Descoberta una nova molècula candidata a biomarcador per diagnosticar casos dʼELA en fases inicials

 
 
Recerca
(22/12/2020)

 Lʼesclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia degenerativa que afecta les neurones que controlen el teixit muscular. Amb el progrés de la malaltia, aquestes motoneurones deixen de funcionar i acaben morint, fet que provoca una paràlisi muscular progressiva de pronòstic mortal. A diferència de lʼELA de tipus familiar (ELAf), que representa aproximadament un 10 % dels casos dʼELA, en lʼELA de tipus esporàdic (ELAe) no hi ha indicis previs de la patologia i el diagnòstic es fa més difícil.

 
 
Recerca
22/12/2020

 Lʼesclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia degenerativa que afecta les neurones que controlen el teixit muscular. Amb el progrés de la malaltia, aquestes motoneurones deixen de funcionar i acaben morint, fet que provoca una paràlisi muscular progressiva de pronòstic mortal. A diferència de lʼELA de tipus familiar (ELAf), que representa aproximadament un 10 % dels casos dʼELA, en lʼELA de tipus esporàdic (ELAe) no hi ha indicis previs de la patologia i el diagnòstic es fa més difícil.

Un nou estudi publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences revela que la proteïna CXCL12 està sobreexpressada en pacients amb ELAe des dels inicis de la malaltia. Lʼelevada concentració de CXCL12 es detecta en mostres de líquid cefalorraquidi obtingudes per punció lumbar. «Els nostres resultats associen la CXCL12 a la resposta neuroinflamatòria, però no al dany neuronal de lʼELAe», detalla el doctor Pol Andrés Benito, primer autor del treball i investigador de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, lʼInstitut de Neurociències de la UB, lʼIDIBELL, lʼHospital Universitari de Bellvitge i el CIBERNED.

La proteïna CXCL12 també està sobreexpressada en pacients amb esclerosi múltiple. Per aquest motiu, «no es pot considerar un biomarcador específic dʼELAe», explica Isidre Ferrer, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i cap de la recerca des de lʼIDIBELL, lʼHospital Universitari de Bellvitge, la UB i el CIBERNED. «Tot i així, és útil, ja que els biomarcadors es fan servir en un context clínic. La simptomatologia i la bioquímica donen informació complementària per establir un bon diagnòstic».

Més informació