Notícies
Inici  >  Notícies > Un grup d’alumnes i docents de Belles Arts dissenyen l’escenografia...

Un grup d’alumnes i docents de Belles Arts dissenyen l’escenografia de ‘La serva padrona’ per al cicle Òpera de Cambra de Barcelona

Model de parets escèniques pintades per a la casa d’Uberto (Oriol Vaz). Oli/llenç i fusta, 25,5 x 32,8 cm. Facultat de Belles Arts

Model de parets escèniques pintades per a la casa d’Uberto (Oriol Vaz). Oli/llenç i fusta, 25,5 x 32,8 cm. Facultat de Belles Arts

Maqueta definitiva (Oriol Vaz). Pintura a l’oli, fusta i metall, 65 x 48,5 x 39,7 cm. Facultat de Belles Arts

Maqueta definitiva (Oriol Vaz). Pintura a l’oli, fusta i metall, 65 x 48,5 x 39,7 cm. Facultat de Belles Arts

Serpina i Uberto, vestuari i estudi d’il·luminació (Oriol Vaz i Núria Cardoner). Detall de la maqueta definitiva. Facultat de Belles Arts

Serpina i Uberto, vestuari i estudi d’il·luminació (Oriol Vaz i Núria Cardoner). Detall de la maqueta definitiva. Facultat de Belles Arts

03/02/2021

Cultura

Per segon any consecutiu, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona col·labora amb el cicle Òpera de Cambra de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu en una nova producció operística. Una relació fructífera que es va iniciar l’any 2020 amb el disseny de les escenografies per a l’òpera Le cantatrici villane (1799), de Valentino Fioravanti, i que continua ara amb l’òpera La serva padrona (1733), de Giovanni Battista Pergolesi. En aquesta ocasió, l’escenografia ha estat obra dels professors Oriol Vaz-Romero Trueba, Jaime de Córdoba Benedicto i Víctor Roig Jardí, del Departament d’Arts i Conservació-Restauració de la UB, amb la col·laboració de quatre alumnes del grau de Belles Arts. Per a aquests estudiants l’experiència suposa l’oportunitat de debutar en el món professional per la porta gran. L’obra es representa dins el cicle Òpera de Cambra de Barcelona, organitzat pels Amics de l’Òpera de Sarrià amb el suport del Gran Teatre del Liceu, i el director d’escena és el prestigiós Xevi Dorca, coreògraf de Los Angeles Opera House i de la Houston Grand Opera. La serva padrona s’estrenarà aquest divendres, 5 de febrer, a les 20 h, al Teatre de Sarrià, i estarà en cartell fins al 7 de febrer. Les entrades es poden adquirir en línia.

L’equip d’escenògrafs de la UB ha disposat de poc més d’un mes per dissenyar els decorats d’aquesta òpera bufa. «A causa de la pandèmia i la difícil situació sanitària de Barcelona, pensàvem que aquest curs no faríem cap òpera. Però a finals de novembre del 2020, el director d’orquestra Assunto Nese ens va trucar per fer aquesta nova producció del clàssic de Pergolesi», explica Oriol Vaz-Romero, director escènic del projecte. S’iniciava així una carrera frenètica per enllestir a temps l’escenografia. I les restriccions per la pandèmia no ho van posar fàcil. «Hem hagut de construir els decorats no només contra rellotge, sinó també en indrets improvisats: als tallers de cada docent, en entresols de supermercat i, fins i tot, ens van fer una oferta per treballar a l’espai d’una antiga hamburgueseria de Barcelona», explica. I continua: «Finalment, gràcies al suport de la degana de la Facultat de Belles Arts, Dolors Tapias, vam poder concloure els llenços i la gran porta de fusta que presideixen l’escenografia a l’edifici Parxís, annex de la Facultat». Tots aquests esforços es veuran recompensats en pocs dies amb l’estrena de l’òpera davant el públic barceloní.

«Són escasses les ocasions en què els alumnes de Belles Arts tenen la possibilitat de treballar en projectes reals, amb tanta visibilitat a la palestra cultural de Barcelona. Per això, aquesta col·laboració ha estat una oportunitat extraordinària d’evidenciar el talent creatiu que batega a la nostra Facultat», afirma Vaz-Romero. El disseny i la realització d’aquest projecte escenogràfic s’ha desenvolupat en el marc del programa d’aprenentatge servei «Escenografia: disseny, construcció d’espais dramatitzats, música i il·luminació» de la Facultat de Belles Arts. Els professors Jaime de Córdoba (escultor), Víctor Roig (pintor) i Oriol Vaz-Romero (pintura-escultura) han tutoritzat quatre estudiants de diferents especialitats del grau de Belles Arts: Martiño Lorenzo (escultura i fotografia), María Carrasco (pintura), Belén Domínguez (escultura) i Maria van Tartwijk (pintura), amb la col·laboració inicial dels també estudiants Maria Masot i Aleix Prats. Participar en aquesta experiència ha estat tot un aprenentatge per als alumnes: «Han treballat tècniques en més de cent hores d’aprenentatge teoricopràctic», destaca Vaz-Romero.

El resultat és un muntatge escenogràfic que gira al voltant de l’estètica fauvista i surrealista, per recrear la casa benestant del personatge d’Uberto, on es desenvolupa la falsa trama amorosa de la serventa Serpina, la qual esdevindrà padrona i hereva de la fortuna d’Uberto. L’escenografia experimenta una transformació visual en el moment en què Serpina comença el seu joc amorós: el seu esperit d’exagerada seducció envaeix tota la casa d’Uberto. «Per aquest motiu, hem dissenyat dues pells o parets, que responen a aquesta transformació», explica Oriol Vaz-Romero. Destaquen del muntatge la gran porta de fusta amb tints d’èpica miquelangelesca, els enormes llenços pintats de les parets, obra del professor Víctor Roig, així com una nova versió escultòrica de la peça Cupido cansado del professor Jaime de Córdoba.

La participació de la UB en aquesta producció operística no acaba aquí. El vestuari el signa Núria Cardoner, professora de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la Universitat de Barcelona. «El vestuari també reflecteix la metamorfosi dels personatges», explica Vaz-Romero. «I inclou —avança el professor— una armadura antiga, que protagonitza alguna sorpresa, cedida a la nostra col·lecció d’attrezzo pel pintor i professor de la UB Victor Pimstein Ratinoff».

La serva padrona, l’òpera més cèlebre de Pergolesi

Amb l’òpera La serva padrona (1733) s’inicia la setena temporada d’Òpera de Cambra de Barcelona, una proposta totalment consolidada a la ciutat amb la qual els Amics de l’Òpera de Sarrià i el Gran Teatre del Liceu acosten a la ciutadania un repertori operístic amb títols poc habituals a casa nostra. Es tracta d’òperes bufes, divertides i breus, amb les quals es vol arribar a nous públics, a més de donar l’oportunitat a joves talents de treballar en un ambient professionalitzat.

La serva padrona es va estrenar a Nàpols l’any 1733, amb música de Giovanni Battista Pergolesi i llibret de Gennaro Antonio Federico. La seva funció era modesta: s’havia de representar com a entreteniment durant els descansos de l’òpera seriosa Il prigioniero superbo, però el públic va quedar embadalit i, d’una manera imprevista, es va convertir en el paradigma de l’òpera bufa i en l’obra més cèlebre de Pergolesi. A París va provocar el 1752 una violenta polèmica entre els partidaris de la tragèdia lírica francesa i els defensors de l’òpera italiana, identificats amb la Il·lustració i l’estètica del classicisme. A Barcelona es va estrenar per primer cop l’any 1750.

Ara, més de dos segles després, aquesta òpera bufa torna a la capital catalana en un nou muntatge de la mà d’Assunto Nese, director de l’Orquestra Barcelona Concertante, i amb direcció d’escena del prestigiós Xevi Dorca. La serva padrona es podrà veure al Teatre de Sarrià en tres úniques sessions: el divendres 5 i el dissabte 6 de febrer, a les 20 h, i el diumenge 7, a les 18 h.

Després de les representacions al Teatre de Sarrià, i si la situació sanitària ho permet, està previst que aquesta producció operística iniciï una gira per altres teatres i centres culturals de Catalunya.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona