaltres marcadors de la progressió dʼaquesta malaltia, la més prevalent entre les demències. Els resultats mostren que aquests efectes beneficiosos tindrien lloc quan es modula la via de la calcineurina. Segons els investigadors, aquest estudi preclínic obre la porta al desenvolupament de noves teràpies contra lʼAlzheimer, una malaltia que encara no té cura, i també contra altres patologies neurodegeneratives.

Lʼarticle és resultat de la col·laboració de dos equips de recerca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació liderats per Mercè Pallàs, membre de lʼInstitut de Neurociències (UBNeuro), i Carmen Escolano, de lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB) . El treball també està signat pels investigadors de la UB Christian Griñán Ferré, Foteini Vasilopoulou, Sergio Rodríguez Arévalo, Andrea Bagán i Sònia Abás.

Model murí dʼAlzheimer dʼinici tardà

El nou compost, que presenta una alta afinitat i selectivitat pel que fa als receptors imidazòlics I2, ha estat dissenyat i sintetitzat pel grup de química mèdica de Carmen Escolano. Aquests receptors es troben en diferents òrgans i participen en múltiples processos fisiològics (analgèsia, inflamació, malalties del sistema nerviós, etc.). A més, sʼhan relacionat amb processos neurodegeneratius i es troben incrementats en el cervell de persones que pateixen Alzheimer.

Estudis previs dʼaquest grup de recerca han demostrat lʼefecte positiu dʼaquesta família de compostos en lʼevolució de lʼAlzheimer. «Després dʼaquests resultats, el nostre objectiu era determinar el mecanisme i els paràmetres que es modifiquen quan sʼadministra el fàrmac a models animals, en concret a ratolins amb neurodegeneració vinculada a lʼenvelliment, que es considera assimilable a lʼAlzheimer dʼinici tardà. És a dir, aquell en què els símptomes sʼinicien cap als 65 anys», explica Carmen Escolano.

En lʼexperiment, els investigadors van analitzar diferents marcadors de lʼevolució de la malaltia, així com proves conductuals i de memòria a curt i llarg termini, per estudiar els efectes del tractament en el comportament i la memòria dels ratolins. Els resultats mostren una millora significativa dels animals que van rebre el fàrmac, en comparació amb el grup control. «La nova molècula va millorar la cognició i va mitigar lʼansietat dels ratolins. A més, vam poder confirmar a nivell molecular que el tractament amb aquesta molècula va reduir la neuroinflamació i lʼestrès oxidatiu característics en lʼAlzheimer, a més de disminuir marcadors específics de la patologia, com la proteïna tau o la beta amiloide», explica Mercè Pallàs.

Lʼestudi també ha permès deduir el mecanisme dʼacció del nou compost. «Les nostres troballes proporcionen evidència que els canvis moleculars que tenen lloc després del tractament estan relacionats amb la via de la calcineurina, un enzim fosfatasa responsable de la producció de mediadors inflamatoris com les citocines o de la reducció de la plasticitat neuronal», explica Carmen Escolano.

«Aquests resultats —continua la investigadora— obren noves possibilitats per a aquesta família de lligands dels receptors imidazòlics I2, ja que la millora cognitiva que produeixen en models animals de neurodegeneració està determinada pel mecanisme dʼacció descrit».

Aquesta recerca es finança amb un projecte de transferència dins del programa CaixaImpulse 2018. Per tant, els resultats són potencialment transferibles a empreses interessades. La família de compostos que tenen activitat com a lligands I2 sʼha patentat en col·laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera.

Article de referència:

Foteini Vasilopoulou, F.; Griñán-Ferré, C.; Rodríguez-Arévalo, S.; Bagán. A.; Sònia Abás, S.; Escolano, C., i Pallàs, M. «I2 imidazoline receptor modulation protects aged SAMP8 mice against cognitive decline by suppressing the calcineurin pathway». GeroScience, octubre de 2020. Doi: https://doi.org/10.1007/s11357-020-00281-2