La pesca modifica el comportament i les característiques dels peixos en els ecosistemes explotats

La recerca es va fer en dos hàbitats diferents: les illes Cies (Vigo), una àrea marina protegida on no es permet la pesca recreativa, i en zones contigües obertes a la pesca. Foto: Lluís Cardona
La recerca es va fer en dos hàbitats diferents: les illes Cies (Vigo), una àrea marina protegida on no es permet la pesca recreativa, i en zones contigües obertes a la pesca. Foto: Lluís Cardona
Recerca
(16/12/2020)

No tots els exemplars dʼuna mateixa espècie són idèntics: sovint existeix una variabilitat molt marcada dins una mateixa població, i fins i tot aquestes diferències morfològiques es tradueixen en un comportament diferent.

Un nou estudi de la UB demostra que la pesca altera el repartiment de recursos i, per tant, la conducta de dues tipologies dʼuna mateixa espècie de peix, la grívia atlàntica (Labrus bergylta). Aquests resultats, publicats a la revista Marine Ecology Progress Series, posen de manifest que la pesca dificulta la comprensió de com han evolucionat les característiques de les espècies en els ecosistemes explotats, ja que influeix en la manera com actuen i sʼalimenten els animals. A més, els resultats també reforcen la importància de les reserves marines per poder entendre el comportament originari dʼaquests ecosistemes abans de la intervenció humana.

La recerca es va fer en dos hàbitats diferents: les illes Cies (Vigo), una àrea marina protegida on no es permet la pesca recreativa, i en zones contigües obertes a la pesca. Foto: Lluís Cardona
La recerca es va fer en dos hàbitats diferents: les illes Cies (Vigo), una àrea marina protegida on no es permet la pesca recreativa, i en zones contigües obertes a la pesca. Foto: Lluís Cardona
Recerca
16/12/2020

No tots els exemplars dʼuna mateixa espècie són idèntics: sovint existeix una variabilitat molt marcada dins una mateixa població, i fins i tot aquestes diferències morfològiques es tradueixen en un comportament diferent.

Un nou estudi de la UB demostra que la pesca altera el repartiment de recursos i, per tant, la conducta de dues tipologies dʼuna mateixa espècie de peix, la grívia atlàntica (Labrus bergylta). Aquests resultats, publicats a la revista Marine Ecology Progress Series, posen de manifest que la pesca dificulta la comprensió de com han evolucionat les característiques de les espècies en els ecosistemes explotats, ja que influeix en la manera com actuen i sʼalimenten els animals. A més, els resultats també reforcen la importància de les reserves marines per poder entendre el comportament originari dʼaquests ecosistemes abans de la intervenció humana.

Lʼarticle està signat per Lluís Cardona, Álex Aguilar i Fabiana Saporiti, investigadors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. En el treball també hi participen experts de Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) i de la Universitat dʼEssex (Regne Unit).

Lʼexistència de formes diferents dʼuna mateixa espècie, anomenades morfotips, és freqüent en els animals vertebrats i depèn en gran mesura de lʼabundància de les preses disponibles durant els primers anys de vida, així com de la competència amb altres congèneres. Per esbrinar si dos morfotips dʼuna mateixa espècie difereixen en lʼús dels recursos i si aquesta diversitat està afectada per la pesca, lʼequip de la UB va engegar un estudi sobre la grívia atlàntica, un peix de lʼordre dels perciformes i la família dels làbrids, molt comú a les costes del nord de la península Ibèrica i a les costes atlàntiques dʼEuropa.

Els investigadors van comparar els patrons dʼús de lʼhàbitat i lʼalimentació de dos morfotips dʼaquest peix, un de llis i un altre amb taques, en dos hàbitats diferents: les illes Cies (Vigo), una àrea marina protegida on no es permet la pesca recreativa, i en zones contigües obertes a la pesca. Amb aquest objectiu, primer van estudiar visualment la quantitat dʼexemplars de cada morfotip en les dues àrees i després van fer servir tècniques dʼanàlisi dʼisòtops estables de carboni i nitrogen per esbrinar les diferències en el tipus dʼalimentació.

 

 

 

Lʼexplotació pesquera dificulta la comprensió dels nínxols tròfics originals

Els resultats mostren que els dos morfotips difereixen de manera consistent en lʼús que fan de lʼhàbitat tant dins com fora de la reserva marina, però només a la reserva marina difereixen també en la seva alimentació. Segons els investigadors, això seria degut al fet que la pesca, en reduir la població de peixos, redueix la competència intraespecífica. «El repartiment dels recursos entre aquestes dues varietats depèn de la densitat, de manera que el comportament actual en zones obertes a la pesca no és informatiu sobre els seus nínxols tròfics originals. Això posa de manifest que molts dels trets que veiem en espècies salvatges explotades poden tenir més a veure amb aquesta explotació que no pas amb adaptacions al medi natural, ja que aquest ha estat transformat pels humans», explica Lluís Cardona.

Aquestes conclusions demostren la importància dels espais protegits per arribar a entendre el comportament de les espècies marines. «La comparació de la biologia de les espècies a lʼinterior i a lʼexterior de les reserves marines i altres espais protegits permet entendre els canvis en la biologia de les espècies explotades, que altrament no serien evidents», destaca Lluis Cardona.

Davant aquesta situació, els autors assenyalen la importància dʼanalitzar com aquests canvis es traslladen a la resta de la xarxa tròfica i veure si passa el mateix amb altres espècies en altres regions. «Això és particularment rellevant per a lʼoceà Atlàntic nord, on un segle dʼintensa explotació humana ha delmat les poblacions de la majoria de les espècies marines de vida llarga», conclou lʼinvestigador.

Article de referència:

Cardona, L.; Reñones, O.; Gouragine, A.; Saporiti, F.; Aguilar, A. i Moranta, J. «Fishing alters resource partitioning between colour morphs in a temperate coastal fish». Marine Ecology Progress Series, agost de 2020. Doi: https://doi.org/10.3354/meps13440