Notícies
Inici  >  Notícies > Com afecta la realitat virtual immersiva el biaix racial implícit?

Com afecta la realitat virtual immersiva el biaix racial implícit?

En el nou experiment, les 92 dones participants —totes blanques— havien d’encarnar un cos virtual blanc o negre. Amb aquest cos, s’havien d’enfrontar a tres situacions amb diferent càrrega emotiva en un carrer virtual envoltades de vianants.

En el nou experiment, les 92 dones participants —totes blanques— havien d’encarnar un cos virtual blanc o negre. Amb aquest cos, s’havien d’enfrontar a tres situacions amb diferent càrrega emotiva en un carrer virtual envoltades de vianants.

En l’experiment en què l’actitud dels vianants era neutra o positiva, es van repetir els resultats que ja s’havien produït en estudis anteriors: el biaix racial implícit de les que estaven en un cos virtual negre disminuïa. En canvi, si la multitud es comportava negativament,va augmentar el biaix implícit de les persones que encarnaven un cos negre en un entorn hostil.

En l’experiment en què l’actitud dels vianants era neutra o positiva, es van repetir els resultats que ja s’havien produït en estudis anteriors: el biaix racial implícit de les que estaven en un cos virtual negre disminuïa. En canvi, si la multitud es comportava negativament,va augmentar el biaix implícit de les persones que encarnaven un cos negre en un entorn hostil.

17/12/2020

Recerca

El concepte de biaix racial implícit es refereix als comportaments i prejudicis inconscients cap a persones d’altres races, fins i tot quan l’actitud explícita no presenta aquests prejudicis. Diferents estudis han demostrat que aquests prejudicis es redueixen en persones blanques després de posar-se en la pell d’una persona negra en un entorn de realitat virtual. Ara, un treball fet per investigadors del Grup de Recerca Event Lab i de l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB matisa aquests resultats i demostra que quan el canvi de pell virtual es dona en un ambient virtual hostil, el biaix dels participants augmenta, i fins i tot també es redueix la il·lusió d’encarnar el cos virtual. Els investigadors expliquen que l’entorn negatiu impedeix la formació de noves associacions positives amb el nou cos virtual, i que l’angoixa condueix al rebuig d’aquest avatar. Aquests resultats, publicats a la revista Royal Society Open Science, desafien la visió de la realitat virtual com a màquina d’empatia i poden tenir implicacions en la manera com s’ha d’utilitzar la realitat virtual per reduir els biaixos implícits.

L’estudi està liderat per Mel Slater, investigador de l’UBNeuro i codirector de l’Event Lab. La primera autora és la investigadora postdoctoral Domna Banakou, junt amb els investigadors de la UB Alejandro Beacco, Solène Neyret, Marta Blasco-Oliver i Sofia Seinfeld (IDIBAPS).

Reacció contra un entorn hostil

La realitat virtual immersiva és una tecnologia que ens permet adoptar un cos virtual diferent del nostre, anomenat avatar. Aquest efecte s’aconsegueix mitjançant un casc i un vestit de realitat virtual amb el qual podem sincronitzar els moviments del nostre cos real amb el del cos virtual.

Hi ha molts estudis que demostren que normalment podem tenir la il·lusió que aquest avatar és nostre, tot i que sabem que no ho és. Aquest fenomen es coneix com a il·lusió de propietat corporal (body ownership illusion), i sorprenentment es produeix tant si encarnem el cos virtual d’una persona blanca com si és el d’una persona negra.

Un resultat interessant d’aquest canvi de cos, repetit en diferents estudis, és que després d’uns minuts encarnant un cos virtual negre, es redueix el biaix racial implícit cap a les persones negres. Fins i tot s’ha observat que aquesta transformació pot durar setmanes després de l’experiència virtual. En aquest nou treball, els investigadors van modificar l’entorn d’aquest experiment clàssic i van trobar excepcions interessants als resultats anteriors. «En els experiments anteriors no passava res d’especial durant l’exposició a la realitat virtual. De fet, els participants consideraven que era una situació emocionalment neutra o positiva. La novetat ara ha estat que hi vam afegir un entorn negatiu», explica Slater.

En el nou experiment, les 92 dones participants —totes blanques— havien d’encarnar un cos virtual blanc o negre. Amb aquest cos, s’havien d’enfrontar a tres situacions amb diferent càrrega emotiva en un carrer virtual envoltades de vianants. En una de les situacions, l’actitud de la multitud era hostil (per exemple, els vianants els giraven la cara o les miraven despectivament). En una altra, la multitud era neutra (els vianants no actuaven de cap manera particular), i en una tercera, l’actitud dels vianants era positiva cap a les participants (per exemple, les miraven amb una expressió agradable i assentien amb el cap).

Tot això va provocar sensacions negatives, neutres i positives en les participants. Així, en l’experiment en què l’actitud dels vianants era neutra o positiva, es van repetir els resultats que ja s’havien produït en estudis anteriors: les participants mantenien el mateix nivell d’il·lusió de propietat corporal, ja fos en un cos blanc o negre, i el biaix racial implícit de les que estaven en un cos virtual negre disminuïa. En canvi, si la multitud es comportava negativament, aquesta il·lusió de propietat corporal disminuïa. «És com si la participant sentís que allò no li podia passar, de manera que aquell cos no podia ser seu», remarca Slater. A més, va augmentar el biaix implícit de les persones que encarnaven un cos negre en un entorn hostil. Segons l’investigador, «això pot ser degut al fet que els sentiments negatius no permeten una formació de nous aprenentatges o noves associacions entre el nou cos i els atributs positius».

Un enfocament contraproduent

Aquests resultats suggereixen certa precaució a l’hora de veure la realitat virtual com una màquina d’empatia, és a dir, com un mecanisme capaç d’augmentar l’empatia cap a col·lectius desafavorits o minories discriminades posant les persones en el lloc d’aquests grups. «El problema és que el típic enfocament de la màquina d’empatia consisteix a posar persones en la pell d’un grup racial extern, i dins d’aquest cos, se les sotmet a diverses indignitats amb l’esperança que això faci augmentar la seva empatia envers els membres del col·lectiu en qüestió. El que veiem és que aquest enfocament pot ser contraproduent. Si les persones se senten malament durant l’experiència, això podria empitjorar les coses», afegeix Slater.

Tot i aquests resultats, el nou estudi continua reforçant la utilitat de la realitat virtual immersiva contra el biaix racial implícit. «Els nostres descobriments mostren que reduir el biaix racial implícit a través d’encarnar un cos virtual funciona quan la situació és neutra o comporta sentiments positius. Aquest resultat l’hem vist moltes vegades, fins i tot en aquest nou estudi. Per tant, posar-se dins el cos d’un grup extern, però en una situació social positiva, és una manera de reduir el biaix. A més a més, s’ha observat que el contacte social positiu amb humans virtuals que representen un altre grup extern també millora les relacions positives», conclou Slater.

Article de referència:

Banakou, D.; Beacco, A.; Neyret, S.; Blasco-Oliver, M.; Seinfeld, S.; Slater, M. «Virtual body ownership and its consequences for implicit racial bias are dependent on social context». Royal Society Open Science, 7: 201848, desembre de 2020. https://doi.org/10.1098/rsos.201848

 

Vídeo:

 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona