Joan Guàrdia destaca el compromís del rector Badia amb la llengua i el país a la cloenda de lʼAny Badia i Margarit

L’acte va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
Institucional
(02/02/2021)

Lʼany 2020 es van commemorar els cent anys del naixement dʼAntoni M. Badia i Margarit, eminent filòleg i lingüista català i primer rector de la Universitat de Barcelona després del franquisme. Ahir, 1 de febrer, va tenir lloc la cloenda de lʼAny Badia i Margarit amb un acte a lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) presidit per la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Hi van intervenir el rector de la UB, Joan Guàrdia, juntament amb Carles Duarte, comissari de lʼAny, i Toni Badia Cardús, fill del rector Badia. El president de lʼIEC, Joandomènec Ros, va dir unes paraules de benvinguda.

L’acte va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
Institucional
02/02/2021

Lʼany 2020 es van commemorar els cent anys del naixement dʼAntoni M. Badia i Margarit, eminent filòleg i lingüista català i primer rector de la Universitat de Barcelona després del franquisme. Ahir, 1 de febrer, va tenir lloc la cloenda de lʼAny Badia i Margarit amb un acte a lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) presidit per la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Hi van intervenir el rector de la UB, Joan Guàrdia, juntament amb Carles Duarte, comissari de lʼAny, i Toni Badia Cardús, fill del rector Badia. El president de lʼIEC, Joandomènec Ros, va dir unes paraules de benvinguda.

En el seu parlament, el rector Guàrdia va recordar que Badia i Margarit va ser el seu primer rector, el rector que va conèixer com a estudiant i com a jove professor. I des de la mirada dʼaquell jove estudiant i dʼaquell jove professor, Guàrdia va voler destacar que el rector Badia havia estat «la representació evident del que significava la recuperació dels valors democràtics universitaris». Així mateix, també va representar la capacitat de «conèixer i definir una universitat diferent perquè, i aquest és el seu impuls, des dʼun bon principi va tenir la necessitat imperiosa de fer-nos sentir part de la institució». I finalment, el rector Badia va marcar un punt dʼinflexió en considerar el fet universitari com a fet de «rellevància no només científica, sinó també social». «Ell va posar en el focus el paper de la universitat com a punt de referència de moviments socials, polítics i de recuperació de normalitat democràtica», va assegurar.  

Compromís amb una llengua i un país

El rector de la UB va destacar com a ensenyaments del rector Badia el seu compromís amb la institució i els valors universitaris, la seva mirada científica i la vocació de servei. Respecte a aquest darrer punt, va dir que Badia i Margarit «va saber posar la seva persona al servei dʼun projecte, al servei dʼun país, al servei dʼuna comunitat. Per sobre de tot estava el seu compromís contundent, rotund, freqüent, constant, inevitable, amb un país i amb una llengua que ell sabia maltractada». Per tot això, va acabar Joan Guàrdia, «el rector Badia serà per sempre més el meu rector».

Per la seva part, Carles Duarte, comissari de lʼAny Badia i Margarit, després de repassar tots els actes que sʼhan fet per commemorar lʼefemèride, va reivindicar «la dignitat, la coherència i la fecunditat de la trajectòria científica, cívica i humana» del professor Badia.

El seu fill Toni Badia Cardús, també lingüista i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, va remarcar tres aspectes del seu pare. En primer lloc, que la seva professió havia estat sempre connectada amb la dimensió cívica i social: «La seva feina era la recerca científica, era la docència i la formació, i era també el compromís social», va dir. El segon factor seria lʼestimació pel país i la seva gent, «el compromís amb el país, amb les persones, amb la llengua». I finalment, va assenyalar alguns valors personals de Badia i Margarit: «Ser capaç dʼentendre i empatitzar amb les persones, una força de voluntat fèrria, una dimensió ètica aplicada als propis actes i un gran sentit de la justícia». «Aquest és una mica el llegat que els fills tenim del nostre pare», va concloure. 

La consellera Àngels Ponsa va destacar la dedicació de Badia i Margarit al servei de la llengua. En el seu parlament va defensar la tasca de filòlegs i lingüistes, que «lamentablement no sempre té la visibilitat que voldríem», va dir. Amb lʼAny Badia, no només sʼha volgut posar en valor aquest col·lectiu —i sobretot, la figura de Badia i Margarit en particular—, «sinó que hem volgut situar al centre de lʼactivitat la recerca, lʼestudi i la difusió de la nostra llengua», va concloure.  

Any Badia i Margarit

Tot i les limitacions de la pandèmia, lʼany 2020 sʼha celebrat el centenari del naixement dʼAntoni M. Badia i Margarit amb diferents activitats commemoratives per posar en relleu i divulgar la memòria de qui durant més de setanta anys va desenvolupar una valuosa tasca científica amb la llengua com a eix principal de la seva vida. Especialista en història i gramàtica de la llengua catalana, Badia i Margarit és considerat una figura tan important per a la llengua com ho va ser Pompeu Fabra.

Membre de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, en va presidir la Secció Filològica i va impulsar lʼAssociació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i el Grup Català de Sociolingüística. La seva obra com a lingüista va tenir un gran impacte en la societat catalana. Va ser el responsable de lʼàrea de lingüística de la Gran Enciclopèdia Catalana i va produir més de 600 obres sobre morfologia, sintaxi, fonètica i semàntica. Entre els seus treballs més destacats hi ha Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins (1969) i Gramàtica de la llengua catalana (1995). Per les seves aportacions, va ser mereixedor de premis tan rellevants com la Creu de Sant Jordi (1986), el Premi dʼHonor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla dʼOr de la Generalitat de Catalunya (2012).

Badia i Margarit va ser escollit rector de la Universitat de Barcelona el desembre del 1977, el primer en democràcia. Com a rector de la Universitat de Barcelona (1978-1986), va contribuir durant els anys de transició democràtica a la catalanització, la democratització i el contacte de la Universitat amb la societat catalana. Un procés que va culminar el 1985 amb lʼaprovació de lʼEstatut de la Universitat de Barcelona, amb el qual es va restablir lʼautonomia universitària que la institució havia tingut durant la Segona República.

La Universitat de Barcelona sʼha sumat a les commemoracions de lʼAny Badia i Margarit amb lʼexposició virtual «Badia i Margarit, 100 anys», que recupera contingut sobre el rectorat dʼAntoni M. Badia i Margarit exposat fa uns anys (del 3 de desembre del 2007 al 23 de gener del 2008) a lʼEdifici Històric.