Fer de cinc a sis àpats diaris es relaciona amb un menor índex de massa corporal

D'equerra a dreta: Trinitat Cambras, María Fernanda Zerón i Maria Izquierdo.
D'equerra a dreta: Trinitat Cambras, María Fernanda Zerón i Maria Izquierdo.
Recerca
(26/01/2021)

Fer de cinc a sis àpats al dia de manera regular es relaciona amb un menor índex de massa corporal (IMC). Així ho destaca un estudi publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition que han dirigit les catedràtiques de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la Universitat de Barcelona (UB) Trinitat Cambras, de Fisiologia, i Maria Izquierdo, de Nutrició i Bromatologia. La primera signant de lʼestudi és María Fernanda Zerón, investigadora postdoctoral del Campus de lʼAlimentació de la UB a Torribera. La recerca també demostra que una major freqüència dels àpats es relaciona amb un millor funcionament del rellotge circadiari. Així doncs, es podria tenir en compte en les recomanacions nutricionals, per prevenir tant lʼobesitat com les alteracions de sistema circadiari.

D'equerra a dreta: Trinitat Cambras, María Fernanda Zerón i Maria Izquierdo.
D'equerra a dreta: Trinitat Cambras, María Fernanda Zerón i Maria Izquierdo.
Recerca
26/01/2021

Fer de cinc a sis àpats al dia de manera regular es relaciona amb un menor índex de massa corporal (IMC). Així ho destaca un estudi publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition que han dirigit les catedràtiques de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la Universitat de Barcelona (UB) Trinitat Cambras, de Fisiologia, i Maria Izquierdo, de Nutrició i Bromatologia. La primera signant de lʼestudi és María Fernanda Zerón, investigadora postdoctoral del Campus de lʼAlimentació de la UB a Torribera. La recerca també demostra que una major freqüència dels àpats es relaciona amb un millor funcionament del rellotge circadiari. Així doncs, es podria tenir en compte en les recomanacions nutricionals, per prevenir tant lʼobesitat com les alteracions de sistema circadiari.

Impacte en la prevenció de lʼobesitat

En els últims anys sʼha demostrat que lʼhora dels àpats és un sincronitzador important per al nostre rellotge intern o rellotge circadiari. Un sincronitzador és una variable externa que és rítmica i que té la capacitat dʼindicar lʼhora al rellotge circadiari. Així, les hores dels àpats modifiquen el rellotge molecular de diferents teixits, indicant si és de dia o de nit. «Dʼaquesta manera —explica María Fernanda Zerón—, el fetge, el pàncrees i fins i tot el teixit adipós es preparen per gestionar els nutrients de la dieta durant el dia, la qual cosa ajudarà a mantenir lʼequilibri dʼenergia i nutrients del cos».

El nou treball amplia resultats previs en aquesta línia, suggerint que no només lʼhorari dels àpats, sinó també la seva freqüència i regularitat influeixen en el funcionament del nostre rellotge intern i, per tant, en la salut de les persones. Per arribar a aquest resultat, les investigadores van analitzar la dieta, els horaris de son i els àpats, la temperatura corporal i lʼIMC de 260 persones dʼentre vint i trenta anys. Els resultats mostren que com més gran és la freqüència dels àpats, menor és lʼíndex de massa corporal. Això significa que sʼha de menjar tot sovint? La resposta, segons Trinitat Cambras, és que no: «De fet —diu lʼexperta—, els resultats assenyalen que aquests cinc o sis àpats al dia sʼhaurien de fer cada tres o quatre hores i dins dʼun interval de temps diürn menor de catorze hores».

Les investigadores també han observat que, a mesura que augmenta la freqüència dʼàpats al dia, el consum de calories durant la nit és menor. «Tant sopar tard, com sopar massa o saltar-se lʼesmorzar, sʼhan relacionat amb lʼaugment de la prevalença de malalties metabòliques com lʼobesitat i la diabetis de tipus 2. A mesura que sʼacosta la nit, el nostre cos es prepara per dormir i no menjar, o sigui, per dejunar», destaca Maria Izquierdo, també investigadora de lʼInstitut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA-UB).

La freqüència dels àpats i la salut del rellotge circadiari

Lʼestudi també analitza la relació entre la freqüència dels àpats i la salut del rellotge intern. Per fer-ho, es va prendre com a referència el patró diari de temperatura perifèrica, un marcador del ritme del rellotge circadiari. En aquesta línia, els resultats van revelar que el patró diari de temperatura perifèrica era més robust en aquells individus que feien de cinc a sis àpats al dia. Això significa un contrast més gran de temperatura entre el dia i la nit, fet que indica un ritme circadiari més pronunciat, és a dir, més saludable.

A més, fer de cinc a sis àpats diaris es va associar amb una lleugera pujada de temperatura al migdia, la qual cosa també és una característica del ritme circadiari en estat de salut. «En conjunt, tots aquests resultats suggereixen que la freqüència dels àpats també podria tenir un paper important com a sincronitzador del nostre rellotge intern. No obstant això, encara fan falta més estudis per confirmar aquestes troballes», conclou Maria Izquierdo.

Article de referència:

Zerón-Rugerio, M. F.; Díez-Noguera, A.; Izquierdo-Pulido, M., i Cambras, T. «Higher eating frequency is associated with lower adiposity and robust circadian rhythms: a cross-sectional study». American Journal of Clinical Nutrition, octubre de 2020, 23:nqaa282. Doi: 10.1093/ajcn/nqaa282.