Notícies
Inici  >  Notícies > Descrit un mecanisme molecular implicat en la neurodegeneració en la malaltia...

Descrit un mecanisme molecular implicat en la neurodegeneració en la malaltia de Huntington

D’esquerra a dreta, Carla Castany-Pladevall, Esther Pérez-Navarro i Arantxa Golbano.

D’esquerra a dreta, Carla Castany-Pladevall, Esther Pérez-Navarro i Arantxa Golbano.

D’esquerra a dreta, Rafael Alcalá-Vida i Marta Garcia-Forn.

D’esquerra a dreta, Rafael Alcalá-Vida i Marta Garcia-Forn.

Aquestes imatges mostren el nucli de les neurones de la regió CA1 de l’hipocamp amb un marcatge per a lamina B1. S’hi pot apreciar la morfologia alterada dels nuclis de les neurones del ratolí R6/1, model de la malaltia de Huntington.

Aquestes imatges mostren el nucli de les neurones de la regió CA1 de l’hipocamp amb un marcatge per a lamina B1. S’hi pot apreciar la morfologia alterada dels nuclis de les neurones del ratolí R6/1, model de la malaltia de Huntington.

01/02/2021

Recerca

L’alteració de proteïnes de la família de les lamines causa diferents malalties, conegudes com a laminopaties, com per exemple la progèria o envelliment precoç. Una recerca en què participen investigadors de la Universitat de Barcelona ha constatat que l’augment dels nivells d’una d’aquestes proteïnes —la lamina B1— contribueix a la degeneració de diferents poblacions neuronals del cervell en la malaltia de Huntington. Aquesta patologia, causada per una mutació en el gen de la huntingtina, es caracteritza per moviments involuntaris, dèficits cognitius i trastorns psiquiàtrics, i encara no té cura. Segons l’estudi, publicat a la revista EMBO Molecular Medicine, aquests resultats obren noves vies terapèutiques per tractar aquesta malaltia, ja que la recerca demostra que la normalització farmacològica dels nivells de la lamina B1 millora els símptomes cognitius en un model transgènic de la malaltia.

En el treball hi han participat experts de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), liderats per Esther Pérez-Navarro, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.

També hi han col·laborat investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG), de la Universitat Pompeu Fabra, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i de la Universitat de Cambridge (Regne Unit).

Una tècnica innovadora per analitzar el nucli de les neurones

L’augment dels nivells de la lamina B1, una proteïna localitzada a l’embolcall nuclear, provoca una malaltia rara, la leucodistròfia autosòmica dominant, que cursa amb dèficits motors, cognitius i desmielinització en el sistema nerviós central. En aquest estudi, els investigadors han analitzat l’impacte d’aquestes alteracions en la malaltia de Huntington des del vessant fisiològic, transcriptòmic i epigenètic. Per fer-ho, han partit d’experiments en un model de ratolí transgènic de la patologia i en mostres post mortem de cervell de pacients. Un dels aspectes més destacats del treball és el desenvolupament d’una innovadora tècnica anomenada FANSI (fluorescence-activated nuclear suspension imaging) per identificar i analitzar el nucli de neurones de poblacions específiques del cervell, «una tècnica que pot ser emprada per altres grups de recerca», ressalta Esther Pérez-Navarro.

«A més —continua la investigadora—, hem aplicat la tècnica de ChIP-sequencing en col·laboració amb grups de recerca experts en aquest àmbit i en la interpretació dels resultats (grups de Masashi Narita, de la Universitat de Cambridge, i de Luciano Di Croce, del CRG). Això ens ha permès analitzar com l’alteració dels nivells de la lamina B1 pot comportar canvis en la transcripció de gens».

Posteriorment, els investigadors van administrar àcid betulínic a ratolins model de la malaltia, un fàrmac capaç de restaurar parcialment els nivells de lamina B1, per comprovar-ne l’efecte. La normalització dels nivells d’aquesta proteïna al nucli de poblacions neuronals va atenuar la disfunció motora i cognitiva dels animals. Aquests resultats, segons els investigadors, demostren que l’augment dels nivells de lamina B1 contribueix a alterar la funció nuclear de neurones específiques del cervell de la malaltia de Huntington. «Fins ara es desconeixia completament que l’alteració d’aquesta proteïna estava implicada en la fisiopatologia de la malaltia de Huntington. A més, obre l’interrogant de si aquesta alteració també està implicada en la degeneració neuronal d’altres malalties neurodegeneratives, com la d’Alzheimer o el Parkinson», destaca Esther Pérez-Navarro.

Primer pas per al disseny de nous fàrmacs

La identificació d’aquest mecanisme molecular obre la porta al disseny de nous fàrmacs contra una malaltia que encara no té cura. «L’àcid betulínic que hem fet servir en la recerca té altres efectes, i per això cal identificar drogues específiques que tinguin com a diana única la modulació dels nivells de la lamina B1», explica la investigadora.

A més, aquest treball també podria tenir implicacions en la identificació de nous biomarcadors de la malaltia. En aquest sentit, l’objectiu futur dels investigadors és determinar si els nivells de la lamina B1 també estan alterats en cèl·lules fora del cervell, com les cèl·lules sanguínies i els fibroblasts (cèl·lules de la pell). «L’avantatge de fer aquest estudi en una malaltia com la de Huntington, que està associada a una mutació genètica, és que podem analitzar aquests canvis en individus portadors que encara no presenten símptomes i fer-ne un seguiment al llarg del temps. Per realitzar aquests estudis estem col·laborant amb els experts Jesús Pérez i Jaime Kulisevsky, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que és un centre de referència en aquesta malaltia», conclou la investigadora.

Article de referència:

Alcalá-Vida, R.; Garcia-Forn, M.; Castany-Pladevall, C.; Creus-Muncunill, J.; Ito, Y.; Blanco, E.; Golbano. A.; Crespí-Vázquez, K.; Parry, A.; Slater, G.; Samarajiwa, S.; Peiró, S.; Di Croce, L.; Narita, M. i Pérez-Navarro, E. «Neuron type-specific increase in lamin B1 contributes to nuclear dysfunction in Huntington’s disease». EMBO Mol Med, desembre de 2020. Doi: https://doi.org/10.15252/emmm.202012105

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona