Els professors Martí Duocastella i Roger Canals, reconeguts amb dues Consolidator Grants del Consell Europeu de Recerca

La nova edició d’aquests ajuts de l’ERC ha distingit un total de 327 investigadors.
La nova edició d’aquests ajuts de l’ERC ha distingit un total de 327 investigadors.
Recerca
(09/12/2020)

Els investigadors de la UB Martí Duocastella, de la Facultat de Física, i Roger Canals, de la Facultat de Geografia i Història, han estat reconeguts amb dues Consolidator Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC) en el marc de la convocatòria del 2020. La nova edició dʼaquests ajuts de lʼERC, que formen part del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, ha distingit un total de 327 investigadors —22 dels quals són dʼàmbit estatal— de fins a 23 països europeus.

La nova edició d’aquests ajuts de l’ERC ha distingit un total de 327 investigadors.
La nova edició d’aquests ajuts de l’ERC ha distingit un total de 327 investigadors.
Recerca
09/12/2020

Els investigadors de la UB Martí Duocastella, de la Facultat de Física, i Roger Canals, de la Facultat de Geografia i Història, han estat reconeguts amb dues Consolidator Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC) en el marc de la convocatòria del 2020. La nova edició dʼaquests ajuts de lʼERC, que formen part del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, ha distingit un total de 327 investigadors —22 dels quals són dʼàmbit estatal— de fins a 23 països europeus.

En aquesta edició, que té una dotació de 655 milions dʼeuros, el 37 % dels ajuts han distingit dones investigadores, el percentatge més elevat dʼençà que es va iniciar la convocatòria de les Consolidator Grants. Els projectes de recerca finançats en aquesta convocatòria cobreixen un ampli ventall de temàtiques en els camps de les ciències físiques i lʼenginyeria, les ciències de la vida, i les ciències socials i les humanitats.

Tal com explica el professor Jean-Pierre Bourguignon, president de lʼERC, «aquest finançament no permet només que ments brillants de tot Europa puguin impulsar les seves idees més ambicioses en una etapa crítica de la seva carrera professional, sinó que també ajuda a formar la generació més jove dʼinvestigadors com a membres dels equips ERC». Bourguignon remarca que per preparar-se per als reptes del demà, «Europa sʼha de sumar a la visió dʼinvertir en recerca capdavantera, que ha demostrat una vegada i una altra el seu valor afegit crucial».

Noves tecnologies òptiques i fotòniques amb aplicacions en medicina i biologia

Martí Duocastella, professor lector Serra Húnter al Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona i membre de lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), rep aquest reconeixement pel projecte «Ultrasonic endoscopes for DEEP light focusing». Doctorat a la UB i expert en òptica i fotònica, Duocastella també ha desplegat la seva activitat investigadora a la Universitat de Princeton (Estats Units) i lʼInstitut Italià de Tecnologia (IIT), i ha estat vicepresident dʼR+D de lʼempresa americana de base tecnològica TAG Optics Inc dʼençà de la seva creació, lʼany 2011, fins al 2014.

Lʼactivitat investigadora de Duocastella se centra en lʼestudi dels mètodes òptics innovadors per al control tridimensional de la llum, una línia de recerca amb aplicacions potencials en ciència de materials, biologia i medicina. És autor de més de 50 articles científics publicats en revistes de prestigi internacional i de diferents capítols de llibre i ha participat en quatre patents.

Lʼobjectiu del projecte premiat amb una Consolidator Grant és desenvolupar una nova tecnologia no invasiva per focalitzar la llum dins de teixit viu en temps real i amb resolució subcel·lular. Mitjançant lʼalta penetració de lʼultrasò i la seva capacitat per modificar localment les propietats dʼuna mostra biològica, lʼobjectiu és generar uns endoscopis virtuals de manera directa dins el teixit que actuaran com a lents o guies dʼones capaces de redireccionar la llum cap a un focus més profund. La sinergia entre llum i ultrasò permetrà un control sense precedents de les ondes lumíniques a lʼinterior dels sistemes vius i obrirà la porta a avenços transformatius en camps com ara la medicina personalitzada o la biologia molecular.

Antropologia de la imatge, desinformació i engany visual

Roger Canals és professor agregat al Departament dʼAntropologia Social de la Facultat de Geografia i Història i coordina el màster dʼAntropologia i Etnografia de la UB. Especialista en antropologia visual i religions afroamericanes, és membre del Grup dʼEstudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF) i la seva activitat investigadora es caracteritza per articular críticament la reflexió antropològica sobre les imatges amb lʼús del cinema com a eina per a la recerca etnogràfica.

Llicenciat en Filosofia a la UB, Canals va desplegar el seu treball doctoral a lʼEscola dʼEstudis Superiors en Ciències Socials de París (EHESS) —cotutelat amb la UB— sobre lʼanàlisi del rol i les significacions de les imatges en el culte a María Lionza, una pràctica religiosa originària de Veneçuela. És autor del llibre A goddess in motion. Visual creativity in the cult of María Lionza (Berghahn Books, 2017) i de nombrosos articles publicats en diversos idiomes en revistes com ara Ethnos, LʼHomme, RDTP, Visual Studies o Compàs dʼAmalgama. També ha estat investigador convidat a la Universitat de Toronto (Canadà), lʼInstitut dʼEstudis del Carib de Puerto Rico i lʼEHESS. Coordinador del Grup de Treball IVAC (Antropologia, Imatge i Cultura Visual), col·labora amb la Filmoteca de Catalunya i el Museu de Cultures del Món, i ha realitzat films etnogràfics com ara Bea vol saber (2010), Lʼhome que estimava els llibres (2015), Una deessa en moviment (2016), i Els caçadors dʼombres (2019), produïda per la Universitat dʼOxford.

Roger Canals dirigirà el projecte «Visual trust. Reliability, accountability and forgery in scientific, religious and social images», una iniciativa que sʼinterroga sobre les relacions de (des)confiança que mantenim amb les imatges en la societat contemporània. Des dʼuna perspectiva comparativa i multisituada, el projecte analitza a través de lʼetnografia visual —sobretot el cinema i la fotografia— la manera com les persones de països i grups socials diversos interactuen amb imatges «científiques», «religioses» i «dʼactualitat». Aquesta recerca donarà lloc a diferents treballs escrits (articles i llibres), així com a diverses pel·lícules i a un projecte expositiu.